Nens k van de nenes, nenes que van del mateix k sempre... el carnaval té algunes coses noves (?) i moltes de conegudes... m'agrada.
Talles i preus
Fa 12 anys
1.3.06
carnaval, carnaval...!!!
1.3.06
Nens k van de nenes, nenes que van del mateix k sempre... el carnaval té algunes coses noves (?) i moltes de conegudes... m'agrada.19.2.06
Dissabte
19.2.06
Estrés, presses, ràpid cap aquí, cap allà, corrents, anem tard...
Recollim a més gent i nem amb el trasto mòbil. Pugem, carreguem, descarreguem...
Finalment arribem a Bcn, on trobar lloc per aparcar és degut a la gràcia divina, i com k aquesta no existeix massa, et quedes llaaaaaargues estones buscant lloc, fins k algú marxa i per fi, amb sort, pots aparcar.
Estrés, ràpid, és tard.
I de cop, t'hi fiques.
Entres al mig de la multitud.
Una increïble sensació de calma, de pau.
El dia és tebi, no fa fred i encara hi ha solet.
Una immensa columna de gent avança per gran via, pausadament, passejant, juntets però sense estar aplastats. Estàs al mig de Barcelona i tothom al teu voltant parla en català. Passejant a peu per gran via, sota un solet de tarda en una catalunya que sembla existir.
No hi ha presses, no hi ha estrés, estem en un petit núvol, i simplement deixes que el teu cos i cervellet descansin en un suau coixí de pau interior.
L'esdeveniment transcorre tranquil, sense aldarulls, sense presses ni corregudes.
Avis ("'el boti boti boti, espanyol qui no boti!' no és vàlid pels jubilats, eh!!"), pares amb nens, jovenalla i gent de tot tipus, tranquils, anar passant.
Semblarà absurd, però va ser un petit trosset de cel. Aguantar cada dia la hispanitat de Bcn i k al arribar a casa al vespre, cansat i exhaust sentis per la TV algun desgraciadet comentant que es censura el castellà, va crispant els ànims. Trobar-te al mig de tanta gent, tanta pau, tant tranquil, simplement, era agradable.
Recollim a més gent i nem amb el trasto mòbil. Pugem, carreguem, descarreguem...
Finalment arribem a Bcn, on trobar lloc per aparcar és degut a la gràcia divina, i com k aquesta no existeix massa, et quedes llaaaaaargues estones buscant lloc, fins k algú marxa i per fi, amb sort, pots aparcar.
Estrés, ràpid, és tard.
I de cop, t'hi fiques.
Entres al mig de la multitud.
Una increïble sensació de calma, de pau.
El dia és tebi, no fa fred i encara hi ha solet.
Una immensa columna de gent avança per gran via, pausadament, passejant, juntets però sense estar aplastats. Estàs al mig de Barcelona i tothom al teu voltant parla en català. Passejant a peu per gran via, sota un solet de tarda en una catalunya que sembla existir.
No hi ha presses, no hi ha estrés, estem en un petit núvol, i simplement deixes que el teu cos i cervellet descansin en un suau coixí de pau interior.
L'esdeveniment transcorre tranquil, sense aldarulls, sense presses ni corregudes.
Avis ("'el boti boti boti, espanyol qui no boti!' no és vàlid pels jubilats, eh!!"), pares amb nens, jovenalla i gent de tot tipus, tranquils, anar passant.
Semblarà absurd, però va ser un petit trosset de cel. Aguantar cada dia la hispanitat de Bcn i k al arribar a casa al vespre, cansat i exhaust sentis per la TV algun desgraciadet comentant que es censura el castellà, va crispant els ànims. Trobar-te al mig de tanta gent, tanta pau, tant tranquil, simplement, era agradable.
18.2.06
L'Aram es pira!!
18.2.06
13.2.06
abre los ojos
13.2.06
notes el vent fred del matí mentre esperes, pq esperes, com cada dia, k arribi el tren, mentre el maleït vent no deixa de bufar, i tu, esperes.
Espero.
I espero sense més impaciència que la usual.
Espero i noto alguna cosa.
Estrany. No passa res.
No, encara està aquí.
Sacseja el cap, que marxi.
Fa fred però ja no el noto.
El Golum em crida.
Em cirda dins meu.
M'absorbeix.
És la mateixa imatge que a Trainspotting, quan l'Ewan es col·loca, i del xute que porta és absorbit pel terra, en les seves pròpies profunditats.
Profund, pq em perdo dins mi mateixa, natural pur i sa si ho vols. Sense drogues.
Però m'enfonso.
El tren ha marxat.
Mig minut després k el treni arrenqui de l'estació, jo ja estic bé, però és massa tarda.
Massa no és suficient.
El meganen em porta a l'ambulatori. Tb ha perdut el tren, aguantant al golum.
Aconseguim el justificant mèdic.
Un altre dia per fer de maruja.
Ordeno el pis, frego i el puleixo, mentre espero k vingui la mama, que quan arriba, ni està prou net, ni prou ordenat, ni prou polit, o sigui k s'hi posa a la que em despisto.
Aaaahhh...
en fi, aquí estic, al sofà, tranquila, simplement, anar fent.
La meva perspectiva, neta, clara i ordenada, des del sofà.
El k estic pensant, la boníssima fideuà k vam fer la setmana passada.
La vista k la perspectiva té de mi (...), des de la seva dimensió en la qual els humans movem els objectes, però no som visibles. Estic al sofà, amb el cap sobre el coixí blau, però los otros no me ven, pero me intuyen...
Espero.
I espero sense més impaciència que la usual.
Espero i noto alguna cosa.
Estrany. No passa res.
No, encara està aquí.
Sacseja el cap, que marxi.
Fa fred però ja no el noto.
El Golum em crida.
Em cirda dins meu.
M'absorbeix.
És la mateixa imatge que a Trainspotting, quan l'Ewan es col·loca, i del xute que porta és absorbit pel terra, en les seves pròpies profunditats.
Profund, pq em perdo dins mi mateixa, natural pur i sa si ho vols. Sense drogues.
Però m'enfonso.
El tren ha marxat.
Mig minut després k el treni arrenqui de l'estació, jo ja estic bé, però és massa tarda.
Massa no és suficient.
El meganen em porta a l'ambulatori. Tb ha perdut el tren, aguantant al golum.
Aconseguim el justificant mèdic.
Un altre dia per fer de maruja.
Ordeno el pis, frego i el puleixo, mentre espero k vingui la mama, que quan arriba, ni està prou net, ni prou ordenat, ni prou polit, o sigui k s'hi posa a la que em despisto.
Aaaahhh...
en fi, aquí estic, al sofà, tranquila, simplement, anar fent.
La meva perspectiva, neta, clara i ordenada, des del sofà.
El k estic pensant, la boníssima fideuà k vam fer la setmana passada.
La vista k la perspectiva té de mi (...), des de la seva dimensió en la qual els humans movem els objectes, però no som visibles. Estic al sofà, amb el cap sobre el coixí blau, però los otros no me ven, pero me intuyen...
12.2.06
més val tard que mai
12.2.06
aquí, fent no res tal com mana un diumenge... a part, clar, de continuar fent el marujeo típic i neteja i ordre i... uf, tot el k no es pot fer entre setmana...
oh, hem aconseguit conectar el joc bèstia d ela play, l'eye toy, k cansa com un diable!!! wow, més val k entreni, pq feia mesos k no movia el cul!! m'ofego! arrrggghhhh!
en fi, k tinc algunes fotos més de london... ja fa temps, però en fi, k les tinc ara... (i ejem, en tinc més k encara s'han de revelar...)
al museu de cera i d'altre de per allà... però ara k m'hi fixo, falten fotosd k vaig escanejar i no tinc al cd.. uiiiii, quin caos...
apa, vaig a planzar, posar la rentadora, fregar els plats i marujeos varis... per tenir temps a jugar, jejejeeeeeeeeeee
salut!
(sí, la enana rossa és la Buffy!!)
30.1.06
Nivells
30.1.06
Comences fent paellades...i la cosa evoluciona cap al tema barbacoa... ja només ens falta cantar en Georgie Dann... el cas és k encendre un foc a l'exterior, després de 2 dies seguits plovent i baixes temperatures... no és fàcil, no.
I com s'arregla això? Amb mmolta voluntat dominguera, alcohol, pistoles de calor i xixa, molta xixa per posar a la barbacoa!!
A la vostra salut!! 
(agraïments a la Sandra i en Noel per aguantar-nos... no és tan fàcil!)
28.1.06
avenços i fotos!!!
28.1.06
Pos ara estic a caseta, després de dormir 12 hores... així van les setmanes, tota morta de son, i els divendres caure esgotada a les 8 del vespre, fixa't, és la única manera d'aixecar-se d'hora el dia següent... caure adormit i fet puré.
Avui ha nevat, diuen. L'excursió del dia era anar a Vic, però ves a saber tu com estan les carreteres...
Estic escrivint des de casa, des del meu superordinador, apalancada al sofà... ja ens funciona internet i les connexions inalàmbriques... és fantàstic. El menjador és cada dia més bonic i ordenat, cosa misteriosa i agradable. Les cortines ja estan a mida, tots els mobles organitzats, una planteta penjant del sostre... és maco viure així... només el cap de setmana, clar, pq els altres dies no hi ha temps ni per saber on vius: arribes, sopes i a dormir, no fos cas que hi hagués sort i poguéssim llevar-nos a les 7. Nono, ha de ser abans, estres, estres!!!
Al vespre baixaré les fotos de la paellada, k va ser sorprenentment bona. Sí!
I apa, vaig a explorar això del tema neu k diuen k hi ha.
Jipi, no tinc les pelis k demanaves, no sé, mmmm... segur k a un videoclub les deuen tenir...
apa apa, després, més!
salut!
apa apa, algunes fotos!!
paellada i nevada del carajo a Vic i rodalies... sortir de la Garriga i trobar neu, passar per la c-17 a 25 km/h, kedar semicolgat a Tona... mmm..., k bonic!!
17.1.06
30.12.05
Puresa
Torno a tenir fred als peus. El meu panelló del dit petit del peu esquerre em molesta. Porto unes estúpides sabates que són tan incòmodes com fredes. I lletges, ja k hi estic posada...
Però no permetrem, jo i les meves múltiples personalitats recorrents, k les coses segueixin per aquest camí...
NO!
Me'n vaig!
Sí!
M'en vaig a l'Illa!
Yeah!
Vaig en busca i captura d'unes fantàstiques botes, descomunals, brutals, tremendes, grandioses, fantàstiques i fabuloses. Botes multiusos, k aparentin ser mones i siguin recòmodes, k pugui semblar nena-maca però pugui patejar a algú en cas necessari. Botes anti-panellons.
Sí, estic decidida a encaminar d'una altra manera la meva vida...
el camí de la càlida comoditat.
I mitjons, em compraré mitjons negres i jaquetes, i jerseis i i i....................................
aaaah... :-)
mama, és broma, només vaig a mirar, NO em compraré RES. Nooooo, què vaaaa...
P.D. el títol no té res a veure, però he oblidat la idea inicial...
Però no permetrem, jo i les meves múltiples personalitats recorrents, k les coses segueixin per aquest camí...
NO!
Me'n vaig!
Sí!
M'en vaig a l'Illa!
Yeah!
Vaig en busca i captura d'unes fantàstiques botes, descomunals, brutals, tremendes, grandioses, fantàstiques i fabuloses. Botes multiusos, k aparentin ser mones i siguin recòmodes, k pugui semblar nena-maca però pugui patejar a algú en cas necessari. Botes anti-panellons.
Sí, estic decidida a encaminar d'una altra manera la meva vida...
el camí de la càlida comoditat.
I mitjons, em compraré mitjons negres i jaquetes, i jerseis i i i....................................
aaaah... :-)
mama, és broma, només vaig a mirar, NO em compraré RES. Nooooo, què vaaaa...
P.D. el títol no té res a veure, però he oblidat la idea inicial...
26.12.05
24.12.05
Surcoman's power
24.12.05
Reuneixes a un grup de psicòlegs pringats i el k resulta és un jolglorio.
És el més semblant al paradís de coneixo.
Una colla de personatges particulars, units per allò k manca: la serietat.
Estic en procés d'aprendre com es pengen els vídeos. De moment, fotos en una qualitat pobre i una explicació mediocre, però qualsevol està per fotorreportatges entre carcajades...
i us asseguro k, al despertar
, encara tenia en surcoman al cap...
20.12.05
núvols
20.12.05
Retorn a la ciutat on el fred intens ve a ser una coseta càlida càlida, dolça dolça...
Okupant una casa i dormint en un catre malestant, mentre torna a començar tot el procés de construcció. Altre cop...
Però torno a estar a la terra on es pot ser feliç sent pobre.
Primer pas: agafo el carnet de l'Europolis de ma germana i em regalo 2hores del més autèntic i fantàstic dels balnearis. Hidromassatges, piscinetes, sauna, banys de vapor d'eucaliptus, banys de llums relaxants, fregues de gel i passatges de contrastos d'aigua gelada (i no, no cobro comissió, catxis, per dir com mola aquest gimnàs!). Un-dos-tres, la meva esquena reneix i ja vaig començant a semblar jo altre cop.
Segon pas: em disfresso de profexional executif i vaig a la caça del lloc de treball perfecte. Aquell, vaja, en el qual es treballi poc i es cobri molt. És un pas k haig de perfeccionar, vaja.
Tercer pas: comprovar el congelador. Es busquen croquetes. Tendres, sucoses i ben grosses. Me les menjaré amb molt de gust i plaer després i només després d´haver saborejat les fantàstiques costelletes de xai k m'esperen a la nevera.
Quart pas: recuperar-me del megagripasso, cosa k estic aconseguint... deixant fet puré a tothom k passa pel meu costat... ejem, ho sento...
Cinquè pas: quedar amb tota la colla de jipis, freaks i altres monstres k corren per aquestes contrades. I sense por, eh!!
oh! les costelletes de xai em criden! ara k ja puc, miraré de començar a penjar tot de fotos... en un altre moment, ejem!!
salut!!! :-)
flotant en un núvol...
Okupant una casa i dormint en un catre malestant, mentre torna a començar tot el procés de construcció. Altre cop...
Però torno a estar a la terra on es pot ser feliç sent pobre.
Primer pas: agafo el carnet de l'Europolis de ma germana i em regalo 2hores del més autèntic i fantàstic dels balnearis. Hidromassatges, piscinetes, sauna, banys de vapor d'eucaliptus, banys de llums relaxants, fregues de gel i passatges de contrastos d'aigua gelada (i no, no cobro comissió, catxis, per dir com mola aquest gimnàs!). Un-dos-tres, la meva esquena reneix i ja vaig començant a semblar jo altre cop.
Segon pas: em disfresso de profexional executif i vaig a la caça del lloc de treball perfecte. Aquell, vaja, en el qual es treballi poc i es cobri molt. És un pas k haig de perfeccionar, vaja.
Tercer pas: comprovar el congelador. Es busquen croquetes. Tendres, sucoses i ben grosses. Me les menjaré amb molt de gust i plaer després i només després d´haver saborejat les fantàstiques costelletes de xai k m'esperen a la nevera.
Quart pas: recuperar-me del megagripasso, cosa k estic aconseguint... deixant fet puré a tothom k passa pel meu costat... ejem, ho sento...
Cinquè pas: quedar amb tota la colla de jipis, freaks i altres monstres k corren per aquestes contrades. I sense por, eh!!
oh! les costelletes de xai em criden! ara k ja puc, miraré de començar a penjar tot de fotos... en un altre moment, ejem!!
salut!!! :-)
flotant en un núvol...
15.12.05
sang i fetge
15.12.05
dolorós, terriblement dolorós.
He tornat.
I com els grans herois, ara k ja he complert, puc morir en pau.
Més o menys, pq no en ting ganes encara, ejem.
El k vull dir és k tinc un increïble megarefredat descomunal k fa passes de gegant avançant directe cap a la grip. Em destrossa els músculs, ossos, nas i resistència nerviosa. Em trobo fatal.
El fantàstic llit on dormia a lndn m´ha destrossat lésquena (en serio, no és metafòric), per la qual cosa pròximament hauré dánar a un fisio (algun amic k sigui fisio???? catxis, tant loquero i tanta història i quan estas apurat no serveix de res). Tb sáccepten vales de bonus de massatges terapèutics i balnearis. Pst, germana gran, k tinc intenció de robar-te el carnet del gim i anar a fer el vago a la piscina!!
Arribo a aquestes terres i fa un fred descomunal i una boira k no deia veure a 3 pams. Uuuuh, k guai, he tornat!!
El refredat és realment cru (serà la flu? [eehhm... grip, flu-cru... ho pilles, ho pilles? és bo, ejem?]) i a aquestes altures ja m´ha provocat 2 boniques i quantioses hemorragies nasals k em deixen encara més ens els ossos (ah, però no, k estic "rodoneta de cara").
Em trobo fatal i vull fondre'm.
Vaig a hivernar.
Una determinada molla del llit se´m clavava sempre a la cadera i gairebé no puc caminar.
Tinc l'agilitat física i mental d'un pollastre coix.
Recordo una època en k havia estat caches i tot... ahhh...
He tornat.
I com els grans herois, ara k ja he complert, puc morir en pau.
Més o menys, pq no en ting ganes encara, ejem.
El k vull dir és k tinc un increïble megarefredat descomunal k fa passes de gegant avançant directe cap a la grip. Em destrossa els músculs, ossos, nas i resistència nerviosa. Em trobo fatal.
El fantàstic llit on dormia a lndn m´ha destrossat lésquena (en serio, no és metafòric), per la qual cosa pròximament hauré dánar a un fisio (algun amic k sigui fisio???? catxis, tant loquero i tanta història i quan estas apurat no serveix de res). Tb sáccepten vales de bonus de massatges terapèutics i balnearis. Pst, germana gran, k tinc intenció de robar-te el carnet del gim i anar a fer el vago a la piscina!!
Arribo a aquestes terres i fa un fred descomunal i una boira k no deia veure a 3 pams. Uuuuh, k guai, he tornat!!
El refredat és realment cru (serà la flu? [eehhm... grip, flu-cru... ho pilles, ho pilles? és bo, ejem?]) i a aquestes altures ja m´ha provocat 2 boniques i quantioses hemorragies nasals k em deixen encara més ens els ossos (ah, però no, k estic "rodoneta de cara").
Em trobo fatal i vull fondre'm.
Vaig a hivernar.
Una determinada molla del llit se´m clavava sempre a la cadera i gairebé no puc caminar.
Tinc l'agilitat física i mental d'un pollastre coix.
Recordo una època en k havia estat caches i tot... ahhh...
13.12.05
"es busca... :"
13.12.05
per comecar, algun miracle k em tregui el megarefredat k porto, d'aparicio intsntantania i efectes devastadors (oooh, el meu pobre nas esta caient despellejat...).
Anem a Abbey Road, buscant un pas peatonal trepitjat pels Beattles, entre d'altres. Trobem, basiament, l'unic pas de peatons k hi ha en tot el carrer, i evidentment, un grup d'espanyols fent les fotos necessaries. Hi ha algun raco de london on no hi hagi espanyols? ho dubto intensament... fins i tot, si ensopegues amb algun angles mentre fas el guiri (nomes mentre fas el guiri), relaxa't, el mes probable es k parli espanyol... gran lloc per aprendre angles!!!
en fi, queden contades hores de permanencia en aquest estrany mon, per anar a parar a un altre no menys estrany... certa sensacio de panic.
Es busca, doncs:
- habitacio esteril d'invasions alienes i perilloses (no es necessari el color blanc ni parets acolxades). Pistola de raigs lasers a ser possible.
- coberteria, nevera amb congelador, sofa i altres coses k ara no recordo
- platja tropical interior amb vistes a la placa
- pringat k vulgui ordenar l'habitacio de tona sota les meves indicacions (basic, basic! no val estil mm "aixo aqui i aixo alla pq ho dic jo", nononoooooooooo)
- donatiu de 50.000€ per la beneficencia de la Santa Nena
apa va, vaiga afer algo un xic mes productiu. Es k els mocs se'm posen al cervell, pero si hi ha voluntaris i donatius, no us talleu, eh?!
salut i forca, k en un plis hi soc!!
(i tornar a utilitzar la c trencada, amb accents... aaahhh... bonic...)
Anem a Abbey Road, buscant un pas peatonal trepitjat pels Beattles, entre d'altres. Trobem, basiament, l'unic pas de peatons k hi ha en tot el carrer, i evidentment, un grup d'espanyols fent les fotos necessaries. Hi ha algun raco de london on no hi hagi espanyols? ho dubto intensament... fins i tot, si ensopegues amb algun angles mentre fas el guiri (nomes mentre fas el guiri), relaxa't, el mes probable es k parli espanyol... gran lloc per aprendre angles!!!
en fi, queden contades hores de permanencia en aquest estrany mon, per anar a parar a un altre no menys estrany... certa sensacio de panic.
Es busca, doncs:
- habitacio esteril d'invasions alienes i perilloses (no es necessari el color blanc ni parets acolxades). Pistola de raigs lasers a ser possible.
- coberteria, nevera amb congelador, sofa i altres coses k ara no recordo
- platja tropical interior amb vistes a la placa
- pringat k vulgui ordenar l'habitacio de tona sota les meves indicacions (basic, basic! no val estil mm "aixo aqui i aixo alla pq ho dic jo", nononoooooooooo)
- donatiu de 50.000€ per la beneficencia de la Santa Nena
apa va, vaiga afer algo un xic mes productiu. Es k els mocs se'm posen al cervell, pero si hi ha voluntaris i donatius, no us talleu, eh?!
salut i forca, k en un plis hi soc!!
(i tornar a utilitzar la c trencada, amb accents... aaahhh... bonic...)
12.12.05
apatrullando la ciudad
12.12.05
Dissabte i arriba amb el cap de setmana un fred molt digne de la plana de Vic. Em pregunto cap on coi he d'emigrar per esquivar el fred. En qualsevol cas, no cap a on estic. Estic segura k els lloguers a illes tropicals son mes barats... tot i k els sous segur k tb son menors... si es k hi ha feina. En fi, el fet k tothom em digui k a la plana fa un fred de la punyeta, no estimula el mes minim les meves ganes de retornar. Curios. Un moment curios, al sortir de casa i destensar els musculs... implica moltes coses
En fi, k dissabte anem a Cambridge, i t'asseguro k el k vols quan arribes es estudiar alla, estudiar i coneixer, estudiar i aprendre, i trobar, gent, coses, fets, vides, histories, ments.... woooow... Cambridge es com una ciutat sortida d'una pel.licula. Increiblement bonica, plena d'edificis grandiosos, maravellosos, misteriosos i harmonics, heures enfilades a les parets i l'herba verda rodejant tot i tothom... i tot d'estudiants en el dia de la seva graduacio, amb les togues, de diferents colors, les seves cares i somriures... gent de tot el mon k ve al mateix lloc amb el mateix objectiu...
jo tb vull estudiar a Cambridge!!!
Mes info en proxims posts,
salut!
(es k aqui al mac necessiten els ordinadors per vendre'ls, no nomes pq jo els utilitzi...)
En fi, k dissabte anem a Cambridge, i t'asseguro k el k vols quan arribes es estudiar alla, estudiar i coneixer, estudiar i aprendre, i trobar, gent, coses, fets, vides, histories, ments.... woooow... Cambridge es com una ciutat sortida d'una pel.licula. Increiblement bonica, plena d'edificis grandiosos, maravellosos, misteriosos i harmonics, heures enfilades a les parets i l'herba verda rodejant tot i tothom... i tot d'estudiants en el dia de la seva graduacio, amb les togues, de diferents colors, les seves cares i somriures... gent de tot el mon k ve al mateix lloc amb el mateix objectiu...
jo tb vull estudiar a Cambridge!!!
Mes info en proxims posts,
salut!
(es k aqui al mac necessiten els ordinadors per vendre'ls, no nomes pq jo els utilitzi...)
9.12.05
des de Russia, amb amor
9.12.05
Aquests dies el fred ha estat suau, pero sembla k te intencio de tornar...
be, es k resulta k he estat fent el tonto massa temps posant fotos tontes i contestant mails i responent enquestes xorres de ma germana, i no em queda mes temps per posar alguna historieta decent, o sigui k res, k estic viva i k ja escriure algo en un altre moment.
Salut!
(i desestresseu-vos, home, desestresseu-vos, k ultimament la gent esta k no para...)
be, es k resulta k he estat fent el tonto massa temps posant fotos tontes i contestant mails i responent enquestes xorres de ma germana, i no em queda mes temps per posar alguna historieta decent, o sigui k res, k estic viva i k ja escriure algo en un altre moment.
Salut!
(i desestresseu-vos, home, desestresseu-vos, k ultimament la gent esta k no para...)
8.12.05
8.12.05
Bec te mentre engoleixo turro de xocolata k em va portar la mama... mmmm... estic a casa... estic a casa? on estic? on es casa? (moment de panic al constatar les fets)
Estic a casa bebent te i menjant torro de xocolata... calma...
Pel mati em passo pel tesco i em compro una cameera d'usar i tirar (si, la meva esta a l'hospital greument ferida, per aixo fa temps k no hi ha fotos decents per aqui...). Em compro una k val menys de £3 i k diu k es especial per weddings, i jo crec k per weddings o no, es la k vull i m'anira millor. He dit.
Surto del tesco i enfilo cap al metro (avui m'ho permetre, no es d'hora i vull arribar aviat a la meva destinacio).
Vaig a temple, si, hi vaig. No se la seva significacio historica, nomes se el k vaig llegir al llibre de dan brown, i en fi, ja k estic per aqui, m'hi passo a fer un vistasso, no? Vaig per entrar i un senyor em diu k no, k estan fent missa. Ah, pos vale, espero. Dono una volta per les rodalies, i resulta ser una zona incxreiblement maca, bonica, avui hi ha una llum especial k fa ressaltar els colors. Hi ha placetes petitones amb algun brollador d'aigua, els arbres tenen fulles de tots els colors imaginables i hi ha roses florides. Els unics habitants de la zona, son, pero, tot d'alts executius k treballen per alla. La zona te connexions politiques, hi ha poca activitat passejant, nomes les persones k totes trajeades, van rapid d'un edific a un altre. La zona no deixa d e ser bonica. Finalment la missa acaba i puc entrar. Mes persones tb estaven esperant, i tots ens dirigim de cop a la part circular de l'esglesia, oblidant la resta. M'acosto i miro les tumbes (k no son tumbes), ah molt maco. Tots els guiris fem el mateix, crec k tots estem alla pel mateix motiu. Faig alguna foto de rigor.
Al bus per venir al centre, es continua veient lo bo i millor de lndn. Una sra gran portant un barret de papa noel amb trenetes k venen als xiringuitos turistics. Em pregunto si el porta pq te fred (aquests dies no en fa), o pq li han regalat o pq li fa ilusio, o...
la red es basta e infinita
(Mokoto Kusanagi dixit)
Estic a casa bebent te i menjant torro de xocolata... calma...
Pel mati em passo pel tesco i em compro una cameera d'usar i tirar (si, la meva esta a l'hospital greument ferida, per aixo fa temps k no hi ha fotos decents per aqui...). Em compro una k val menys de £3 i k diu k es especial per weddings, i jo crec k per weddings o no, es la k vull i m'anira millor. He dit.
Surto del tesco i enfilo cap al metro (avui m'ho permetre, no es d'hora i vull arribar aviat a la meva destinacio).
Vaig a temple, si, hi vaig. No se la seva significacio historica, nomes se el k vaig llegir al llibre de dan brown, i en fi, ja k estic per aqui, m'hi passo a fer un vistasso, no? Vaig per entrar i un senyor em diu k no, k estan fent missa. Ah, pos vale, espero. Dono una volta per les rodalies, i resulta ser una zona incxreiblement maca, bonica, avui hi ha una llum especial k fa ressaltar els colors. Hi ha placetes petitones amb algun brollador d'aigua, els arbres tenen fulles de tots els colors imaginables i hi ha roses florides. Els unics habitants de la zona, son, pero, tot d'alts executius k treballen per alla. La zona te connexions politiques, hi ha poca activitat passejant, nomes les persones k totes trajeades, van rapid d'un edific a un altre. La zona no deixa d e ser bonica. Finalment la missa acaba i puc entrar. Mes persones tb estaven esperant, i tots ens dirigim de cop a la part circular de l'esglesia, oblidant la resta. M'acosto i miro les tumbes (k no son tumbes), ah molt maco. Tots els guiris fem el mateix, crec k tots estem alla pel mateix motiu. Faig alguna foto de rigor.
Al bus per venir al centre, es continua veient lo bo i millor de lndn. Una sra gran portant un barret de papa noel amb trenetes k venen als xiringuitos turistics. Em pregunto si el porta pq te fred (aquests dies no en fa), o pq li han regalat o pq li fa ilusio, o...
la red es basta e infinita
(Mokoto Kusanagi dixit)
7.12.05
ei, k canvio de roba!!!
7.12.05
no soc precisament la barbie peinados ni la nancy modelitos, pero vaig ben limpita y aseada, k consti!
i avui, l'altre modelet!
apa, ja esta.
( Dellwood, satisfet o necessito mes modelets? pq si vols, pots regalar-me algo de roba estil fashion-krishna... jo encantada )
mira qui parla!
em llevo i noto k alguna cosa em molesta al peu. Miro. El dit petit em fa unes punxades, una picor particular. Observo detalladament. Oh, vaja...
Tant mitjo tecnic i tanta tonteria i al final ja el tenim aqui, ha aparegut: el panello. Al dit petit del peu esquerre. En fi doncs, bon dia. El dia k no tingui astelles ni panellons estare un xic millor...
Visita al camp de l'Arsenal, k en fi, vaja, el del Barca es millor. Suposo...
Fem fotos de rigor (de moment, i k duri, sense mortis) i pululem per aquesta ciutat amb el bonobus k aquesta setmana si k hem comprat, lujasso lujasso lujasso.
Les meves reminissencies de lepra desapareixen a mesura k m'hidrato amb una supercrema hidratant del Superdrug k val poc mes de £1 i fa miracles. Miracles economics, se'n poden dir.
Novetats... mmmmm... crec k no gaires mes, potser si, pero al cap i a la fi, no ho recordo...
ultimament hi ha molts policies al carrer i algunes parades de metro tanquen temporalment, cosa k augmenta la meva ilusio de retornar cap a caseta, pq aixo fa una mala pinta k ni te digo vampiro...
O sigui k res, a menjar entrepans de fuet i ser felic, k aviat estic aqui a donar guerra!!!
(oh, si, guerra, pq tinc el caracter mig angles ja, i resulta dificil...)
P.D. no us perdeu el link a la pag de ma germana on apareix fent el freak versio gimnasta estil teletienda madrugada. Pero en versio elite, of course.
Ejem...
(aixo de canviar de modelet tan sovint no es porta!! fixa't en el meu exemple!!! :-) )
Tant mitjo tecnic i tanta tonteria i al final ja el tenim aqui, ha aparegut: el panello. Al dit petit del peu esquerre. En fi doncs, bon dia. El dia k no tingui astelles ni panellons estare un xic millor...
Visita al camp de l'Arsenal, k en fi, vaja, el del Barca es millor. Suposo...
Fem fotos de rigor (de moment, i k duri, sense mortis) i pululem per aquesta ciutat amb el bonobus k aquesta setmana si k hem comprat, lujasso lujasso lujasso.
Les meves reminissencies de lepra desapareixen a mesura k m'hidrato amb una supercrema hidratant del Superdrug k val poc mes de £1 i fa miracles. Miracles economics, se'n poden dir.
Novetats... mmmmm... crec k no gaires mes, potser si, pero al cap i a la fi, no ho recordo...
ultimament hi ha molts policies al carrer i algunes parades de metro tanquen temporalment, cosa k augmenta la meva ilusio de retornar cap a caseta, pq aixo fa una mala pinta k ni te digo vampiro...
O sigui k res, a menjar entrepans de fuet i ser felic, k aviat estic aqui a donar guerra!!!
