La ciutat dels despropòsits

Bcn és un lloc gran. Gran per la gent k vivim en un poble de menys de 10.000 habitants. En realitat Bcn és una ciutat petita, segons els estàndars de grans ciutats mundials, però clar, Bcn ni tan sols és capital. És capital de províncies vinguda a més. Com k no és capital de país no hi ha cap excés d'inversió, per dir-ho així.

Renfe és la cosa més cutre k et puguis trobar a nivell de transports, però al menys no t'has de menjar les retensions de trànsit pq no hi caben més cotxes, t'ho miris com t'ho miris.
L'estació de Sants és un caos estúpid i lleig, amb murs i escales allà on menys t'ho esperes k t'impedeixen avançar, remodelacions d'autèntica misèria merdosa k pretenen ser la bomba per l'any k, gloriosament, arribi un tren de suposada alta velocitat k no tiri gaires infraestructures per terra.
A la mateixa estació de Sants laberíntica per les obres, hi ha uns tropecientos informadors... DINS l'àrea d'arribada dels viatgers. I què fan aquesta gent (la majoria sud-americans, suposo k deuen tenir més nocions d'idiomes k els informadors locals, els quals només són aptes per gent "del país", pq són incapaços d'entendre tan sols l'anglès. Grans informadors; com sempre, Renfe conjunta servei de trens amb servei personal), deia, què fan aquesta gent? Doncs res, evidentment, tirant llarg orientar algú k fa transbord de trens, un baix percentatge, mentre la gent k arriba a l'estació de Sants està perduda pul·lulant per allà, pq han canviat les vies de servei de trens. I sí, cert, hi ha 2 informadors fora el perímetre d'arribades: estàn els 2 intentant atendre la mateixa persona, lluitant contra una màquina expenedora de bitllets. Perquè clar, saber com funciona la màquina ja seria un excés per un informador. Óle Renfe, visca el país!

No tot és dolent a Bcn. Hi ha uns nous autobusos (és a dir, un cada 30, aprox) k t'informen amablament de la següent parada en una pantalleta. Els autobusos tenen això, si no et saps el recorregut, hi ha un gran risc de pifiar-la a la parada. Aquests autobusos són una bona innovació i una cosa francament útil.

Però no, el comentari no acaba aquí. El paràgraf anterior era per despistar. No tot és dolent a Bcn, no és k jo sigui una provinciana k prefereixi llaurar a passejar pel corte inglés. En aquest cas intento descriure la ciutat k he vist darrerament.

El k he vist i sentit és k plaça Catalunya és un gran antre gris ple de coloms brutalment asquerosos volant a discreció atacant els vianants; el centre de la ciutat fa una pudor increïble. Fa pudor no només a fum i aire de pacotilla, ja se suposa k en una ciutat les coses són així, sinó k fa pudor a pixats, a podrits, a ranci, a escombraries.

He vist infinitat de grups d'adolescents de 15 anys consumir amb un poder adquisitiu k jo no tinc, i no sé d'on surten aquests diners (especular d'on surten em fotria enlaire la descripció objectiva, o sigui k cada qual a lo seu).

He vist una ciutat bruta i en obres eternes.

He passejat per llocs bonics, on no feia pudor i la gent no corria.

Tot i k continuava sent un lloc brut a nivell de terra. No entenc pq en aquest país ni tan sols es mira malament a qui tira un paper a terra. He vist adolescents fer-ho, he vist avis tirant porqueria a terra, he vist a mares i pares amb els nens tirar papers, i evidentment, he vist nens i nenes tirar ronya a terra, encara k a 3 passes tinguéssin una paperera, encara k estiguéssin entrant al portal de casa seva.

He vist una noia ultra-fashion, amb botes de taló alt, cinturó de super-star, pantalons mega-ajustats i brusa ultra-guai, ajupir-se per collir un paper de terra k ella no havia tirat. Potser el món es podrà salvar, al cap i a la fi.

Bcn és un lloc on sempre hi ha gent, gairebé sempre hi ha presses. També hi pots trobar de tot, hi ha més serveis i botigues de gairebé tot obert a hores intempestives. Hi ha cent cinemes i sales de festa i bars i teatres i biblioteques i escoles i... tropecientas mil persones.

Barcelona és un lloc perfecte per estudiar i obrir-te món laboral i conèixer i ser jove o ser vell.


[S'acaba la descripció d'allò observat]


Barcelona no és un bon lloc per viure. Suposo k quan has viscut tota la vida rodejat del mateix, encara k sigui en una caixa de cartró, canviar el context ha de ser difícil, costós. Jo m'ho vaig passar molt bé durant tots els anys k vaig estar en aquella ciutat. Però no és el concepte k jo tinc d'un entorn de vida agradable, plàcid.

En qualsevol cas, cada qual a la seva, simplement, seria fantàstic k la gent aprengués a utilitzar les papereres.

Ja seria un bon pas. Per sortir de la dinàmica cutre i deixada en la qual estem entrant.

(i com s'ha de tenir el cervell per no fer una cosa tan simple...)