17.9.05

17.9.05
Ahir em vaig sentir igualet igualet que un replicant. De la mateixa manera k en Roy, que se suposa k és el dolent malísimo, al final de la película, la meva mà dreta es contrau, i noto k els tendons em tiben i no els controlo. Potser és el final dels meus 4 anys de vida programada; tot era absurd i els meus records falsos. Vaig ser creada per treballar al Decath, i al prendre consciència i voler-ne sortir, la meva vida s'ha escurçat, i acaba. Altre cop la contracció involuntària, la mà es mou, s'apreta alguna cosa de dins meu... i no obstant, voldria allargar-ho, estar més temps aquí, conservar aquests records, encara k no siguin meus... perquè al cap i a la fi, he viscut, i he sentit... he fet tant, per insignificant que hagi estat...
I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhauser gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. Time to die.

2 comentaris:

Nuriaka ha dit...

i si sortim tots de matrix què passa?

sil ha dit...

k t'adonaràs k tanta tonteria k tenies i estàs calva i plena d'endolls, mira tu.
I els britànics, endolls plans de tres forats, per més detalls.