Paranoia, paranoia!!! Ens ataquen!!!!
Això és pitjor k l'atac marcianu de la guerra dels móns. Si més no, al llibre, mentre esperes l'atac la gent prenia pacientment el tè a la glorieta del jardí.
El gat em toca constantment la moral, esquivant les fosses d'àcid, les punxes diabòliques i altres paranys mecànics k aniré perfeccionant. L'atac d'escombra és obsolet.
M'ataquen els mosquits de tota mida. Després de treure'm de sobre un mosquit estàndard k ja es llepava la trompa prepara't per picar-me, no puc deixar de mirar per tot arreu buscant el delinqüent k ha arrencat el vol. Tot em pica. Busco desesperada antimosquits per tots els calaixos.
El k trobo és un mosquit tamany gegant k pul·lula per sostre. Catxis. L'empaito amb la meva sabatilla-killator-2000, però el coloso desapareix, s'esfuma.
Persegueixo el gat per la casa, k en lloc de sortir i tornar a casa la bruixa, decideix amagar-se sota la taula. Cagum.
El diables del costat no dónen treva.
Puja la iaia (k no conto com a bitxo, però sí com a ser particular), preguntant si li puc escalfar una cosa al microones, k el seu ha petat, quin susto-quin susto. De fet, diu k se li ha encès la cuina. Flipo, pq tots tenim vitro. Ah, no, el forn. Carai, curiós. Baixa per les escales mentre em continua explicant noséquè i puja amb una plata de canelons. Una plata metàl·lica de canelons. K li ha rebentat el microones! Me la miro de canto i través, i amablement li dic k, en fi, lògic, i k això tampoc anirà al meu microones. Però k ho podem posar al forn. Engegar el forn per això? Calla, calla, és igual, els escalfaré a la paella! Einnn?? O vaig allà (on els ha comprat) a que me'ls escalfin! Segur! I tant, jo en els 4 anys k fa que estic aquí, no he engegat mai el forn! Ah, buenu, vale, doncs bé... o_O
Mentre escric això, no paro de mirar l'escala per si veig k el gat envaint territori enemic, mentre no perdo contacte visual amb mi mateixa, inspeccionant si tinc a sobre algun mosquit xupasangre...
Això és pitjor k l'atac marcianu de la guerra dels móns. Si més no, al llibre, mentre esperes l'atac la gent prenia pacientment el tè a la glorieta del jardí.
El gat em toca constantment la moral, esquivant les fosses d'àcid, les punxes diabòliques i altres paranys mecànics k aniré perfeccionant. L'atac d'escombra és obsolet.
M'ataquen els mosquits de tota mida. Després de treure'm de sobre un mosquit estàndard k ja es llepava la trompa prepara't per picar-me, no puc deixar de mirar per tot arreu buscant el delinqüent k ha arrencat el vol. Tot em pica. Busco desesperada antimosquits per tots els calaixos.
El k trobo és un mosquit tamany gegant k pul·lula per sostre. Catxis. L'empaito amb la meva sabatilla-killator-2000, però el coloso desapareix, s'esfuma.
Persegueixo el gat per la casa, k en lloc de sortir i tornar a casa la bruixa, decideix amagar-se sota la taula. Cagum.
El diables del costat no dónen treva.
Puja la iaia (k no conto com a bitxo, però sí com a ser particular), preguntant si li puc escalfar una cosa al microones, k el seu ha petat, quin susto-quin susto. De fet, diu k se li ha encès la cuina. Flipo, pq tots tenim vitro. Ah, no, el forn. Carai, curiós. Baixa per les escales mentre em continua explicant noséquè i puja amb una plata de canelons. Una plata metàl·lica de canelons. K li ha rebentat el microones! Me la miro de canto i través, i amablement li dic k, en fi, lògic, i k això tampoc anirà al meu microones. Però k ho podem posar al forn. Engegar el forn per això? Calla, calla, és igual, els escalfaré a la paella! Einnn?? O vaig allà (on els ha comprat) a que me'ls escalfin! Segur! I tant, jo en els 4 anys k fa que estic aquí, no he engegat mai el forn! Ah, buenu, vale, doncs bé... o_O
Mentre escric això, no paro de mirar l'escala per si veig k el gat envaint territori enemic, mentre no perdo contacte visual amb mi mateixa, inspeccionant si tinc a sobre algun mosquit xupasangre...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada