Doblant doblons a dublin

Per comencar, aviso k em menjo accents i ces trencades i altres, pq em fa mandra anar-ho buscant en aquest teclat.

El fet es k soc l'unica persona en tota la ciutat k porta una jaqueta sota el brac, i ni et dic k jo porto un peaso anorac d'esqui i m'estic sentint imbecil. Fa una calor i un solaco k no espanta, pero espatarra.

Avui al mati ha tocat una mica d'exploracio. Es una exploracio estranya, ja k, a cada lloc on anava, sentia k hi havia anat abans. Com un dejavu. Pero no un dejavu de vides passades, no. Es k certament hi havia estat abans. Es el k passa quan et deixes guiar, k t'empanes (m'empano) i no saps per on vas i que veus, simplement mires. I quan et toca anar sol, agafes mapa i som-hi! I clar... repe, repe, repe...

Total, k m'he empassat again el museu d'historia i histeria. Pos vale. Tenen alguns cadavers assecats en pell k crec k abans no tenien. Mira, es un detall.

Tb els parcs, tot i k encara no he vist les guineus k em comentava en david, i de fet, dubto mooooooolt k hi siguin. Mes k res, pq deuen estar acollonides, ja que a la 1h surt la ciutat en massa a apalancar-se a l'herbeta a dinar. La majoria de la gent es normal, diguem, de complexio. Mes grans k a bcn, pq a bcn amb el fum es queden raquitics (i mentals tb, juju, total, ningu em vindra a pegar aqui dalt!), po igual k la gent prepirinenca. El cas es k molt mengen sandvitxos famosos, algun friki he vist amb suishi i pals japos, pero el mes curios, be, no curios, es k hi ha algun k altre obes. El k passa es k es en exces evident k no es una obesitat hormonal o malaltissa. Tots els obesos k he vist al parc s'estaven jalant unes fiambreres de greixos saturats k espanta!! I a mes, menjant amb cullera, pq n'hi capiga mes i mes rapid. Ole! En fi, no dubto k als altres paisos passi el mateix, senzillament k fer-ho a lo grande al parc es mes evident.

Ok.

Tb he anat al portrait gallery. Tinc un esperit artistic minso, i la majoria de grans obres d'art em diuen mes aviat poc. N'he vist un parell d'interessants. Un retrat d'una sra. gran, molt ben fet, pero molt, les ombres perfectes, semblava talment real. Ja se k hi ha molts retrats i quadres i paisatges ben pintats, pero aquest era un especialment ben fet.
Un retrat estrany pseudoholografic d'en bono k m'ha fet gracia.
I m'he entretingut una estona a la planta de dios, on hi havia alguns quadres d'aquells classics. En un d'ells, hi havia jesus amb tot de pans, i tot de gent al seu voltant. La gent del voltant estava com crispada per aconseguir el pa k portava el paio de la tunica rosa i l'aureola, tot i k estaven mes aviat rollissos i no feien la mes minima pinta de passar gana, pero casi k hi anaven amb mala llet. De fons alguna escena de desesperacio i un pseudoapostol intentant convencer a un pastor k el tio de rosa mola. Pero de debo, k vull dir, k aquesta era la sensacio k transmetia la pintura, res d-adoracio i mistic. A mes, jesusito tenia cara de mal karma, com si fos un soldat de l'otan enviat a pristina a repartir ajuda humanitaria, pero volgues tornar a casa. Entre "va, teniu pa, pobre gent" i "pringaos, quitaos!"
Hi havia una altra pintura al costat k no recordo qu[e tenia, pero la sensacio k donava era exactament la de "the bigger lie never told". Ole!

M'he passat pel centre, rapidillo, hi haig de tornar.

He anat a la gran oficina de turisme on no hi tenen ni un misero mapa k no sigui de pago. Ens hem mirat malament amb la noia d'informacio (mentre les dues somreiem, aixo si), mentre ella em deia mentalment rancia, per no voler pagar 2.5€ per un mapa, i jo li deia mentalment tacanya, per no donar-me'n un. De fet, es una botiga de souvenirs, on en diuen informacio turistica.

Despres he anat al castell de dublin, i n'he sortit, total pa que, si ja el tinc fet. Hi he fet una foto testimonial, per comparar-la amb les k ja tinc d'anteriors.

Ara anva cap a la catedral, pero he vist aquest lloc tan fashionable i hi he entrat, i aqui estic. Seguire cap a st. patrick abans no es faci fosc, pq com k vaig de japi i vaig fent, tampoc em voldria perdre massa.

Les dues imatges k em van quedar de dublin quan vaig venir eren unes estatues al port, i el meu pare al cepo, pero en fi, veig k no estic amnesica perduda i vaig recordant mes coses.

Apa doncs, vaig per feina.

A tots els k sortiu dema volant, k la forca us acompanyi! Als k havieu de sortir i no sortiu, tambe. I a la resta dels mortals, apa , a pastar!

Jujuju!!

XD