imagina't k arribes a casa i et trobes tres frikis al menjador fent estranyes coses amb estranys aparells plens de cables.
I un d'ells ets diu: tranquila, ya verá, aquí tendrá un fantático centro de ocio multimedia.

L'unica vegada k he sentit això de "centro de ocio" és a friends, l'estanteria creada pel propi Joey, i és això, una estanteria. Em dóna la sensació k em volen enganyar, k simplement són uns freaks distreient-se una estoneta, k es compren tot de cables i juguen a embolicar-s'hi per passar-s'ho bé.

Veig un cargol passar per davant la porta d'entrada de la feina. Anunciaven un diluvi i el cel està blau i serè, tot i k sembla k ha plogut de nit.

El cargol no s'estressa i va fent, al seu ritme.

Al cap de 3'5h, tot ja està instal·lat, actualitzat, programat, descarregat i personalitzat. El resultat és tan espaterrant k fa por.

Algun dia ens haurem d'esterilitzar per entrar a casa.

Ja ha passat el cargol.

I resulta k el k ens pensavem k eren esparregueres són tomaqueres.

Hi ha moltes coses sospitoses a la vida...

Avui toquen vascos.

Què tenen els vascos k no tinguem aquí?

Per començar bastanta pasta des de fa més temps (em refereixo al govern), molt probablement degut als personajes k fan saltar la gent enlaire, però pasta k és invertida en infraestructures i, carai, k maco k els hi queda allò.

Es veu k l'alcalde de Bilbao és un tio k no para d'invertir en la ciutat, k la renova, l'aixeca, la modernitza, allarga el metro per aquí i per allà i posa ascensors per arribar als barris k fan molta pujada (més i tot k Vallcarca, mira què et dic). Es veu k està molt bé.

Què més tenen els vascos.

Tenen una estranya tipografíca típica. Tu vas per la nostra terra i veus un bar de tapes basc i aquella tipografia així com cargolada i recta alhora, k sembla de dibuixos, i penses k ho fan pq si, o pq els bars són així, o ves a saber. Però allà des de les perruqeries, sabataries, carnisseries i fins i tot els bancs, tenen la tipografia de dibuixos. Curiós.

Tenen un museu k brilla al sol, remers estil Cambridge, i un enorme gos k a l'estiu és de colorins i k és molt maco.

I sobretot, tenen bars, molts bars.

Tu surts a sopar al vespre i et trobes tot de gent tirada pel terra, bebent i menjant a les voreres (diguem k passa pel casc antic, tampoc per tota la ciutat). No hi ha cadires enlloc, i la gent s'apreta als locals. I s'apreten a les portes dels locals per estarrufar-se al terra, al mig del carrer. I vinga beure. Tenen molt bon menjar, però beuen molt més k no mengen. Fan pinxos de coses molt bones, k a vegades no cal ni saber què és, però suposo k beuen tant pq no han descobert el pa amb tomàquet.

Mengen pa amb pernil i... maionesa.

Posen maionesa a tot arreu pq els pinxos no s'encallin al coll. Croquetes amb pa i maionesa, pollastre amb maionesa, maionesa amb truita, maionesa amb...

Suposo k beuen pq estan farts de maionesa i se'ls ha encallat el pinxo al coll.

L'únic k els falta als vascos és l'Astèrix i l'Obèlix, pq, des de la humil perspectiva de catalaneta, els vascos són com un reducte de (ejem, k no em linxi ningú) semi-vikingos amb una poció màgica, k es diu calimoxo.

(i ara, a córrer k no em pilli cap vasc/a)

salut i a menjar!!!

Els humans tendim a pensar, quan ho fem, que som la cima de l'evolució. No discutirem si els éssers humans som inferiors o superiors als altres animals. Senzillament tenim el poder de dominar-los, de reprimir-los, de controlar-los, el PODER, i l'excercim. Per bé o per mal.

Però actuem de la manera k ho fem perquè som humans. HUMANS. Som un organisme pluricel·lular complex, amb capacitat de raciocini, pulgars oponibles, llenguatge complex, i fins i tot, si m'apures, alguns arriben a la metaconsciència, però no em forcis.

Ei, k venim d'una cèl·lula k va fer amigues!

Erem poc i ens hem convertit en un grapat de cel·luletes organitzades, amb funcions específiques i a sobre, una gran capacitat regeneradora, encara k no total. Carai, som fantàstics! Visca els humans.

Diuen k la xispa de la vida (no, no em refereixo a la cocacola), va venir d'un altre planeta, mol·lècules orgàniques k, diuen, venien de Mart.