(oh, si, guerra, pq tinc el caracter mig angles ja, i resulta dificil...)
P.D. no us perdeu el link a la pag de ma germana on apareix fent el freak versio gimnasta estil teletienda madrugada. Pero en versio elite, of course.
Ejem...
(aixo de canviar de modelet tan sovint no es porta!! fixa't en el meu exemple!!! :-) )
6.12.05
ueji
6.12.05
que es el mes divertit de Lndn???
el Mac centre!!!!!!!
yyyiijaaaaaaaaaa
(oh, baby, saber k tot es perenne a la vida, es bo o dolent? TOT... oh, digues...)
5.12.05
visions...
5.12.05
En fi, k aqui estic, amb molt poc temps pq estic fent frikades amb les fotos.
Coses basiques:
1) han vingut els meus papis corrents a Lndn per treure'm l'Astella del dit. Si, i nomes per aixo. No per fer turisme i coses d'aquestes no. El meu super-papa em va treure l'Astella (k ja s'havia comprat tele i dvd i posat cortines dins el meu dit) mitjancant una complicada operacio de cirurgia k va durar aproximadament uns... no se, 5 segons crec. En fi, k ja estic lliure.
2) em porten un llibre en spanish per passar l'estona, el codi da vinci, k no, encara no havia llegit, i resulta k segons posa una nota a la primera pagina, jo vaig regalar aquest llibre a ma senyora germana l'any passat? really? en serio? tinc amnesia? uo?
3) venen els de l'agencia aquest mati a tocar la moral a la casa on visc i em diuen k no, k no he pagat el lloguer. Li dic el paio k se pire (molt educadament, of course [la italiana encara en pijama]) i baixo a l'agencia, on el sr. Michael em te por o algo, i diu k tot correcte, error seu
4)l'aigua esta provocant una estranya reaccio a la meva pell, assecant-la mes del k es normal i fent-me sortir tot de crostetes, per la qual cosa semblo entre laprosa i sarnosa, pero amb estil. El k mes gracia em fa es k es la mateixa aigua k em bec a diari. M'estic distorsionant, ho veig, ho noto, ho sentooooo...
aixi estic
Coses basiques:
1) han vingut els meus papis corrents a Lndn per treure'm l'Astella del dit. Si, i nomes per aixo. No per fer turisme i coses d'aquestes no. El meu super-papa em va treure l'Astella (k ja s'havia comprat tele i dvd i posat cortines dins el meu dit) mitjancant una complicada operacio de cirurgia k va durar aproximadament uns... no se, 5 segons crec. En fi, k ja estic lliure.
2) em porten un llibre en spanish per passar l'estona, el codi da vinci, k no, encara no havia llegit, i resulta k segons posa una nota a la primera pagina, jo vaig regalar aquest llibre a ma senyora germana l'any passat? really? en serio? tinc amnesia? uo?
3) venen els de l'agencia aquest mati a tocar la moral a la casa on visc i em diuen k no, k no he pagat el lloguer. Li dic el paio k se pire (molt educadament, of course [la italiana encara en pijama]) i baixo a l'agencia, on el sr. Michael em te por o algo, i diu k tot correcte, error seu
4)l'aigua esta provocant una estranya reaccio a la meva pell, assecant-la mes del k es normal i fent-me sortir tot de crostetes, per la qual cosa semblo entre laprosa i sarnosa, pero amb estil. El k mes gracia em fa es k es la mateixa aigua k em bec a diari. M'estic distorsionant, ho veig, ho noto, ho sentooooo...
aixi estic
2.12.05
de visita
Toca fer el guiri per Lndn...
El cementiri de Highgate... la cosa mes peliculera k he vist, pero es real! Lapides tortes i antiguissimes cobertes d'heures, boirina, esquirols saltant entre els arbres alts i frondosos... Un bust gegant, un cabezon k veus des de lluny, la lapida de Karl Marx. Les dones mortes, pero, no acostuimen a tenir nom propi, tenen nom, pero son "dones de...". Ve de lluny el tema.
Fent cua davant el megalocal k se suposa k es l'Astoria, una interminable cua de frikis k dona la volta a la mansana. Nens vestits de gotics i pinarrajeats en plan tetric, tota una monada veure'ls tots juntets aixi ordenadets...
Per Charing Cross, un escoces, sortit de Braveheart, exactament igual, amb la faldilla (de color marronos amb quadres, no el tipic vermell), escalfadors i el mantell amb el qual s'embolica el cos... igual igual k a la peli, pero al mig del carrer, passejant amb un colega k va vestit normal, i t'adones k no, k no va disfressat, k va aixi pq vol.
Hi ha partit de l'Arsenal i el nostre barri s'inunda de seguidors (esta molt proper a l'estadi). Hi ha una immensa cua (immensa de debo), pero arribes a l'origen i t'adones k no venen entrades alla, sino k es un xiringuito de l'horroros fish&chips.
Et decideixes a ser guiri al 100%, i ens gastem la pasta al museu de la cera, k es realment una passada. Una foto al costat de la Buffy! (yea, soc friki!), i el capita Pickard, i en Sean Connery, i en Bogart, i les altres superestrelles habituals... realment es maco ser guiri, es logic k qui esta aqui nomes 2setmanes torni encantat de la ciutat. Si es k quan et gastes pasta ets ben rebut a tot arreu!!
l'Astella continua dins el meu dit, no sembla k tingui intencio de sortir, pero de moment encara no tinc el dit lila... s'agraeix.
I continuem aqui, a l'Apple centre, on connectar-se es gratis i bonic.
El colmo de la mala sort es k s'estrellin aquell parell amb helicopter i, ejem, estiguin sencers. A vegades el mon pot ser millor. (ho sento per les persones sensibles)
El cementiri de Highgate... la cosa mes peliculera k he vist, pero es real! Lapides tortes i antiguissimes cobertes d'heures, boirina, esquirols saltant entre els arbres alts i frondosos... Un bust gegant, un cabezon k veus des de lluny, la lapida de Karl Marx. Les dones mortes, pero, no acostuimen a tenir nom propi, tenen nom, pero son "dones de...". Ve de lluny el tema.
Fent cua davant el megalocal k se suposa k es l'Astoria, una interminable cua de frikis k dona la volta a la mansana. Nens vestits de gotics i pinarrajeats en plan tetric, tota una monada veure'ls tots juntets aixi ordenadets...
Per Charing Cross, un escoces, sortit de Braveheart, exactament igual, amb la faldilla (de color marronos amb quadres, no el tipic vermell), escalfadors i el mantell amb el qual s'embolica el cos... igual igual k a la peli, pero al mig del carrer, passejant amb un colega k va vestit normal, i t'adones k no, k no va disfressat, k va aixi pq vol.
Hi ha partit de l'Arsenal i el nostre barri s'inunda de seguidors (esta molt proper a l'estadi). Hi ha una immensa cua (immensa de debo), pero arribes a l'origen i t'adones k no venen entrades alla, sino k es un xiringuito de l'horroros fish&chips.
Et decideixes a ser guiri al 100%, i ens gastem la pasta al museu de la cera, k es realment una passada. Una foto al costat de la Buffy! (yea, soc friki!), i el capita Pickard, i en Sean Connery, i en Bogart, i les altres superestrelles habituals... realment es maco ser guiri, es logic k qui esta aqui nomes 2setmanes torni encantat de la ciutat. Si es k quan et gastes pasta ets ben rebut a tot arreu!!
l'Astella continua dins el meu dit, no sembla k tingui intencio de sortir, pero de moment encara no tinc el dit lila... s'agraeix.
I continuem aqui, a l'Apple centre, on connectar-se es gratis i bonic.
El colmo de la mala sort es k s'estrellin aquell parell amb helicopter i, ejem, estiguin sencers. A vegades el mon pot ser millor. (ho sento per les persones sensibles)
29.11.05
primavera, estiu, tardor
29.11.05
Aquesta setmana sembla com si una capa gris de miseria hagues caigut per aqui. Potser nomes soc jo, o potser l'hivern accentua visiblement les diferencies existents. Potser son ambdues coses.
Tot i aixo, m'alegro k la pluja londinenca sigui tan abundant com la catalana, es a dir, practicament nul.la.
Suposo k molta gent tb se n'alegra.
I et trobes parlant amb un escombriaire procedent de Gahna, k resulta ser llicenciat en politiques. I el maxim confort i satisfaccio es poder fotre els anglesos quan aquests et tractin com una merda (pq ho faran, no en dubtis, si el teu nivell d'angles no es ideal. Comentava ahir un noi k parlant be l'angles, els de la ETT es van riure d'ell a la cara, i k no, k no tenien res per a ell, k tornes quan no tingues accent). Aleshores, quan et mirin malament, pel color de pell o accent k tinguis, el k has de fer es ser fort i dir, ei!, k tb parlo angles, fota't tu! A mi no em va acabar de convencer i penso k tornare cap a les vostres terres, pq per viure entre desgraciats no val la pena. Ja en tenim prou amb nosaltres mateixos.
Per altra banda, el meu cervellet sucos i tendre aguanta prou be. Algunes regressions k de moment no tenen consequencies i alguna breu desesperacio al veure el preu dels lloguers de pisos, pero crec k sobreviure. Sobretot ara, k estic contenta de veure com ja vaig sortint de l'adolescencia tardana i no he desenvolupat simptomes evidents d'esquizofrenia, i de debo, en cervellets com el meu, aixo es una sort.
Ultimament, pero, tinc estranyes percepcions desagradables. Vull dir, sento com si estiguessim cremant la nostra salut, el ble de la nostra espelma com es deia en les faules k llegia de petita. Com si s'escapes de les nostres mans. Per aixo, basicament per aixo, pq sense salut estarem tots ben fotuts, cal aprofitar el moment present i lluitar per aquest, i sobretot, cuidar-se molt i mirar al travessar. Potser acabo obsessiva amb aixo i m'agafa agorafobia, no se pas, suposo k seria tan surrealista com si a mi em vingues un atac d'anorexia (jarl, flipes tu k m'estaria jo mes de 12 hores sense menjar!), pero per si les mosques, cuideu-vos tots, ok?
Tot i aixo, m'alegro k la pluja londinenca sigui tan abundant com la catalana, es a dir, practicament nul.la.
Suposo k molta gent tb se n'alegra.
I et trobes parlant amb un escombriaire procedent de Gahna, k resulta ser llicenciat en politiques. I el maxim confort i satisfaccio es poder fotre els anglesos quan aquests et tractin com una merda (pq ho faran, no en dubtis, si el teu nivell d'angles no es ideal. Comentava ahir un noi k parlant be l'angles, els de la ETT es van riure d'ell a la cara, i k no, k no tenien res per a ell, k tornes quan no tingues accent). Aleshores, quan et mirin malament, pel color de pell o accent k tinguis, el k has de fer es ser fort i dir, ei!, k tb parlo angles, fota't tu! A mi no em va acabar de convencer i penso k tornare cap a les vostres terres, pq per viure entre desgraciats no val la pena. Ja en tenim prou amb nosaltres mateixos.
Per altra banda, el meu cervellet sucos i tendre aguanta prou be. Algunes regressions k de moment no tenen consequencies i alguna breu desesperacio al veure el preu dels lloguers de pisos, pero crec k sobreviure. Sobretot ara, k estic contenta de veure com ja vaig sortint de l'adolescencia tardana i no he desenvolupat simptomes evidents d'esquizofrenia, i de debo, en cervellets com el meu, aixo es una sort.
Ultimament, pero, tinc estranyes percepcions desagradables. Vull dir, sento com si estiguessim cremant la nostra salut, el ble de la nostra espelma com es deia en les faules k llegia de petita. Com si s'escapes de les nostres mans. Per aixo, basicament per aixo, pq sense salut estarem tots ben fotuts, cal aprofitar el moment present i lluitar per aquest, i sobretot, cuidar-se molt i mirar al travessar. Potser acabo obsessiva amb aixo i m'agafa agorafobia, no se pas, suposo k seria tan surrealista com si a mi em vingues un atac d'anorexia (jarl, flipes tu k m'estaria jo mes de 12 hores sense menjar!), pero per si les mosques, cuideu-vos tots, ok?
28.11.05
Aqui, ara, avui
28.11.05
Doncs mira, em fa un mal l'esquena terrible, pq l'unic k surt de lloc, en lloc de ser l'astella del meu dit, son les molles del matalas. No es k em faci mal l'esquena, es k tinc literalment els musculs de color barrufet de dormir en aquell matalas. Em costa moure'm sense dolor, i no hi ha manera d'obtenir un massatge, de forma k el k faig es moure'm poc, o moure'm com un bloc. Maco maco.
L'Astella (amb majuscules, ja forma part de mi) no surt, deia, i no sembla k tingui intencio de fer-ho. No hi ha manera d'aconseguir farigola i fer una infusioneta per desinferctar-ho, i l'unic k es troba facilment aqui son els esquirols (ui, si, k bonic), pero no crec k una infusio d'esquirol em desinfecti el dit, o sigui k tinc encara menys dit utils a la ma.
Respecte als panellons, be, siguin reaccio alergica o no, aquest mati comencava a notar la seva bonica presencia en els dos dits index k tinc (pq soc aixi de punyetera i en tinc un a cada ma, mira tu). O sigui k si, els submergeixo en aigua... freda o calenta? tria, pq aqui no hi ha la opcio mixta, ah, carai, 2aixetes, 2 temperatures, a fotre's!
Mentre, vas pel carrer i a part de supermercats, el k mes abunda aqui son les cases d'apostes, k sempre estan concurregudes. O tenen molts diners a perdre, o en tenen molt pocs, amb lo qual creuen k en poden guanyar. Mala vida...
Veig un policia k porta un estrany barret de policeman, ah, no, es k porta un gorro pel fred i a sobre la gorreta de poli, pero mes aviat sembla un xampinyo.
I continuo baixant en aquest sublondon, passant pel costat de gent molt menys afortunada k els k es veuen quan vens a fer el guiri. Vagabunds k porten amb prou feines una jaqueta i roba bruta k abriga poc, molta gent amb defectes fisics (molta coixera i dificultats per caminar hi ha per aqui. Potser hi ha mes artitis o artrosis o alguna cosa k deu fer aquest temps pervers). I jo passo per aqui amb els meus mitjons forclaz 400 per travessies glaciars, la meva jaqueta per travessies polars i les meves bambes aquatiques, i se que a la vida tinc una sort immensurable, i el k desitjo es k la salut no ens falli i postergar aquesta sort el maxim de temps possible, creant-la, sense confiar en el desti, construint mons ara k ens es possible, i estimant tot allo k tenim, pq la situacio no aguantara gaire, no pot aguantar gaire, pq cau pel propi pes.
Mentre, a la casa britanica emmoquetada on estic, hi ha un campi qui pugui generalitzat, pq ningu esta disposat a aguantar aquesta situacio perennement. El casero emigra la setmana k ve, les italianes de l'habitacio de dalt tb, el periodista en 2 setmanes, i jo no estic disposada a quedar-me gaire mes temps veient com em floreixen els panellons.
O sigui k aquesta es la situacio d'avui, k al cap i a la fi, ni es maravella ni es desastre, es simplement sintonia amb el k passa per aqui. Nomes espero k el retorn no sigui en va, i poder obtenir allo k realment vull. Un somriure estaria be, vaja.
Oh, Aramet, no hi ha pedres en aquesta ciutat, ho sento...
L'Astella (amb majuscules, ja forma part de mi) no surt, deia, i no sembla k tingui intencio de fer-ho. No hi ha manera d'aconseguir farigola i fer una infusioneta per desinferctar-ho, i l'unic k es troba facilment aqui son els esquirols (ui, si, k bonic), pero no crec k una infusio d'esquirol em desinfecti el dit, o sigui k tinc encara menys dit utils a la ma.
Respecte als panellons, be, siguin reaccio alergica o no, aquest mati comencava a notar la seva bonica presencia en els dos dits index k tinc (pq soc aixi de punyetera i en tinc un a cada ma, mira tu). O sigui k si, els submergeixo en aigua... freda o calenta? tria, pq aqui no hi ha la opcio mixta, ah, carai, 2aixetes, 2 temperatures, a fotre's!
Mentre, vas pel carrer i a part de supermercats, el k mes abunda aqui son les cases d'apostes, k sempre estan concurregudes. O tenen molts diners a perdre, o en tenen molt pocs, amb lo qual creuen k en poden guanyar. Mala vida...
Veig un policia k porta un estrany barret de policeman, ah, no, es k porta un gorro pel fred i a sobre la gorreta de poli, pero mes aviat sembla un xampinyo.
I continuo baixant en aquest sublondon, passant pel costat de gent molt menys afortunada k els k es veuen quan vens a fer el guiri. Vagabunds k porten amb prou feines una jaqueta i roba bruta k abriga poc, molta gent amb defectes fisics (molta coixera i dificultats per caminar hi ha per aqui. Potser hi ha mes artitis o artrosis o alguna cosa k deu fer aquest temps pervers). I jo passo per aqui amb els meus mitjons forclaz 400 per travessies glaciars, la meva jaqueta per travessies polars i les meves bambes aquatiques, i se que a la vida tinc una sort immensurable, i el k desitjo es k la salut no ens falli i postergar aquesta sort el maxim de temps possible, creant-la, sense confiar en el desti, construint mons ara k ens es possible, i estimant tot allo k tenim, pq la situacio no aguantara gaire, no pot aguantar gaire, pq cau pel propi pes.
Mentre, a la casa britanica emmoquetada on estic, hi ha un campi qui pugui generalitzat, pq ningu esta disposat a aguantar aquesta situacio perennement. El casero emigra la setmana k ve, les italianes de l'habitacio de dalt tb, el periodista en 2 setmanes, i jo no estic disposada a quedar-me gaire mes temps veient com em floreixen els panellons.
O sigui k aquesta es la situacio d'avui, k al cap i a la fi, ni es maravella ni es desastre, es simplement sintonia amb el k passa per aqui. Nomes espero k el retorn no sigui en va, i poder obtenir allo k realment vull. Un somriure estaria be, vaja.
Oh, Aramet, no hi ha pedres en aquesta ciutat, ho sento...
27.11.05
Wake up, it's a beautiful morning!
27.11.05
juas!
Aconsegueixes aixecar-te del llit i lluites per posar una rentadora abans k ningu, els diumenges esta molt transitat el tema. Se k mentre jo estic aqui, algu esta traient la meva roba de la secadora, pq els torns son continus, i no hi ha temps a perdre quan es tracta de la rentadora. I se qui es aquest cop, se k el periodista k va de guaperes per la casa te la seva roba a la rentadora mentre la meva s-esta donant un bany de vapor. Se doncs, a qui donar la culpa si no la trobo perfectament seca i en bon estat. La casa es la casa, pero la rentadora es la guerra.
Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, cosa k vol dir k no fara un fred excessiu... mentre puguis esquivar el vent. No portis guants i gorro de llana, posa't bosses de plastic. No es el fred el k mata aquests dies, es el vent k petrifica, k fa k la sensacio de fred baixi en 15graus. Talla el vent i seras felic. Sobretot, mentre vagis per carrer, no et moguis gaire, no toquis a ningu. Rasca't el nas i et caura a terra, petrificat.
Ei, no es k Lndn sigui una ciutat horrorosa, te els seus punts. Es nomes k NO es una ciutat alegre. Depen d'on vinguis et semblara fantastica o no. El meu mon era la pera, aleshores aquest lloc esta un xic mancat de sentit. Pero repeteixo, NO es la ciutat. Son les experiencies previes el k ens permet comparar. I d'aixo n'estic contenta, d'haver estat tan felic com pq la suposada ciutat de les mogudes em sembli el k em sembla. ;-)
Per cert, sobre la rentadora, m'ha deixat les tovalloles negres. Oh, snif.
I et lleves i esmorzes el teu fantastic te (oh, no! ho sabeu? k en aquest pais del te, son tan guarros [ho son, ho son, realment ho son] com pq venen les bossetes de te sense cordillet? cada vegada has d'engrapar la bosseta amb els dits de la tassa! [i amb la cullera, clar, no soc tan garrula], pero, vull dir, i l'elegancia britanica? es falsa!!). Esmorzes el teu de de 28p 80 bossetes i escoltes la musiqueta corresponent. Banda sonora Reseirvoir Dogs (k algu faci arribar reiteradament les meves gracies al psico-Manu per passar-me temps enrere la peli, descatalogada al nostre pais, el seu mail sembla estar saturat...).
Oh, vas a la dutxa i et claves una estella al dit anullar de la ma esquerra. Una fusta marro k no pinta massa be, i k encara esta dins meu en aquest moment. Curiosament, estic perdent sensibilitat a les mans, sobretot a l'esquerra, cosa k dubto molt a interpretar com un bon senyal. Noto els dits, pero estan atontats. La meva cirulacio sanguinea s'ha rallat i m'engega a pendre pel sac. Algu em convidara una setmaneta a alguna illa tropical? oooh, vaaaa!!!
de mentre, comprovem els k estem per aqui k, cada vegada k algu del propi pais et truca, fa sempre la mateixa pregunta: "i que, ja parles angles?". Hoome, doncs encara no tenen cap injeccio de coneixements, k nosaltres sapiguem. Si, parlo angles. Mira : "How" . "Name my silvia is" K no es angles? aixo es pq no heu vist la guerra de les galaxies, Yoda, versio original! Pregunta'm el k vulguis, k no ho sabre. Deixa'm en pau i puc comencar a parlar. Les coses son estranyes, i tot i aixi, no aconsegueixo k els meus dits entrin en calor...
