silworld: Aliens

Avui he somiat k ens venien a visitar els extraterrestres.

Com k era un somni de baix pressupost, era un efecte implícit; no es veien en cap moment, no hi havia nau estelar i no hi havia ni un míser efecte especial.

El context era k estava jo amb la meva família en una gran ciutat, a l'estil bcn, però un xic medieval (suposo k pel llibre k estava llegint), on el comerç es feia a partir d'intercanvis. El cas és k, a partir d'un dia determinat, el comportament de la immensa majoria de la població cambiava.

La gent es tornava salvatge. Agresions a ple dia, robatoris, amenaces... El comerç es tornava impossible; la fogassa de pa k abans valia un litre d'oli (... el meu cap té aquestes coses... ) passava a k dues llesques grosses de pa valien 8 garrafes d'oli i 7 litres en ampolles petites.

El cel era gris i es respirava certa atmòsfera post-apocalíptica, tot i k no sé si després de l'apocalipsis ha de quedar atmòsfera o no.

Decidiem amb la família tornar a la casa de camp, lloc k es preveia més tranquil pel k fa a les aglomeracions de gent i s'esperava k, per tant, a les possibles agressions. Les parets de pladur de la ciutat no eren prou segures.

Reflexionant, s'observava k la única possibilitat d'aquell estrany canvi conductual sols era possible degut a una intervenció externa. Ara hi caic, de fet, k si hagués estat un xic religiosa ho podia haver considerat un càstig diví, però com k no és el cas, i el meu cervell tira cap a una altra banda, la conclusió òbvia i evident era k altres habitants de la galàxia ens havien fet una visiteta.

Considerant els humans com una amenaça potencial i exponencial, tenint en compte el seu lent desenvolupament mental, la seva encara capacitat primitiva de reacció i la seva salvatge agressivitat intrínseca, i no obstant, el seu abast a altes tecnologies, havien decidit actuar.

Dotant als humans d'una sobredosis d'agressivitat i primitivisme o, senzillament, anul·lant les limitacions autoimposades per a la convivència humana habitual, els nostres visitants aconseguien k els bípedes sapiens sapiens lluitéssin entre si per cap motiu, aconseguint així l'autodestrucció d'aquests sers tan perillosos.

La idea, mal k em pesi, no és meva. Fa potser 10 anys vaig veure una peli anime, A wind named amnesia, k bàsicament té aquest argument. Clar k no esperava k el somni tingués tocs medievals, ni molt menys k esperés 10 anys per sortir. Però no deixa de ser molt interessant.

Com tot, quan menys saps, més penses k has creat alguna cosa nova, k tens més oportunitats per descobrir. Però al món som molts, i sempre hi haurà algú més llest, i la teva idea, la k tu creus nova, fantàstica i fabulosa; el teu sentiment, k estas convençut k és nou, intens, únic; la teva història, les teves rareses, les particularitats del teu pensament, les teves circumstàncies. Sàpigues k no és nou. K algú ja ho ha viscut. K no és impossible d'entendre, de comprendre, de sentir, de respirar.

El dia k creïs algo nou seràs un geni.

_______________________________________________________________

I per petició popular, i pq pel k sembla en aquest món encara no visitat sense conseqüències globals pels àliens, la gent no demana, sinó k exigeix, algunes fotos de k sí, k vaig estar allà dalt, encara k quan parli dic el nom d'alguna altra ciutat o país...