Imagina't k tot és una gran mentida. No ho miris amb malícia, simplement és ignorància, falta de coneixement. Com quan deien k la terra era plana, o k el sol girava al nostre voltant. Simplement, una fase de coneixement, però no la última.
Imagina't k hem passat milers de milions d'anys evolucionant, i k el nostre orígen, aquestes mol·lècules orgàniques, tenen el seu propi orígen.

Imagina't k no vénen de Mart.

Imagina't k tens memòria universal.

I recorda aquell dia, fa bastant temps, en k els habitants del planeta X feien una ruta intergalàctica d'exploració. Recorda que dins el grup d'exploradors precintats k va baixar en aquell planeta tan blau i tan erm hi havia un parell de sers k feien l'idiota, cosa també universal entre els sers, i, mig en broma, van deixar una mostra de contaminació en aquell gran satèl·lit k, fins aleshores, havia estat erm. S'hi van cagar.

Recorda com, poc després, allò es va començar a omplir de vida, microorganismes, bactèris, cèl·lules, i oh!, k ràpid és tot, com creix en aquell ambient tan ric i inexplotat. El planeta ja no és erm pq alguna cosa aprofita el k té. Alguna forma de vida.

Recorda com veus diferents intents de creixement i evolució, com veus dinosaures i com marxen, com veus simis i com arriben els k ara hi ha, els humans, en un plis.

Els fills de la merda intergalàctica.

Retorna al ser humà, mantingues la memòria universal. Dóna carinyo al tomàquet florit k tires a les escombraries.

Podries ser tu.

em desperto avui al matí amb l'espetegar sonor dels llamps, és a dir, amb uns trons considerables. Són les 5 i plou a bots i barrals. Imagino una cruel cascada d'aigua caient davant la finestra de l'habitació, o versió.2, un estrèpit aigualit caient sobre el meu cap. En tots els casos són versions poc agradables del k podria passar si segueix plovent i la piscina rebenta.
Són les 6.30h i segueix diluviant en mode turbo. Les meves ganes de sortir al món exterior estàn multiplicades estil Bart, k és l'unica taula de multiplicar més fàcil k la de l'1.
A les 7 la pluja ha amainat, k no parat del tot.

És fantàstic sortir al carrer i k no hi hagi ningú.

El pròxim dia tiraré una mica de fairy pel balcó, segur k així em rentarà millor el cotxe.

Avui no he vist la sra. del passeig a les 8h, em pregunto si el seu gos s'ha hagut d'aguantar les necessitats o ha après a utilitzar el wc. No crec k als gossos els agradi mullar-se en fred.

Són les 14h, i després d'intervals variables de temps (oléeeee, això sí k és una previsió), el cel s'esclareix i fins i tot el sol surt a fer una ullada.

El pont per on acostumen a passar camions ha estat tallat, estava remullat.

Aviat podré dinar...

Fa un dia gris i sembla k el diluvi d'hagi de desenllaçar altre cop, però de moment el cel aguanta.

La senyora que cada dia a les 8 del matí passa a fer la seva ronda pel polígon no ha deixat de venir.

En certa manera, trobo a faltar la senyora de la gavardina.

Aquí tot és més pla.

M'agraden les platges planes, les que has de caminar fins ben al fons per anar-te cobrint d'aigua. L'aigua acostuma a ser més transparent i tranquila.

A vegades també m'agraden les platges semi-abruptes, on al avançar la cama, caus de cop i passes de l'aigua al turmell a l'aigua al coll. Acostuma a haver-hi onades divertides.

Les pedres a sota l'aigua em desagraden tant com les medusses. Suposo k el dia k em piqui una medussa em desagradarà més k una pedra al fons.

A l'agost anar a la platja no és ni un plaer ni una aventura. És pels atontats k es volen menjar km de retencions o patir aplastament en massa, de iaies, tovalloles, nens i altres sers. Síiii, hi ha algunes platges k se'n salven. Clar, però després em quedo sense discurset i m'estic avorrint a la feina.

Ahir Tutatis va complir la seva promesa i es va inundar la carretereta k va de les franqueses al meu bonic poble, fent del curt trajecte un enorme cuc de llums k menjava i desbordava aigua, lentament, obscura i agradablement.

I finalment, dir k no, k no em paguen subvenció al meu poble per dir lo maco k és, però si dic és perquè és, negar-ho és absurd, i riure-se'n no et servirà per gaudir-ne.

Salut.