Aconsegueixes aixecar-te del llit i lluites per posar una rentadora abans k ningu, els diumenges esta molt transitat el tema. Se k mentre jo estic aqui, algu esta traient la meva roba de la secadora, pq els torns son continus, i no hi ha temps a perdre quan es tracta de la rentadora. I se qui es aquest cop, se k el periodista k va de guaperes per la casa te la seva roba a la rentadora mentre la meva s-esta donant un bany de vapor. Se doncs, a qui donar la culpa si no la trobo perfectament seca i en bon estat. La casa es la casa, pero la rentadora es la guerra.
Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, cosa k vol dir k no fara un fred excessiu... mentre puguis esquivar el vent. No portis guants i gorro de llana, posa't bosses de plastic. No es el fred el k mata aquests dies, es el vent k petrifica, k fa k la sensacio de fred baixi en 15graus. Talla el vent i seras felic. Sobretot, mentre vagis per carrer, no et moguis gaire, no toquis a ningu. Rasca't el nas i et caura a terra, petrificat.
Ei, no es k Lndn sigui una ciutat horrorosa, te els seus punts. Es nomes k NO es una ciutat alegre. Depen d'on vinguis et semblara fantastica o no. El meu mon era la pera, aleshores aquest lloc esta un xic mancat de sentit. Pero repeteixo, NO es la ciutat. Son les experiencies previes el k ens permet comparar. I d'aixo n'estic contenta, d'haver estat tan felic com pq la suposada ciutat de les mogudes em sembli el k em sembla. ;-)
Per cert, sobre la rentadora, m'ha deixat les tovalloles negres. Oh, snif.
I et lleves i esmorzes el teu fantastic te (oh, no! ho sabeu? k en aquest pais del te, son tan guarros [ho son, ho son, realment ho son] com pq venen les bossetes de te sense cordillet? cada vegada has d'engrapar la bosseta amb els dits de la tassa! [i amb la cullera, clar, no soc tan garrula], pero, vull dir, i l'elegancia britanica? es falsa!!). Esmorzes el teu de de 28p 80 bossetes i escoltes la musiqueta corresponent. Banda sonora Reseirvoir Dogs (k algu faci arribar reiteradament les meves gracies al psico-Manu per passar-me temps enrere la peli, descatalogada al nostre pais, el seu mail sembla estar saturat...).
Oh, vas a la dutxa i et claves una estella al dit anullar de la ma esquerra. Una fusta marro k no pinta massa be, i k encara esta dins meu en aquest moment. Curiosament, estic perdent sensibilitat a les mans, sobretot a l'esquerra, cosa k dubto molt a interpretar com un bon senyal. Noto els dits, pero estan atontats. La meva cirulacio sanguinea s'ha rallat i m'engega a pendre pel sac. Algu em convidara una setmaneta a alguna illa tropical? oooh, vaaaa!!!
de mentre, comprovem els k estem per aqui k, cada vegada k algu del propi pais et truca, fa sempre la mateixa pregunta: "i que, ja parles angles?". Hoome, doncs encara no tenen cap injeccio de coneixements, k nosaltres sapiguem. Si, parlo angles. Mira : "How" . "Name my silvia is" K no es angles? aixo es pq no heu vist la guerra de les galaxies, Yoda, versio original! Pregunta'm el k vulguis, k no ho sabre. Deixa'm en pau i puc comencar a parlar. Les coses son estranyes, i tot i aixi, no aconsegueixo k els meus dits entrin en calor...
22.11.05
Invasions varies
22.11.05
Eis!!!! holes!!!!
Que tals? Buenus la càmara està al hospital, sort de la Mire que ahir fent el cofi em va comentar que potser era culpa de la funda... i sort d'això pk he anat al Hospitalcamarero i em diuen que se li ha donat un cop i que res de warranty i jo coi... po llavors he fet ullets de pena i murritus de bona nena i salto i dic "po la funda és oficial no?" i em diuen que sí... llavors les meves dots de persuació dient que segurament era per culpa del click de la funda i almenys s'ho miraran i abans de fer qualsevol reparació em trukaran... en el cas contrari de no fer aquesta jugada (osia gràcies Mire per donar-me la idea) no l'arriben acceptar!!!!! buenus doncs Sipia ja ho veus no he donat el CD a la Roser po amb les de la Plana ha sigut un xic més fàcil (és k pel Decathlon d'allà baix no vaig) i et diré més: potser aquest dissabte la Mire i jo coincidim en una festa inagural d'un pis... po això està per veure pk clar Blanes queda lluny ;)
La foto me l'ha enviat la Mire i te la penjo en el seu nom!!!! Jo tink les targetes que avui no que és tard, però un dia d'estus les descarrego al meu laptop... osia que si vols que en pengi alguna m'ho dius!!!!!
Animuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuus que aviat estàs aquí per omplir-te de turrons (les neules no que son per mi)
Regressions
No estic segura de per que, pero aquesta gent te un toc retro k els treu tot lo high tech (...) k puguin arribar a ser en sa vida.
Hi ha un auge d'Abba que ni te cuento, caramba (pero no es aixo el k em molesta). Em molesta k les aixetes d'aigua freda i aigua calenta estiguin separades. I coses d'aquestes, pero en fi, crec k ho he comentat ja. (i es estrany, pq no aconsegueixo recordar allo de nou k vull dir i escriure, pero ni de broma mandarina treure jo les mans de les butxaques i els guants per apuntar-ho, pq se'm petrificarien els dits. O sigui k mas de lo mismo, apa).
A veure, on estava... ah, anglesos. Aaaahh, quant d'amor k es respira aqui...
Esperava el bus i pensava en psicopatologies, no se per quin motiu. Crec k em convindria rellegir el llibre de psicopato. Algu ve cap aqui a portar-me'l? va, k es un cop d'avio!
avui no acabo d'estar inspirada... es dificil, no se a qui he explicat que per mail, si m'estic repetint, si es nou, si ho he dit en posts anteriors... oh, crec k anire a fer processons amb els hare krishna. Em donaran de menjar?
La meva mama, pel dia de reis, i nomes un cop a l'any, fa la carn mes bona k hagiu provat mai. I jo hi sere per menjar-ne!!!
Hi ha un auge d'Abba que ni te cuento, caramba (pero no es aixo el k em molesta). Em molesta k les aixetes d'aigua freda i aigua calenta estiguin separades. I coses d'aquestes, pero en fi, crec k ho he comentat ja. (i es estrany, pq no aconsegueixo recordar allo de nou k vull dir i escriure, pero ni de broma mandarina treure jo les mans de les butxaques i els guants per apuntar-ho, pq se'm petrificarien els dits. O sigui k mas de lo mismo, apa).
A veure, on estava... ah, anglesos. Aaaahh, quant d'amor k es respira aqui...
Esperava el bus i pensava en psicopatologies, no se per quin motiu. Crec k em convindria rellegir el llibre de psicopato. Algu ve cap aqui a portar-me'l? va, k es un cop d'avio!
avui no acabo d'estar inspirada... es dificil, no se a qui he explicat que per mail, si m'estic repetint, si es nou, si ho he dit en posts anteriors... oh, crec k anire a fer processons amb els hare krishna. Em donaran de menjar?
La meva mama, pel dia de reis, i nomes un cop a l'any, fa la carn mes bona k hagiu provat mai. I jo hi sere per menjar-ne!!!
21.11.05
Home home, k us despisteu!!
21.11.05
Sembla mentida, carallo!
K aquest passat dissabte va ser el meu 3er NO-aniversari! K era 19 de novembre, carai!
Sembla increible com es desenten la gent dels compromisos seriosos com aquest... Us ho perdono (a tots, pq nomes em van felicitar 2 persones, previ avis de l'important dia k era), pq ho recelebrarem pel febrer, per exemple, quan em resitui i pugui fer un espectacle ben digne.
Home home, k ja fa 3 anyets k tinc la bonica planta semiautomatica k em va regalar el jipi-floreta-reciclat-convertit-en-progre Dellwood. Per cert, que tal esta la meva planteta? ha tornat a florir? es taaaan maca... aaah...
Be, que passa per aqui dalt? K fa un fred del copon. K estic dins el badulake conectada i tinc les mans entumides pel fred. K dormo amb un edredo i 2 mantes, i mitjons, of course. K estic esperant a k arribin els primers panellons, k no tardaran, i em faran esclatar mans i peus. Adorable, oi?
A part d'aixo? Be, k es bonic visitar la ciutat des dels busos. A no ser k tinguis pressa, clar, pero no es el meu cas. El problema es k mes val k arribis al lloc k vols veure abans de les 15h, si no, ja sera fosc. Ahir vam anar a un temple budista, tu. Tipic de Lndn? Home, doncs no, i que? El plan es patejar-se tot Lndn i rodalies, per al menys dir, "mira quantes coses he vist, i tu no". Per xorres k siguin. El temple n'es un clar exemple, crec k es nota.
mmmmm... algo mes? pos crec k no, de moment les coses estan aixi. Em pregunto que vaig fer dissabte... no ho recordo...
apa, doncs res, a cuidar-vos dels refredats i fer bondat!
K aquest passat dissabte va ser el meu 3er NO-aniversari! K era 19 de novembre, carai!
Sembla increible com es desenten la gent dels compromisos seriosos com aquest... Us ho perdono (a tots, pq nomes em van felicitar 2 persones, previ avis de l'important dia k era), pq ho recelebrarem pel febrer, per exemple, quan em resitui i pugui fer un espectacle ben digne.
Home home, k ja fa 3 anyets k tinc la bonica planta semiautomatica k em va regalar el jipi-floreta-reciclat-convertit-en-progre Dellwood. Per cert, que tal esta la meva planteta? ha tornat a florir? es taaaan maca... aaah...
Be, que passa per aqui dalt? K fa un fred del copon. K estic dins el badulake conectada i tinc les mans entumides pel fred. K dormo amb un edredo i 2 mantes, i mitjons, of course. K estic esperant a k arribin els primers panellons, k no tardaran, i em faran esclatar mans i peus. Adorable, oi?
A part d'aixo? Be, k es bonic visitar la ciutat des dels busos. A no ser k tinguis pressa, clar, pero no es el meu cas. El problema es k mes val k arribis al lloc k vols veure abans de les 15h, si no, ja sera fosc. Ahir vam anar a un temple budista, tu. Tipic de Lndn? Home, doncs no, i que? El plan es patejar-se tot Lndn i rodalies, per al menys dir, "mira quantes coses he vist, i tu no". Per xorres k siguin. El temple n'es un clar exemple, crec k es nota.
mmmmm... algo mes? pos crec k no, de moment les coses estan aixi. Em pregunto que vaig fer dissabte... no ho recordo...
apa, doncs res, a cuidar-vos dels refredats i fer bondat!
