Desgraciats

Desgraciats són aquells mancats de gràcia.

Quan algú és un desgraciat, i no s'està ultilitzant la paraula com a insult, per norma general ens referim a una persona poc afortunada a la vida.

Desgraciat, el fet de mancar completament de gràcia, és un fet dur. Es diu que al 3er món hi ha molts desgraciats, gent k no té la possibilitat de sortir del pou de misèria en el que es troba. Tercer món.. tota una definició i concepte per un altre dia.

Al nostre món privilegiat hi ha menys persones que comparteixen aquest concepte d'estar mancat de fortuna a la vida, no entesa necessàriament com a fortuna monetària, de la quan crec k tots n'estem bastant mancats, sinó fortuna entesa com a concepte ampli. D'aquesta gent tan poc afortunada en diem pobre home o pobra dona, els quals acostumen a ser persones grans (de les quals tb en tinc un post pendent), amb pocs recursos monetàris/vides tràgiques/situació vital actual decadent.



A qui va dedicat el tema, avui, és als altres desgraciats.

Desgraciat, entès com a qui li falta gràcia mental. D'aquests, la nostra societat n'és plena.

Entenem com a desgraciats aquells k, vivint en un món en el qual hi ha recursos si estires la mà, prefereixes fer la migdiada i queixar-te a fer el mínim esforç.

S'entén k el món ple de recursos és el k se'n diu primer món-societat de consum.

NO s'entén com a primer món entorns marginals, tan econòmicament com culturalment.

Qui és doncs, un desgraciat?

Molt possiblement hi ha molts candidats a l'etiqueta, però no sempre tots conpleixen els requisits.

No és un desgraciat el company de feina k et roba el projecte i el presenta com a seu. Aquest és un malparit k necessita una trobada a soles.

No és un desgraciat (mancat de gràcia mental) el quinqui k et roba la cartera, ell entra dins la primera categoria de desgraciat-pobre home, per més k a tu et foti la situació.

No és un desgraciat el nen k apallissa un altre nen i ho grava amb el mòbil. És molt possible que els seus pares sí ho siguin. El nen és algú k es mereixun correctiu educatiu de nivell superior.

Desgraciat és aquell adult k, tenint la possibilitat de pensar, aquesta gràcia divina no li entra al cap.

Desgraciat és aquell k es posa a fumar dins el vagó del metro.

Desgraciat és aquell k parla a crits en un lloc públic on no s'ha de fer i k a més, ens ofereix a tots un concert que ningú ha demanat amb les misiquetes del mòbil.

Desgraciat és aquell k, no sent un psicòpata, manca de respecte per l'altra persona. [categoria psicòpata entra dins grup de malalties)

Desgraciat és aquell k dissabte al matí, sense cap motiu, va apartar de l'autopista a una companya de classe a l'estil Ben Hur, tirant-li el seu cotxe a sobre (destrossant els 2 vehicles) i fent fora de la via a la companya, que per sort va resultar físicament il·lesa.


El món està ple de desgraciats.

Però són controlables.

El problema que que últimament s'ajunten els desgraciats i els educacionalment tarats. Els nens psicòtics. Els nens psicòpates per motius culturals (o absència de). Els nens que confonen rebeldia contra unes idees absurdes o caduques amb mala educació constant i brutal. Els adults tontets. Els adults progenitors dels nens educacionalment tarats. Els adults completament indiferents.

La por.

Pq aquesta colla de sers mentalment mutants però k socialment no es consideren malalts, són capaços de qualsevol cosa.

Et poden trencar la cara per demanar-los que no fumin a un lloc k està prohibit.

Nens de 15 anys et poden fotre una bona tanda simplement pq no els agrada la teva jaqueta i tenir algo per penjar al youtube.

Pares que vindràn a agredir-te pq et seu nen té dret a no menjar pèsols per dinar.



Benvinguts al segle XXI. La normalitat patològica és dominant.


Els humans som una espècie bàrbarament primitiva. És molt probable que destruim l'únic planeta on habitem en breu, i k pel camí, ens matem a molts de nosaltres per coses tan buides com els diners, el teritori o el poder.

El més soprenent és k, mica en mica, avancem tecnològicament.

Sembla que, en lloc de ser una societat civilitzada k evolucioni conjuntament a base d'interacció, d'esforços empàtics i la solidaritat compartida d'espècie, avancem a òsties.


Devem ser la vergonya estelar.