Els humans tendim a pensar, quan ho fem, que som la cima de l'evolució. No discutirem si els éssers humans som inferiors o superiors als altres animals. Senzillament tenim el poder de dominar-los, de reprimir-los, de controlar-los, el PODER, i l'excercim. Per bé o per mal.

Però actuem de la manera k ho fem perquè som humans. HUMANS. Som un organisme pluricel·lular complex, amb capacitat de raciocini, pulgars oponibles, llenguatge complex, i fins i tot, si m'apures, alguns arriben a la metaconsciència, però no em forcis.

Ei, k venim d'una cèl·lula k va fer amigues!

Erem poc i ens hem convertit en un grapat de cel·luletes organitzades, amb funcions específiques i a sobre, una gran capacitat regeneradora, encara k no total. Carai, som fantàstics! Visca els humans.

Diuen k la xispa de la vida (no, no em refereixo a la cocacola), va venir d'un altre planeta, mol·lècules orgàniques k, diuen, venien de Mart.




Imagina't k tot és una gran mentida. No ho miris amb malícia, simplement és ignorància, falta de coneixement. Com quan deien k la terra era plana, o k el sol girava al nostre voltant. Simplement, una fase de coneixement, però no la última.
Imagina't k hem passat milers de milions d'anys evolucionant, i k el nostre orígen, aquestes mol·lècules orgàniques, tenen el seu propi orígen.

Imagina't k no vénen de Mart.

Imagina't k tens memòria universal.

I recorda aquell dia, fa bastant temps, en k els habitants del planeta X feien una ruta intergalàctica d'exploració. Recorda que dins el grup d'exploradors precintats k va baixar en aquell planeta tan blau i tan erm hi havia un parell de sers k feien l'idiota, cosa també universal entre els sers, i, mig en broma, van deixar una mostra de contaminació en aquell gran satèl·lit k, fins aleshores, havia estat erm. S'hi van cagar.

Recorda com, poc després, allò es va començar a omplir de vida, microorganismes, bactèris, cèl·lules, i oh!, k ràpid és tot, com creix en aquell ambient tan ric i inexplotat. El planeta ja no és erm pq alguna cosa aprofita el k té. Alguna forma de vida.

Recorda com veus diferents intents de creixement i evolució, com veus dinosaures i com marxen, com veus simis i com arriben els k ara hi ha, els humans, en un plis.

Els fills de la merda intergalàctica.

Retorna al ser humà, mantingues la memòria universal. Dóna carinyo al tomàquet florit k tires a les escombraries.

Podries ser tu.