Diumenge

Surto de casa i vaig cap a la piscina, on espero regalar-me un bany de bombolletes càlides.
Travesso el parc, ple de nens k juguen a pimpom, i no tant nens k juguen a bàsquet. Fa fresca, però sol, i el cel és clar, d'un blau clar perfecte. A la pista de petanca, un grup numerós d'avis k fan una partideta, coronats per un ram de banderes internacionals k no sé què hi pinten.
El gimnàs està a rebentar, els diumenges, quan penses k tothom estarà dormint, és quan més gent hi ha. Em fico com puc a la piscina de bombolletes i m'hi faig un lloc. Sense haver-se cansat abans, això no té gràcia, o sigui k la gràcia l'hi poso jo. M'enfonso i em recargolo a la piscina; poso la cara dins l'aigua k sembla vichy. Surto escumosa i contenta, això és molt millor k estar-se assegut mentre un raig d'aigua et colpeja l'esquena. Hi ha algú k em mira amb enveja, tb voldrien jugar, però la gent seriosa no us podeu permetre aquests luxes. Per sort, al menys tinc això.
A les dutxes de la piscina em trobo la Santi, k taral·leja una cançó no massa noble i la qual té la intenció de posar-se a nedar a l'autopista aquàtica k és la piscina. Vaig a la sauna, esquivant una senyora considerablement gran k porta un bikini de lleopard, i k al mateix temps és tota ella pigada i pèlroja (en sus tiempos, vaja, ara porta més tint k la mari del quintotercera). També porta un lifting considerable, la senyora, k es posa sota d'un potent raig d'aigua k fa tremolar tota la carn i el temut bikini. Aiaiai. Em centro a la sauna, i decideixo no anar als banys de vapor, més k res pq quan hi entro sembla una mani xunga de lo apretadetes k estan les senyores allà.
És terrible això d'anar a la piscina un diumenge. Per una banda, hi ha poques activitats dirigides i són totes una piltrafilla, i a més, la sala de fitness de dones està tancada. Com k passo de fer el panoli a la sala mixta (a vegades és perillós: diumenge, o ple de iaios k no saben què fer i van passejant els ulls, o ple de nanos ultra-hormonats k passegen músculs), vaig a la piscina directament. El vas gran està saturat; al vas petit hi fan aquagim, i tot de nens esperen a les vores com buitres, a esperar k acabin per poder entrar. I a la pscina de bombolletes, saturació de greixos 100%. Els dies entre setmana hi ha de tot al gimnàs, per la qual cosa a la psicina hi ha una barreja de iaios, gent normal i figurins k es passegen. Però els diumenges no. Hi ha aquells k s'han aixecat pq no tenen res més a fer (oséase, els iaios), els ultra-hormonats i la Santi i jo, k ens posaré en una categoria especial de "perduts in de city". I a la piscina, els iaios. Imagina't.
Imagina't o passa't un dia per la piscina, pq no hi ha cosa més desagradable k veure segons què: algú amb el banyador al revés (quina serà la seva reacció quan, als vestuaris, s'adoni k ha portat durant toooota l'estona el banyador al revés?); masses de músculs deformes de l'exercici; barbis k porten el bikini de brillantines i k porten el gorret posat de forma k no es deformin els seus rulos, ni s'espatlli el pentinat ni es desmaquillin (existeixen, I sure! [m'entreno, vale, passa algo?!]); senyors amb cames mooooooooooooooooolt primes i panxes moooooooooooooolt grans (versió 1); senyors amb mooooooooooooooooooooooooolt de pèl i l'aigua regalimant (jarl! versió 2); senyores moooolt grans amb bikinis mooolt petits (versió 3); i oh, merda, terrible, existeixen!!! dones normals de diferents edats (des de jovenetes a edat crescuda [vàlid fins 50anys aprox]), el k deia, dones sense cel·lulitis! ho juro, les he vist! superfort, osea, la òstia! Ni estan fibrades de fer exercici, ni estan primes ni són barbis. Són extraterrestres disfressats, o una raça mutant. Brutal.
La resta d'individus k queden (pq en queden molts, ja et dic, diumenge hi ha una de gent...!) són éssers normals i mediocres, k ni són molt lletjos ni molt guapos, una mica de tot vaja. Els casos comentats són extrems i perillosos, cal veure-ho fins a quin punt!
En fi, k surto de la sauna i m'espatxurro a les tumbones sobre les quals hi ha llums vermells que se suposa k relaxen, tot i k després de les bombolletes i la sauna, relaxat ja estàs, ja. Tanco els ulls i desconecto.


Fora, els avis k jugaven a petanca s'han concentrat en un petit grup k segueix jugant, potser són els finalistes de la partida anterior, i encara hi ha nens i no tant nens jugant. Avui no hi ha la meva profe de psicofàrmaco asseguda en un banc menjant pipes, i me n'alegro, pq des k la vaig veure amb això de les pipes va perdre molt de respecte...
I res, k és diumenege, torno a casa i aniré a preparar el guacamole...