Fa un dia gris i sembla k el diluvi d'hagi de desenllaçar altre cop, però de moment el cel aguanta.

La senyora que cada dia a les 8 del matí passa a fer la seva ronda pel polígon no ha deixat de venir.

En certa manera, trobo a faltar la senyora de la gavardina.

Aquí tot és més pla.

M'agraden les platges planes, les que has de caminar fins ben al fons per anar-te cobrint d'aigua. L'aigua acostuma a ser més transparent i tranquila.

A vegades també m'agraden les platges semi-abruptes, on al avançar la cama, caus de cop i passes de l'aigua al turmell a l'aigua al coll. Acostuma a haver-hi onades divertides.

Les pedres a sota l'aigua em desagraden tant com les medusses. Suposo k el dia k em piqui una medussa em desagradarà més k una pedra al fons.

A l'agost anar a la platja no és ni un plaer ni una aventura. És pels atontats k es volen menjar km de retencions o patir aplastament en massa, de iaies, tovalloles, nens i altres sers. Síiii, hi ha algunes platges k se'n salven. Clar, però després em quedo sense discurset i m'estic avorrint a la feina.

Ahir Tutatis va complir la seva promesa i es va inundar la carretereta k va de les franqueses al meu bonic poble, fent del curt trajecte un enorme cuc de llums k menjava i desbordava aigua, lentament, obscura i agradablement.

I finalment, dir k no, k no em paguen subvenció al meu poble per dir lo maco k és, però si dic és perquè és, negar-ho és absurd, i riure-se'n no et servirà per gaudir-ne.

Salut.