18.11.05
Si lo se, no vengo
18.11.05
Ara no recordo com es diu aquell presentador de TV k encara ara deu fer "saber y ganar" (TV2), i k anys enrere feia el famos "si lo se no vengo". Algu ho recorda?
En fi, k despres d-estar una temporadeta per aqui, la situacio es estranya. Hi ha un conunt de persones (immigrants a mig-llarg termini, tots, cap guiri quinquenal) que es pregunta, intensament: "on redimonis es la magia de Lndn?" . Pq se suposa k la te, no? No ho se... hi ha comportaments estranys, es tan caotic, tan dificil de definir... pq es un sentiment d'indiferencia total. No, no s'hi esta malament, pero... pensant-ho be, tampoc s'hi esta gens be. I el sentiment general es @quan balbucegi l'angles, desapareixo".
Potser es a partir del 7 juliol, on , a mes de treure les papereres, l'ambient va resultar mes hostil i complex. Tothom trepitjant... mmmm... no es bonic...
Pero en fi, k aqui estem, i k el Mac (nom coloquial del l-Apple centre) estava a petar aquesta tarda, amb tot de buitres esperant per cacar algun ordinador lliure. Des d-aqui, al badulake de Totenham (+-), sento les pandaretes dels krishnas k deuen passar per fora (estic d-esquena, i ja no val la pensa ni girar-se). Oxford Street esta a rebentar (literal, qual manifestacio anti-guerra fa 2 anyets, al bell mig de pssg de gracia), no pots caminar, no hi ha mes sortida k intentar avancar per carrers laterals. Els llums de nadal estan oberts des del mati a la nit, tot i k clar, tampoc es k al mati hi hagi un sol espeterrant, ja no... Fa un fred molt digne de la plana de Vic, i tota la gent k conec d'Europa del sud (calid, tot...) pensa en tornar. Som uns pamplines, segurament.
Comparteixo habitacio amb una noia italiana (que quan parla rapid [italia, angles potser no aprenc, pero al menys, un xic d'italia tindre] no entenc absolutament gens). Comentava k ahir va caure per unes escales. Mesuravem reaccions. Jo he caigut i fins i tot m'he desmaiat pel metro (lipotimies, aixo k te una) de Bcn. Resultat: tot de iaies al voltant, gent aixecante els peus, personal del metro organitzant i distribuint... La bambina explicava que passa a Italia quan una ragazza s'estimba: tot de cavallieri (o buitres, k en dic jo) ajudant a la bambina, ragazza, cosa bella, blablabla.
Deia k havia caigut, de morros a terra, colzes pelats, i la gent passava brunzint al seu costat. La gota k vessa: el k, literalment, li va passar d'una gambada per sobre.
Serem uns pamplines, pero crec k preferim ser pamplines felicos. Felicos i amb c trencada, seria la bomba.
Tambe esta absent la gran festa i moguda de Lndn. Sortim d'angles a les 18h, i hi ha cua en un munt de locals per entrar-hi ja. Entrar de festa a les 18h??? Potser no seria terrible si no miressis els preus de les entrades de locals cutres...
Buf, en fi, k una experiencia es, pero es k sembla k ni aixo, pq com k tot esta esterilitzat de sentiments, de passio, de ritme... no sents res, no fas res, nomes et mous i pulules... es tan absurdament avorrit, k ja no esperes k et diverteixi i puguis riure a cor k vols, pero per favor, aquesta intangibilitat es tan aguda que tampoc hi ha manera de deprimir-se!!!
[La nausea, de Sartre, potser un sentiment similar a tanta absurditat i buit, pero es k es tot tan llunya... potser, la insoportable levedad del ser... oh, el cervell se'm torna sec i ranci, de no utilitzar-lo, ara si, necessito alguna ajuda k me'l faci grassonet i rodonet, oh, pofavo, caridad, vitaminas!]
En fi, k despres d-estar una temporadeta per aqui, la situacio es estranya. Hi ha un conunt de persones (immigrants a mig-llarg termini, tots, cap guiri quinquenal) que es pregunta, intensament: "on redimonis es la magia de Lndn?" . Pq se suposa k la te, no? No ho se... hi ha comportaments estranys, es tan caotic, tan dificil de definir... pq es un sentiment d'indiferencia total. No, no s'hi esta malament, pero... pensant-ho be, tampoc s'hi esta gens be. I el sentiment general es @quan balbucegi l'angles, desapareixo".
Potser es a partir del 7 juliol, on , a mes de treure les papereres, l'ambient va resultar mes hostil i complex. Tothom trepitjant... mmmm... no es bonic...
Pero en fi, k aqui estem, i k el Mac (nom coloquial del l-Apple centre) estava a petar aquesta tarda, amb tot de buitres esperant per cacar algun ordinador lliure. Des d-aqui, al badulake de Totenham (+-), sento les pandaretes dels krishnas k deuen passar per fora (estic d-esquena, i ja no val la pensa ni girar-se). Oxford Street esta a rebentar (literal, qual manifestacio anti-guerra fa 2 anyets, al bell mig de pssg de gracia), no pots caminar, no hi ha mes sortida k intentar avancar per carrers laterals. Els llums de nadal estan oberts des del mati a la nit, tot i k clar, tampoc es k al mati hi hagi un sol espeterrant, ja no... Fa un fred molt digne de la plana de Vic, i tota la gent k conec d'Europa del sud (calid, tot...) pensa en tornar. Som uns pamplines, segurament.
Comparteixo habitacio amb una noia italiana (que quan parla rapid [italia, angles potser no aprenc, pero al menys, un xic d'italia tindre] no entenc absolutament gens). Comentava k ahir va caure per unes escales. Mesuravem reaccions. Jo he caigut i fins i tot m'he desmaiat pel metro (lipotimies, aixo k te una) de Bcn. Resultat: tot de iaies al voltant, gent aixecante els peus, personal del metro organitzant i distribuint... La bambina explicava que passa a Italia quan una ragazza s'estimba: tot de cavallieri (o buitres, k en dic jo) ajudant a la bambina, ragazza, cosa bella, blablabla.
Deia k havia caigut, de morros a terra, colzes pelats, i la gent passava brunzint al seu costat. La gota k vessa: el k, literalment, li va passar d'una gambada per sobre.
Serem uns pamplines, pero crec k preferim ser pamplines felicos. Felicos i amb c trencada, seria la bomba.
Tambe esta absent la gran festa i moguda de Lndn. Sortim d'angles a les 18h, i hi ha cua en un munt de locals per entrar-hi ja. Entrar de festa a les 18h??? Potser no seria terrible si no miressis els preus de les entrades de locals cutres...
Buf, en fi, k una experiencia es, pero es k sembla k ni aixo, pq com k tot esta esterilitzat de sentiments, de passio, de ritme... no sents res, no fas res, nomes et mous i pulules... es tan absurdament avorrit, k ja no esperes k et diverteixi i puguis riure a cor k vols, pero per favor, aquesta intangibilitat es tan aguda que tampoc hi ha manera de deprimir-se!!!
[La nausea, de Sartre, potser un sentiment similar a tanta absurditat i buit, pero es k es tot tan llunya... potser, la insoportable levedad del ser... oh, el cervell se'm torna sec i ranci, de no utilitzar-lo, ara si, necessito alguna ajuda k me'l faci grassonet i rodonet, oh, pofavo, caridad, vitaminas!]
16.11.05
Riete tu, amigo
16.11.05
Quants dels que llegiu aixo heu estat a la Biblioteca d'Alexandria? Es gran, impressionant, de fet, buida, pero alhora grandiosa mes k res pel mite k porta darrera.
Pero, quants heu estat a la Biblioteca Britanica? Wow! Es descomunal, grandiosa, increible. Com k son britanics no pots anar enlloc si no ets un d'ells, pero aixo no treu k la biblio sigui la re-pera. Res, nomes es un apunt tecnic. K val la pena fer-hi un vistasso (per els llocs on et deixen , clar).
Recordo encara la petita biblioteca de Torello...
Pero, quants heu estat a la Biblioteca Britanica? Wow! Es descomunal, grandiosa, increible. Com k son britanics no pots anar enlloc si no ets un d'ells, pero aixo no treu k la biblio sigui la re-pera. Res, nomes es un apunt tecnic. K val la pena fer-hi un vistasso (per els llocs on et deixen , clar).
Recordo encara la petita biblioteca de Torello...
El Mac Centre
Es com un temple mistic, blanc. Els sacerdots van vestits de negre i porten tots les credencials i un I-Pod penjat del coll, amb l'anagrama idolatrat de la poma mossegada.
Que es un lloc on pots provar toooootes les novetats en ordinadors, i ves, tots tenen internet. Aqui estic, vaja, conectantme de gorra. Que es el k mes m'agrada.
En fi. L'entrevista del dia era al Mango. Esperant mitja horeta al carrer, amb tot de nenes fashion, i esperar mes, entregar el curri, i pum, 3 preguntes i pa casa.
Ah, doncs molt be.
Mes de 700 persones per unes poques vacants.
Mira, ja t'hi acostumes. A que qualsevol cosa k vulguis fer, dedicar-te, idea, el k sigui... sempre hi haura unes 100 persones davant teu. Amb el mateix formularti a la ma.
Italianes, franceses, la meitat de la peninsula iberica, xeques, russes, polaques... que vols, que hi es!
Aqui al Mac no fa fred, pots conectarte i tb seure-hi una llarga estona. Expliquen com funcionen alguns programes, i tb pots escoltar musiqueta. Temple.
Hi haura algun dia en que tornare, i les coses seran d'una altra manera. No estic segura de com, pero seran d'una altra mane3ra.
Com al 2013, k hi ha d'haver una disrrupcio temporal, les coses seran diferents, des d'altres perspectives. Pq, imagina't, si en lloc d'una disrrupcio temporal al 2013, hi hagues un virus mutant k ens fes papilla a tots, no t'alegraries d'haver estat felic el temps suficient?
salut doncs, i anem per feina!
Que es un lloc on pots provar toooootes les novetats en ordinadors, i ves, tots tenen internet. Aqui estic, vaja, conectantme de gorra. Que es el k mes m'agrada.
En fi. L'entrevista del dia era al Mango. Esperant mitja horeta al carrer, amb tot de nenes fashion, i esperar mes, entregar el curri, i pum, 3 preguntes i pa casa.
Ah, doncs molt be.
Mes de 700 persones per unes poques vacants.
Mira, ja t'hi acostumes. A que qualsevol cosa k vulguis fer, dedicar-te, idea, el k sigui... sempre hi haura unes 100 persones davant teu. Amb el mateix formularti a la ma.
Italianes, franceses, la meitat de la peninsula iberica, xeques, russes, polaques... que vols, que hi es!
Aqui al Mac no fa fred, pots conectarte i tb seure-hi una llarga estona. Expliquen com funcionen alguns programes, i tb pots escoltar musiqueta. Temple.
