L'altre dia em vaig comprar uns bitllets high class per anar a Sevilla a veure la piltrafilla aquella de Mireia, la k es mou.
Buenu, high class-high class no era, però teòricament no era una low cost, tot i k el preu era de mercadillo. El cas és k no ens van donar ni uns cacahuets, casumdena!
Vaig trobar a aquella noia a Sevilla, i em va fer caminar sense descans aproximadament tooooooooota l'estona k vaig estar en aquella ciutat, exceptuant un parell d'hores de tumbing al sofà.
La ciutat, vista la tenia (a Dios gracias!), o sigui k vam fer una cosa molt estilosa com és donar voltes a la catedral. Només ens faltava un fuet de 7 puntes i semblava k féssim una penitència.
La primera vegada k vaig anar a Sevilla em va semblar una ciutat molt maca, molt ceramicosa i enrajolada, amb patis molt macos i, buenu, maca realment.
Aquest cop havien tret els cotxes de davant la catedral, convertint-la en una zona peatonal. Però no hi havia la vidilla k jo havia vist (de fet, era cap de setmana i a l'estiu ja no quedava la moguda estudiantil que hi ha entre el curs). Era una ciutat estranya, amb edificis i places i caserios i patis molt macos, però... mmmm... no sé... li faltava un xic d'encant aquesta vegada.
El k em va quedar claríssim a la festa major de Triana, és k som dos paisos diferents i amb cultures diferents. I amb un prototip de bellesa claríssimament diferenciat. Des de la meva perspectiva (a vegades brutalment restrictiva quan em ve en gana, ja se sap, sóc bona però no tant), allò semblava la passarel·la dels horrors. Em refereixo no al fenotip k pot tenir una persona, això no és una cosa k es pugui triar, sinó a la forma de... mmm... acondicionar aquest fenotip per sortir al món exterior. En fi, coses culturals, com els kinomos al japó o els vestits de tirolès, suposo.
El cas és k ja he tornat, i com k m'he portat molt bé molt bé molt bé, però que molt bé, i la setmana k ve és el meu aniversari i s'acostuma a felicitat al nascut en lloc de a la persona que va portar al mon a la criatura (cosa curiosa, pq qui fa la feina és la mama), i resulta k la criatureta sóc jo, i com ja he dit, m'he portat molt bé molt bé, però que molt bé, ja podeu anar preparant els fantabulosos regals k m'oferireu com a ofrena a la nena nascuda el dia 1 d'agost (oséase, jo). Com k la discreció i la vergonya són útils a temps parcial, en aquests moments, fora, apa.
A les meves mans ja ha anat a parar la coseta verda petitona més maca del món, k treu musiqueta i casi casi em saluda de lo bonica k és. Es diu Pod, de cognom Nano, i com k és meu, li poso al davant I, de jo, pq últimament parlo en indi, i així li dic I-Pod-tu-fer-música, i anem convisquent alegrament ( li parlo mig anglès mig català, perquè quan sigui gran [si hi ha sort i el cuides bé, algun dia potser es converteix en un Mac] sigui bilingüe).
S'accepten somriures, postals (abstenir-se musicals, siusplau, per pietat), felicitacions verbals i per sms, mails, plantes (de les automàtiques, k avisen quan necessiten aigua), pastissos ben bons, rentadores, gespa artificial (uns 10m2), matalas (de 1.35), armaris ben grans per l'habitació i també un sofà de 3 places nou k càpigui al menjador. I bueeeeeeeeeenu, va, tb accepto una taula i cadires d'exteror per a la terrassa, va.
Jolin, el k es fa quan no es té ganes de treballar.
:-D
Buenu, high class-high class no era, però teòricament no era una low cost, tot i k el preu era de mercadillo. El cas és k no ens van donar ni uns cacahuets, casumdena!
Vaig trobar a aquella noia a Sevilla, i em va fer caminar sense descans aproximadament tooooooooota l'estona k vaig estar en aquella ciutat, exceptuant un parell d'hores de tumbing al sofà.
La ciutat, vista la tenia (a Dios gracias!), o sigui k vam fer una cosa molt estilosa com és donar voltes a la catedral. Només ens faltava un fuet de 7 puntes i semblava k féssim una penitència.
La primera vegada k vaig anar a Sevilla em va semblar una ciutat molt maca, molt ceramicosa i enrajolada, amb patis molt macos i, buenu, maca realment.
Aquest cop havien tret els cotxes de davant la catedral, convertint-la en una zona peatonal. Però no hi havia la vidilla k jo havia vist (de fet, era cap de setmana i a l'estiu ja no quedava la moguda estudiantil que hi ha entre el curs). Era una ciutat estranya, amb edificis i places i caserios i patis molt macos, però... mmmm... no sé... li faltava un xic d'encant aquesta vegada.
El k em va quedar claríssim a la festa major de Triana, és k som dos paisos diferents i amb cultures diferents. I amb un prototip de bellesa claríssimament diferenciat. Des de la meva perspectiva (a vegades brutalment restrictiva quan em ve en gana, ja se sap, sóc bona però no tant), allò semblava la passarel·la dels horrors. Em refereixo no al fenotip k pot tenir una persona, això no és una cosa k es pugui triar, sinó a la forma de... mmm... acondicionar aquest fenotip per sortir al món exterior. En fi, coses culturals, com els kinomos al japó o els vestits de tirolès, suposo.
El cas és k ja he tornat, i com k m'he portat molt bé molt bé molt bé, però que molt bé, i la setmana k ve és el meu aniversari i s'acostuma a felicitat al nascut en lloc de a la persona que va portar al mon a la criatura (cosa curiosa, pq qui fa la feina és la mama), i resulta k la criatureta sóc jo, i com ja he dit, m'he portat molt bé molt bé, però que molt bé, ja podeu anar preparant els fantabulosos regals k m'oferireu com a ofrena a la nena nascuda el dia 1 d'agost (oséase, jo). Com k la discreció i la vergonya són útils a temps parcial, en aquests moments, fora, apa.
A les meves mans ja ha anat a parar la coseta verda petitona més maca del món, k treu musiqueta i casi casi em saluda de lo bonica k és. Es diu Pod, de cognom Nano, i com k és meu, li poso al davant I, de jo, pq últimament parlo en indi, i així li dic I-Pod-tu-fer-música, i anem convisquent alegrament ( li parlo mig anglès mig català, perquè quan sigui gran [si hi ha sort i el cuides bé, algun dia potser es converteix en un Mac] sigui bilingüe).
S'accepten somriures, postals (abstenir-se musicals, siusplau, per pietat), felicitacions verbals i per sms, mails, plantes (de les automàtiques, k avisen quan necessiten aigua), pastissos ben bons, rentadores, gespa artificial (uns 10m2), matalas (de 1.35), armaris ben grans per l'habitació i també un sofà de 3 places nou k càpigui al menjador. I bueeeeeeeeeenu, va, tb accepto una taula i cadires d'exteror per a la terrassa, va.
Jolin, el k es fa quan no es té ganes de treballar.
:-D
Entrades
2 comentaris:
i fotos de sevija????
uix, encara no les he descarregat...
Publica un comentari a l'entrada