sent com som una colla d'arreplegats buscavides semi-frustrats però amb aspiració d'assolir la plenitud d'una felicitat resplendent, estàvem l'altre dia una colla d'aquests sers semi-místics (pq se'n parla més que no es veuen) d'ascendència gnomística, bé, en fi, k estàvem a la platgeta sobre un suau palau flotant i deliciosos plats cuinats per mans celestials, quan per desviacions mentals gens extrevagants tenint en compte el context, un dels sers va fer una definició de déu k em va semblar molt encertada.
Déu és res, el res, la nada, pq déu és universal, i l'únic universal k aconseguim tenir és no-res, la concentració màxima per arribar a la buidor, al res, k no és ni un espai buit ni negre ni blanc, simplement és el no-ser i la no-existència. La nada.
I potser ja ho deia Sarte en "el ser y la nada" k no vaig arribar-me a llegir pq, ups, vaig extraviar, i tanta d'altra gent k no he consultat ni conegut ni llegit, però són coses k surten dels sers k formem aquest estrany i ambigu conjunt, i m'alegro d'això i del fet k el coneixement experimentat en 1ª persona és molt més grandiós i enriquidor k cap altre.
I m'agrada veure i saber que aquests duendecillos ens anem escampant i de tan en tant retrobant, cada qual més perdut, més boig, però cada dia més lúcids.
El k qüestiono, però, és una altra cosa. Diuen k déu és l'arquitecte del món. ("diuen, diuen"...). Què en pensen d'això els enginyers? ein???
(sí, aquesta era la pregunta)
el cas és k estaven despedint en David per milionèsima vegada pq el tio no para, però, oh! pànic i terror! en David no marxa. Vaja... mira k podriem dir-li k el trobarem a faltar i bla bla bla... però no hi ha manera de treure'ns-el de sobre, i es queda aquí, continuant fent de fraguel viatger, però aquí.
Les fotos les posaré quan hagi arreglat el k haig de fer, hagi planxat i netejat tot el pis i no vulgui dedicar els 5 minuts sobrants llegint un llibre. O sigui k potser d'aquí 2 o 3 setmanes estàn aquí. Que bé, oi? ;-)
Per cert, situo a la Laida com a cuinera estelar del moment, pq la seva lassanya de verdures està impressionant (per més k digui k se li desmunta, és increïble) i la salsa al pesto és increïble. L'Eli queda en 2on lloc per les empanadilles de carn estil argentí. I ma mare vol la recepta de totes les coses. Jo de mentre aniré menjant, k em diuen k haig de créixer. :-)
may the force be with you!!!
Déu és res, el res, la nada, pq déu és universal, i l'únic universal k aconseguim tenir és no-res, la concentració màxima per arribar a la buidor, al res, k no és ni un espai buit ni negre ni blanc, simplement és el no-ser i la no-existència. La nada.
I potser ja ho deia Sarte en "el ser y la nada" k no vaig arribar-me a llegir pq, ups, vaig extraviar, i tanta d'altra gent k no he consultat ni conegut ni llegit, però són coses k surten dels sers k formem aquest estrany i ambigu conjunt, i m'alegro d'això i del fet k el coneixement experimentat en 1ª persona és molt més grandiós i enriquidor k cap altre.
I m'agrada veure i saber que aquests duendecillos ens anem escampant i de tan en tant retrobant, cada qual més perdut, més boig, però cada dia més lúcids.
El k qüestiono, però, és una altra cosa. Diuen k déu és l'arquitecte del món. ("diuen, diuen"...). Què en pensen d'això els enginyers? ein???
(sí, aquesta era la pregunta)
el cas és k estaven despedint en David per milionèsima vegada pq el tio no para, però, oh! pànic i terror! en David no marxa. Vaja... mira k podriem dir-li k el trobarem a faltar i bla bla bla... però no hi ha manera de treure'ns-el de sobre, i es queda aquí, continuant fent de fraguel viatger, però aquí.
Les fotos les posaré quan hagi arreglat el k haig de fer, hagi planxat i netejat tot el pis i no vulgui dedicar els 5 minuts sobrants llegint un llibre. O sigui k potser d'aquí 2 o 3 setmanes estàn aquí. Que bé, oi? ;-)
Per cert, situo a la Laida com a cuinera estelar del moment, pq la seva lassanya de verdures està impressionant (per més k digui k se li desmunta, és increïble) i la salsa al pesto és increïble. L'Eli queda en 2on lloc per les empanadilles de carn estil argentí. I ma mare vol la recepta de totes les coses. Jo de mentre aniré menjant, k em diuen k haig de créixer. :-)
may the force be with you!!!
Entrades
3 comentaris:
a veure quan presentes les teves amistats que un no es vol quedar sense lassanya desmuntable...
si home, pq et mengis la meva part de lassanya? ni de broma!!! que amb la teca no es juga!!!
>:-(
(buenuuu, vaaaa, potser te'n dono una mica... joooo)
a verue quan renoves al blog... que un s'avorreix a la feina i ets un punt important de distracció...
petons guapa
Publica un comentari a l'entrada