Hi haura algun dia en que tornare, i les coses seran d'una altra manera. No estic segura de com, pero seran d'una altra mane3ra.
Com al 2013, k hi ha d'haver una disrrupcio temporal, les coses seran diferents, des d'altres perspectives. Pq, imagina't, si en lloc d'una disrrupcio temporal al 2013, hi hagues un virus mutant k ens fes papilla a tots, no t'alegraries d'haver estat felic el temps suficient?
salut doncs, i anem per feina!
15.11.05
Aqui
15.11.05
Com es deia abans, si no estas aqui, es k estas alli.
I podies afegir-hi "uo, uouoo".
Va ser un gran hit de la epoca.
En aquest temps on jo visc, pero, les coses son diferents.
Hi ha les mateixes cases i jerarquies k al segle passat, quan encara no existia el hit k us comentava.
Hi ha les aixetes d'aigua freda i aigua calenta separades, fins i tot a llocs internacionals, fins i tot a llocs renovats.
Hi ha moquetes per tot arreu.
Les cases estan superpoblades, per poder pagar-ne el cost, pero aixo nomes la purria. Purria k es un 90% de la poblacio. La resta compra al Harrord's. Que deu fer tb una eternitat k existeix.
Encara sento aquella veu k em repeteix el mateix quan tanco els ulls, una i altra vegada, i no acosegueixo realitzar-ho, pero estic aprop, mes aprop.
No, no haig de matar a ningu, tranquils.
I podies afegir-hi "uo, uouoo".
Va ser un gran hit de la epoca.
En aquest temps on jo visc, pero, les coses son diferents.
Hi ha les mateixes cases i jerarquies k al segle passat, quan encara no existia el hit k us comentava.
Hi ha les aixetes d'aigua freda i aigua calenta separades, fins i tot a llocs internacionals, fins i tot a llocs renovats.
Hi ha moquetes per tot arreu.
Les cases estan superpoblades, per poder pagar-ne el cost, pero aixo nomes la purria. Purria k es un 90% de la poblacio. La resta compra al Harrord's. Que deu fer tb una eternitat k existeix.
Encara sento aquella veu k em repeteix el mateix quan tanco els ulls, una i altra vegada, i no acosegueixo realitzar-ho, pero estic aprop, mes aprop.
No, no haig de matar a ningu, tranquils.
14.11.05
mala llet k corre pel mon...
14.11.05
vista la mala lleteta de ma adorable germaneta k es dedica a posar fotos re-lindas de la dolca infantesa (te la tornare, lo juro delante de dios k jamaas volvere a pasar hambre...!), pos deixo els comentaris poetics k havia pensat i em dedico a dir no-res.
de fet podria teure-la i posar-ne una de ben maca de meva i una de ben lletja de seva, pero pa que... pq caga-la? si es k som aixi...
aiiii...
pos mira, per aqui les coses van fent. Van fent amb un fred de la punyeta, vaja. Fa un solet maco i rodonet, pero al mateix temps, n o pares de veure morts (ho pilleu, ho pilleu? k fa fred i l-ale fa vapor, i... ho pilleu?) en fi...
crec k tornare molt molt proximament,a en un meset rodonet, i em posare a ser una pija recalcitrant, en la mesura del possible, treballar per algu ben insoportable i guanyar uns dinerons... i estudiar per ser la mes psico-guai de l-'univers, per quan sigui la re-ostia, xuclar-vos la pasta facilment i en poc temps en una terapia regressiva intelectualoide de 100€ l'hora. Bonic, oi?
en fi, k ara no se m'acut res mes, era nomes per no treure les fotos que la dulcinea ha posat i fer-les baixar un xic.
salut!
de fet podria teure-la i posar-ne una de ben maca de meva i una de ben lletja de seva, pero pa que... pq caga-la? si es k som aixi...
aiiii...
pos mira, per aqui les coses van fent. Van fent amb un fred de la punyeta, vaja. Fa un solet maco i rodonet, pero al mateix temps, n o pares de veure morts (ho pilleu, ho pilleu? k fa fred i l-ale fa vapor, i... ho pilleu?) en fi...
crec k tornare molt molt proximament,a en un meset rodonet, i em posare a ser una pija recalcitrant, en la mesura del possible, treballar per algu ben insoportable i guanyar uns dinerons... i estudiar per ser la mes psico-guai de l-'univers, per quan sigui la re-ostia, xuclar-vos la pasta facilment i en poc temps en una terapia regressiva intelectualoide de 100€ l'hora. Bonic, oi?
en fi, k ara no se m'acut res mes, era nomes per no treure les fotos que la dulcinea ha posat i fer-les baixar un xic.
salut!
12.11.05
Ja que tu el tens mort...
12.11.05
8.11.05
Colosal, porque yo lo valgo
8.11.05
Que vols fer a la vida?
Quin es el teu objectiu?
Que esperes obtenir?
Que estas disposat a donar?
Per a quina finalitat creus k has estat creat?
Has estat creat per algun motiu?
Estem aqui perdent el temps?
Que et mou?
Jo vull estar amb les persones k m'estimo i prendre el te.
El meu objectiu es ser felic, la qual cosa no significa una permanent, estable i tranquila placidesa, sino el continu oscilar entre allo plaent i allo (lleugerament) disgustant, motiu pel qual llavors esdeve mes plaent allo agradable.
Espero obtenir certa estabilitat mental i fisica per transformar en realitat allo k verdaderament desitjo.
No es fa res donar sang i llagrimes, tot i k prefereixo no haver-ho de fer, i quedar-me treballant unes horetes per poder pagar el sostre sota el qual prendre el te.
Per a que hem nascut? Es diferent a per a que hem estat educats. A com hem crescut. Es confus. En una altra espoca hagues estat mes clar, pero en absolut mes facil.
Si, estic perdent el temps.
No, estic aprenent a modificar-lo.
Indefensio apresa. El colom k picoteja la llum. La rata esperant k caiguin els pelets. Apretant la palanca compulsivament.
Quan en Ged s'enfronta al monstre, sap k massa lluny no es prou lluny.
I ambdos tenen el mateix nom, la mateixa sang.
Ets tu.
Un mirall.
Soc jo.
Com sempre.
Quin es el teu objectiu?
Que esperes obtenir?
Que estas disposat a donar?
Per a quina finalitat creus k has estat creat?
Has estat creat per algun motiu?
Estem aqui perdent el temps?
Que et mou?
Jo vull estar amb les persones k m'estimo i prendre el te.
El meu objectiu es ser felic, la qual cosa no significa una permanent, estable i tranquila placidesa, sino el continu oscilar entre allo plaent i allo (lleugerament) disgustant, motiu pel qual llavors esdeve mes plaent allo agradable.
Espero obtenir certa estabilitat mental i fisica per transformar en realitat allo k verdaderament desitjo.
No es fa res donar sang i llagrimes, tot i k prefereixo no haver-ho de fer, i quedar-me treballant unes horetes per poder pagar el sostre sota el qual prendre el te.
Per a que hem nascut? Es diferent a per a que hem estat educats. A com hem crescut. Es confus. En una altra espoca hagues estat mes clar, pero en absolut mes facil.
Si, estic perdent el temps.
No, estic aprenent a modificar-lo.
Indefensio apresa. El colom k picoteja la llum. La rata esperant k caiguin els pelets. Apretant la palanca compulsivament.
Quan en Ged s'enfronta al monstre, sap k massa lluny no es prou lluny.
I ambdos tenen el mateix nom, la mateixa sang.
Ets tu.
Un mirall.
Soc jo.
Com sempre.
3.11.05
malos tiempos para la lirica...
3.11.05
en aquests moments tinc gana, moooolta gana...
tot i k encara em puc comprar menjar, de moment... a saber fins quan... Un pais on tothom esquiva a tothom... on ser gris es gairebe obligatori... hi ha gent estranya, be, tots, pero pots estar parlant molta estona amb una persona pq despres, en 5min, despisti totalment... acostumen a ser noies... els nois son iguals k quan venen aqui.
Ostres, es k quan estic davant l'ordinador se m'oblida el k havia d'escriure, pero al cap i a la fi, la idea es una sensacio melancolica i fosca, no trista, pero no es alegre. No es allo k surts de la feineta miserable, pero k era feineta i et donava calerons, i vas cap a casa contenta, pq pots fer-te alguna cosa ben bona per dinar. I croquetes! I mires el culebron, llegeixes els diaris, menges un gelat de postres i a la tarda vas a donar un vol pel centre, o a veure la Roser, o empipar algu, o posar-te a ordenar l'habitacio, o mirar el marujeo per la tele, o anar a la fnac a veure quins dvds tenen d'oferta, o quedar amb alguns freaks i passejar simplement... o anar al cine, o sopar al japones, o donar una volta al vespre i pensar k el mon es teu.
Pq no ho es, pq es paga.
Cada petita parcel.la, es paga. Estar content, a la resta del mon, es paga. Anar a qualsevol lloc, tiket. Anar al lavabo, 40p.
M'agradava el meu mon on ser felic era gratis.
No, no estic malament. Es nomes aquella melancolia... tan i tan logica quan es fa fosc a les 4h de la tarda.
tot i k encara em puc comprar menjar, de moment... a saber fins quan... Un pais on tothom esquiva a tothom... on ser gris es gairebe obligatori... hi ha gent estranya, be, tots, pero pots estar parlant molta estona amb una persona pq despres, en 5min, despisti totalment... acostumen a ser noies... els nois son iguals k quan venen aqui.
Ostres, es k quan estic davant l'ordinador se m'oblida el k havia d'escriure, pero al cap i a la fi, la idea es una sensacio melancolica i fosca, no trista, pero no es alegre. No es allo k surts de la feineta miserable, pero k era feineta i et donava calerons, i vas cap a casa contenta, pq pots fer-te alguna cosa ben bona per dinar. I croquetes! I mires el culebron, llegeixes els diaris, menges un gelat de postres i a la tarda vas a donar un vol pel centre, o a veure la Roser, o empipar algu, o posar-te a ordenar l'habitacio, o mirar el marujeo per la tele, o anar a la fnac a veure quins dvds tenen d'oferta, o quedar amb alguns freaks i passejar simplement... o anar al cine, o sopar al japones, o donar una volta al vespre i pensar k el mon es teu.
Pq no ho es, pq es paga.
Cada petita parcel.la, es paga. Estar content, a la resta del mon, es paga. Anar a qualsevol lloc, tiket. Anar al lavabo, 40p.
M'agradava el meu mon on ser felic era gratis.
No, no estic malament. Es nomes aquella melancolia... tan i tan logica quan es fa fosc a les 4h de la tarda.
FELICITAAAAAAAATS!!!!
Moltes felicitats!!!
És que nena no saps pas el que costa aconseguir el teu numero angles!!!! ;)
Congratulations :)
És que nena no saps pas el que costa aconseguir el teu numero angles!!!! ;)
Congratulations :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
