Bento

El bento és el k en català en diriem la fiambrera. És l'objecte i allò que l'omple (de normal a dins hi ha menjar) que t'emportes per dinar fora, ja estiguis a la feina, al cole o d'excursió.

Però què passa quan, en lloc de viure a la nostra terra, vius en un llunyà país, culturalment diferent i on tenen diferents escales de valor.

L'únic lloc del món on hi ha una paraula, karoshi, per definir la mort per excés de treball. Un país brutalment avançat tecnològicament, però al limbo de les relacions socials. Un lloc amable on no existeix el no, cosa k et portarà maldecaps per entendre pq no et volen vendre una entrada de cine quan no n'hi ha, pq NO et diràn k no n'hi ha.

Un món estrany i sorpenent, ple de bellesa i incomprensió, un lloc al qual em podeu regalar un viatge quan vulgueu.

Retornant al bento, què passa quan ets japonès i t'endús la fiambrera? Si el bento estàndard és això

cosa k crec k cap de nosaltres s'hagi endut mai per dinar una fiambrera d'un aspecte ni remotament semblant a aquesta delicatessen, amb aquest ordre i organització, posa aleshores els recursos culinaris+culturals i troba això

bentos senzillets, factibles

bentos estranys, cucos, gores, frikis per totes bandes

Des de Totoro i el Nekobus, passant per la Kitty i les Supernenes

I aquí, les caixetes bento, normals, amb compartiments, però aparentment tan innocents com les nostres carmanyoles...