brillant

no sabria com definir amb la mateixa intensitat l'espectacle tan brutal, tot i k brillant és el k, en principi, millor ho resumeix visualment.

Aquest cap de setmana ha estat festa major al meu bonic poble. Això significa k han tallat més carrers de l'habitual per a ús peatonal. El meu poble és un lloc on cada cap de setmana s'inventen alguna història per omplir la plaça i moure la gent. És maco.
Al ser festa major han mogut cel i terra, han fet fires, mostres, cursos, concursos, concerts, curses, migdiades populars i tot el k es pot inventar, gairebé.

Ahir al vespre van fer el castell de focs.
Jo recordo el castell de focs de les festes majors de Tona, i tirava entre molt pobre i miserable. Vaja, k hi ha particulars k s'hi deixen més per sant Joan.

També recordo un festival internacional de focs artificials a San Sebastià, a la platja. Tot molt maco, oh, sí.

Però els focs del meu poble van ser millors.
Molt millors.

Comença amb focs i llumetes i cosetes k pugen i peten. Un espectacle generós, però habitual. Comença un crescendo amb moltes llums, i més, moltíssims globus k rebenten i es transformen en colors, llums k esclaten i es converteixen en estrelles (literal, el cel cobert de formes d'estrelletes de 5 i 6 puntes) de color daurat, vermell, verd. Cohets k pugen i rebenten i de les seves restes explotades en sorgeixen novament enormes boles de llum i color i espectacle i aquestes noves estrelletes k mai havia vist, estrelles de dibuixos al cel real. Palmaretes daurades k pugen i fan una pluja d'or, milers d'espurnes al cel, algunes parlmeretes k rebenten, i les seves espurnes estallen també en centenars i milers d'espurnes d'or i brillantor.
I al mig de tot això, una immensa palmera. Una base enorme, altíssima, una explosió k ressonava amb el montseny a les espatlles. El cel negre retallat amb una silueta amb poques ganes de difuminar-se, sinuosa al mig de la foscor, tantes espurnes tan petites.
Pensava k aquí s'havien gastat la meitat dels focs, en aquesta palmera.
M'equivocava.
A Tona l'exhibició s'hagués acabat als 2 minuts. Aquí en portavem 5 d'espectacle magnífic.

Seguia un raguitzell d'explosions, molt so, molta ll'um, bombes de llum esclatant amunt, ensordint la població i acollonant al personal, jo pensant en reciclar el refugi de la guerra (petava com poques coses bones peten) simulant des de la meva freak perspectiva una invasió alienígena amb naus lluitant i explorant a l'espai, escultures zigzaguejants daurades, tb en espiral, en forma de V grogues verdes i vermelles, i després d'algunes palmeretes petites (és a dir, d'aquelles k pugen i fan una gran explosió de colors i or, però notes k no són realment, autènticament immenses), una de les grans. D'aquelles k cobreixen el cel. Immensa, des de la base fins dalt de tot. Amb una gran explosió k deixa el cel cobert. Veig algo k puja. Però què...? Ressegueix la base de la primera. És una altra megapalmera. No pot ser. Explota i veig pujar una tercera palmera. I una quarta. El cel no és només completament daurat, sinó que la capa d'or s'extén per sobre de tot el poble, fent la sensació d'explosió nuclear, pero a lo lindo, pujant primer cap amunt, aplastant-se per dalt i extenent-se per cobrir la màxima superfície, aixamplant-se, creixent-se, immensa, 5 immenses palmeres sobreposades cobrint el poble, el cel, la gent, els vilatants k flipats, aquest cop es callen els aahs i ooohs en catxondeo k hem dit tots durant l'exhibició, i simplement mirem cap amunt, al·lucinant (i com a bona maruja, pensant k demà el poble estarà cobert de cendra).
Les espurnes descendeixen lentament, sense voler marxar, el sostre ja no és negre sinó k durant una llarguíssima estona guspiregen aquests milers de milions de petits punts daurats.

L'espectacle segueix, i es fan més zigzags al cel,més batalles galàctiques i més V de colors i més explosions globus tutifruti, però tots sabem que ja ho hem culminat, que és algo màgic, i quan acaba, després de 10 minuts gloriosos com jo no recordo haver vist anteriorment, se senten aplaudiments i es veuen somriures a la cara de la gent.

M'encanta el meu poble.