Vaig al dentista i la Dra. Amable k em va atendre anteriorment s'havia convertit en un semi-gremlin post-pizza mitjanit. Resulta k he arribat 10 minuts tard i m'ha renyat.
Metges, aquests sers estranys k sempre et fan esperar mil hores, i k l'únic cop en la vida k arribes tard, et pillen i et renyen.
Metges, aquells sers malèfics k, després de múltiples tortures físiques reals i tangibles, són capaços de passar-te factura i cobrar-te una indecència.
Metges, aquells sers alienígenes k estudien esperem k amb més glòria k pena i amor a l'art a la facultat, i després passen a especialitzar-se en aberrants especialitats humanes. Com de freak s'ha de ser? Pensem, pensem, en les múltiples especialitats mèdiques... jo puc entendre un pediatra, k li agradin els nens i tal, i algunes altres branques. D'altres (cada un k pensi en la seva especialitat preferida), són completament fora de lloc. Sí, necessàries, però, qui hi va a parar per voluntat? Només puc entendre un sol motiu: la pela. Si és k la pela és la pela. Pq jo entenc k algun personatge k ha estudiat dret es mati a estudiar per ser notari, no pq tingui amor a l'art de donar fe, sinó pq cobren una pasta gansssssssa. El mateix ha de passar amb els metges, no?

El cas dels dentistes és un semi. No és excessivament repulsiu, però vaja, plantegem-ho: a qui li agradaria foradar dents amb mini-excavadores elèctiques, aspirar saliva per un tubet transparent, posar pastes estranyes a les boques alienes. O és per fotre, o no entenc això!!

Buenu, pos jo vaig amb bona fe, però gens de ganes, a k em torturin (si és k els humans som imbècils, hi anem pq paguem i pensem k és bo, pq si fos gratis no hi aniria ningú i deixariem k ens caiguéssin a trossos, o al vell sistema del cordill i l'estirón!).
M'estiro i li explico tot de frikades. Veig k s'acosta una agulla i desconecto i tanco els ullets k, total, tampoc eren imprescindibles en aquell moment. Curiosament, o ha avançat la tecnologia, o l'anterior dentista era un mal parit, pq l'última agulla d'anestesia k recordo era enoooooorme (però de verdad de la buena, més gruixuda k les habituals!!). La d'avui era normaleta, de les de vacunes normals. Una punxada (o dues, o tres, què sé jo, jo només intentava repassar les tècniques d'autohipnosis i centrar-me en els dits de les mans, ara dels peus, ara les cames... no tinc boca, no tinc boca, no tinc boca...). I, miracles de la naturalesa (per haver-me fet defectuosa per totes bandes).... estirada i tot.... atenció... passen uns minutets... i... sí!! em marejo!!!
Començo a flipar i a veure llumetes. La Dra. em torna a renyar, diu k l'hauria d'haver avisat abans (cosa k m'hagués agradat fer si no m'hagués fet obrir la boca per punxar-me mentre li explicava les frikades inicials). Veig llumetes i m'estira amb el cap avall, i la sang puja cap amunt amunt, i de mentre, em passa tot de formularis k em demanen tares actuals i presents (merrrrrrrrrda, què he tingut, com, quan, pq?, al·lèrgies? bronquitis? drogues? medicaments? poso 3 nos i 1 sí aleatòriament i alternativament a les preguntes, així vigilaràn una mica però no m'ingressaran, penso. I els frenadols conten??) i k a vegades (resssss, casi maiiii....) hi pot haver lesions permanents degudes a l'anestèsia.
Total, k al cap de poc la Dra. considera k ja ha fet efecte i comença a excavar a pinyón. Sense comprovacions prèvies, ni una punxadeta amb algun estri ni res, pimpam.
No noto res, no tinc boca, 5 dits a cada mà i 5 dits a cada peu, no noto res, no tinc boca......
Ara toca fer-me una radiografia a veure com ho portem. Però no puc tancar la boca pq hi tinc tot de coses estranyes (jarl!!! obro els ulls i hi tenia... punxes??? serà (----) la tia aquesta??!!). En fi, k no puc aguantar la placa de la radiografia de cap manera i intenten ficar-me-la gola endins i uix, perdona, segons com et vomitaré a sobre, ñij ñij ñij...
En fin pilarin, entre excavació i tortura decideix k per avui ja ha acabat i m'injecten líquid (tapa-vacíos-espiritual-dental-provisional), però deu tenir la punteria al cul i això comença a anar gola avall, amarg, molt amarg, no em fot ni cas quan començo a moure els braços i les cames, tia, k sí k t'he avisat k estic refredada i em costa molt respirar, no m'ofeguis ara, òstia!!!!! Buenu, k al final sí ha utilitzat per fi el fantàstic micro-aspirador de babes perdudes, i jo, com una imbècil i després de tot plegat, surto i vaig a recepció, demano hora per un altre dia i els abono una quantitat de pasta gansa considerable.
Com si fos una bona atracció, com si fos el dragon khan.
Humans...




I buenu, sí, i què, no és un relat bonic, ni poètic, ni lluminós, ni gaire líric, molt menys romàntic, ni intel·lectual ni t'aportarà sabiduria eterna, però ningú t'obliga a llegir-ho i sempre es pot practicar allò tan típic del nadal: dibuixar un mig somriure a la cara, aixecar les celles amb sorpresa/alegria, i dir "interessant...". A veure si aquest any cola la bola!!