tancada en un despatx gairebé buit, on la gent k queda és completament freak ( i m'estalviaré els comentaris al respecte, però les hores del cafè haurien de ser considerades experiència professional seriosa), perdent les hores de solet exterior, privant-me de caminar descalça sobre una gespa k no existeix per aquí, i després de 3 dies sense sortir a veure els ocells del meu poble volar sobre el meu cap, considero que:

1.- ennumerar els temes dels quals parlar no fa que siguin més trascendentals, importants o significatius, però dóna cert toc d'ordre a l'assumpte, i com a ordre -> superioritat (intel·lectual o moral o el k et vingui en gana), simplement, però, queda millor. Cosa a analitzar més profundament si és un recurs utilitzat de forma conscient.

2.- avui em prenc el dia lliure mentalment, per la qual cosa, a partir de l'hora k em vingui en gana (possiblement a partir de les 14h), faré com els de Trànsit: vaga indefinida. Les meves converses es basaràn en monosílabs, el meu cos serà un zombi autòmat i em limitaré a actuar per inèrcia. Per encaixar en l'ambient, vaja...

3.- gràcies Renfe pels constants refredats. Endesa, Kleenex i jo t'estem agraïts.

4.- Núria, els donettes es desfan, però si em regales un inalàmbric et deixaré k em truquis més de 3 minutets.

i

5.- per què ningú em convida a anar a port aventura?? vaaaaaaaaaaaaa...