proximitats

tinc pressa per sortir, i a vegades fins i tot per entrar. Si entro al metro, però, una glopada d'aire calent i emfabador farà k tingui més pressa per sortir, mentre estem apretats i tan aprop k puc veure els punts de costura del coll del traje del tio k tinc davant, cosa k em recorda el meu ídol trajat: un xaval k no conec de res, però k anava tot encorbatat, pel mig de carrer aragó, a tota velocitat amb un monopatí.
I de mentre escric, tinc pressa per sortir, però estic cansada i necessito parlar (i/o escriure) una estoneta sense k ningú em porti la contrària i em discuteixi, de la mateixa manera k a vegades truco a en Ç i em poso a parlar feliçment amb el seu buzón movistar.
Si et donen 3 minuts per parlar del k vulguis davant 2 persones més, k t'escoltaran i no diràn res en aquests 3 minuts, en desaprofitaràs 2. Pensaràs 30 segons. I els altres 30 treuràs coses de dins teu k no sabies fins a quin punt estaven clavades.
Desconèix-te, dèiem.
Fa anys, ja, de tot plegat, i ara sento com si tingués una corona de margarites i tulipans al cap que fan olor a espècies indies, i decideixo k és una paranoia preciosa, però k faig tard i he de sortir. Tota una llàstima, sincerament.

són les 7:15, vaig tard, i l'Emu continua reclamant els seus papers del cotxe, cosa k a mi em deixa bastant indiferent, mentre sento k a fora es manifesten i criden i xiulen per algun fet k des d'aquí no sóc capaç de discernir.
I mentre, l'Emu continua cridant...

ja marxo, ja marxo...