Peste, tularèmia i altres delicies

Passejant pel carrer major, en un dia d'aquests gris i plujívol, veig una figura que s'aproxima. És un ser petit, no humà ni bípede, del tamany d'un gat petit. Però per ser un gat, té la gràcia al cul.

Es mou ràpidament, es comença a distingir el seu color marronós-brut. Té els pels espellifats i una llarga cua. El seu morro és punxegut i poc agradable. Les seves potes són curtes i el seu cos és allargat i refet, però no rodanxó.

És una rata grossota, passejant pel carrer com si anés a comprar pa.

Jo flip, pq és d'un tamany tan considerable k em sembla increïble k ningú l'empaiti al darrere. Si no fos per aquesta manca d'estilisme, creuria k ha de ser la mascota d'algú, de tan fortota k està.

És bastant més gran k les rates de metro k hi ha per bcn, més gran k els ratolins k et trobes per gràcia qualsevol dia al vespre.

És del mateix tamany k les rates k hi ha a la nit per plaça catalunya, però bastant menys obesa que aquelles bèsties sobrenaturals.

Ens trobem cara a cara, i sense pensar-s'ho gaire, la rata k no escombrava cap escaleta emigra cap al jardí d'una casa propera.

Uix, k me quiten lo bailao!!!

K bonic no viure a peu de carrer!!!






______________________________________________________________

Cercaviles.

A LGCity tenen una visió fluida de les coses.

És un lloc tranquil, i si les coses es fan, es fan pas a pas; k no vol dir lentament i sense mai acabar, vol dir primer un i després l'altre, sense fer escarafalls.

Anar teixint.

Es celebra el corpus, festa de la qual molts habitants estàn orgullosos.

Apareix una cercavila, així, de sopetón. Sense avís previ, ni més ni menys, ara hi són.

Grups de grallers i timbalers s'escolten pels carrers, tocant amb més ganes k gràcia. Tots van a deshora i els vents desafinen, però la gent disfruta de l'espectacle, que és del k es tracta.

Desfilen gegants de diferents tamanys, entre els k destaca, al mig de tant gegant clàssic i soldats mediavals, en Bacus, feliç i rodanxó, amb el tors a l'aire, túnica a la part baixa, corona de llorer al cap, i raïm i copeta a les mans.

M'agrada aquest poble.

Entre els capgrossos, em fascina un espàrrec (¿?). Un cap verd en punta, amb les punxetes característiques de l'espàrrec i túnica verda. Fantàstic.

Un frare, amb galleda d'aigua i escombreta de vàter en mà, beneint els presents.

En Wally, amb l'inconfundible jersei a ratlles blanques i vermelles. Havia d'estar a LGCity, claríssim.

Mentre, com k la cercavila ha aparegut de no se sap on i sense saber cap a on, els carrers colindants s'han saturat de cotxes k s'han vist atrapats al mig dels gegants sense previ avís.

Però això és LGCity, i en lloc d'emprenyar-se, la gent baixa del cotxe i va a comprar el pollastre a l'ast.

M'agrada.