Com fer anys sense morir en l'intent

El temps acostuma a passar extremadament ràpid, sobretot quan mirem enrere i en els moments precisos en k no estem fent res desagradable. Lògic, clar. I sempre et sortiràn aquells personatges de passats els 50 o 60, k diuen k l'important és mantenir la ment jove. Sí, està bé. Però imagina't k tens la ment extremadament jove, i el cos de conjunt. No és un fantàstic motiu per celebrar-ho? És cert k hi ha moments per a cada cosa, circumstàncies a les k cal adaptar-se, i no abandonar-se fluïdament. Però, si tenim aquests punts, aleshores, podem jugar? Podem ,oi? Perquè ara és el moment, perquè després ja serem massa grans, perquè quan erem massa petits tothom ens renyava, o no ens deixaven sortir al carrer, o perquè ara som nosaltres qui renta la roba i no cal portar-la sempre neta... Aleshores, si nosaltres ens ho passem bé i no fem cap mal a ningú, ara k som joves però encara no és massa tard, i considerant un conjunt de factors que poden influir en el nostre desenvolupament posterior decidim k... és l'hora de jugar! Salut i força espectadors, els psicolocos entren en acció!!
Reunim a dues psiconenes. Les poses durant 20-30 minutets en una habitació donant-se la raó mutuament sobre qualsevol tema de conversa; sacsejar la combinació passat el temps indicat. Obrir la porta i córrer.
Surten de l'habitacle i es dirigeixen a una zona habitada. Si tens capacitat per veure les àurees començaràs a adonar-te k encara, i només encara, tens temps de fugir.
Es mouen ràpid (ejem, àlies TMB), es presenten en societat, és el moment! Ara, el poder ha augmentat. Roser! Som guiris! S'infiltren als antres en els quals hi ha humanoides color gamba bullida, porten càmeres fotogràfiques a la mà, i fins i tot, al entrar a la catedral (Déu ha mort, visca el guiri power! sacrilegi a manta santa por doquier) ens "aconsellen" de posar-nos un bonic foulard per tapar-nos les espatlles. Alguns encara es pensen k això passava fa anys a les espanyes profundes i ara només a l'Iran. I un pepinillo, k estem a Barcelona! En fi, seguim la tàctica tradicional nenil: somriure molt i tirar p'alante.
Com k som de molta carn i alguns ossos, fem parada per menjar múltiples delicatessen i prossegueix el dia des d'una perspectiva diferent. Ara tenim ganes de ser italianes fashion-de-la-muerte, o angleses-horterillas-floreás, ara vestals al més pur estil... Barcelona té una àmplia gamma de llocs estúpids i innecessàris com per poder-nos esplaiar a gust i quedar esgotades...
Al vespre, sempre pots fer un soparet amb altres psicomonstres, saber que dins aquest context ets perfectament normal i tot funciona bé. Parles, comparteixes, et comuniques, i de mentre sents k a fora hi ha el diluvi universal versió light pixapins, però et quedes molt a gust dins de caseta menjant un gelat, sabent que ha passat un altre dia. Un dia k per a molts no ha estat gens productiu, però gran part de la salut és salut mental, i riure, passar-s'ho bé i desestressar-se (què importa si no és necessari!) és bàsic per a aquesta, per tant, he millorat el meu futur millorant el meu present, he previngut possibles atacs cardíacs, he posat algunes arrugues expressives més al meu rostre, he exercitat freq. cardíaca, pulmonar i abdominals rient, i la meva ment imaginant coses k potser no eren, però de les quals són conscient de la seva limitada percepció. Si algú és capaç de dir-me que aprofitar el dia és només estar-se 10 hores tancat al mateix lloc treballant i k jo no he fet res, el planyo.
I no obstant, no oblidem quins són els nostres deures i obligacions, ni pel present ni pel futur.
Com deia una jipi ja fa temps, carpe diem, però k el carpe diem d'avui no et tregui el carpe diem de demà.
Salut!

(Sil dixit)