el colmo dels gafes

No m'havia passat mai. Vaja, jo sempre havia suposat k, en una botiga, l'objectiu desitjat és vendre.

Doncs resulta k vaig al 5è pi, en un polígon por ahí, a buscar una exposició de mobles. Vaig per entrar, i la porta no s'obre. Ai carai. Havia trucat la setmana passada per preguntar horaris; k no obrissin dilluns em semblava un pont curiós pels comerços, però k dissabte tinguéssin tancat em semblava un xic vago. Però clar, k en dimecres tanquin abans de l'hora k posa k tanquen, ja em sembla la òstia. Pul·lulo per la zona, espero, reincideixo. Finalment puc parlar amb un parell de jovenets k treballen a la fàbrica. Resulta k gent a la fàbrica n'hi ha, a les oficines tb, però a la botiga, no. K han fet fora a l'únic venedor k quedava. Eeeeeiiiinnn??? K igual, si torno demà, ja hi ha un altre venedor. O no.
Jo flip. Pq clar, k demà hi hagi o no un venedor és entre curiós i precipitat. Però, en cas k hi sigui, qui ensenyarà què a qui? Pq clar, el primer dia k entres a treballar a un lloc, molt eixerit no s'està, no... mmmm...

En fi, k torno cap a LGcity. Tot plegat, sento una sirena de polis al darrere. Miro enrere. Els mossos a tot drap amb les sirenes fent llumetes amunt avall. Miro el velocímetre. Bueeeeno, aceptamos pulpo a k vaig una mica ràpid, però em sembla un pèl massa peliculero. Em poso al carril dret, i el mossos m'avancen en plan rally. Just a l'entrada de LGcity, en sentit contrari del k vinc, un altre cotxe dels mossos parat fent coses estranyes i desviant a la gent. Mmmmm... sospitós... Buenu, sospitós, sospitós, no és. Però és k feia molts dies k no actualitzava el blog i algo hi havia de posar. Clar, parlar de st joan, festes i fogueres és maco, però jo no, jeje.

Ah, per cert, vaig obeïr l'ordre k em va donar el meu subconscient i em vaig tornar a tragar 2001 odissea. Buf, és k això de ser intel·lectual, és durillo, eh? Sempre mirant pelis i llegint llibres raros, i sobretot, després dir k ho has entès tot, o fer una nova interpretació mentre estàs al wc per poder fardar de creatiu amb els col·legues. K no, k no ho pillo. A veure, k jo tb em puc muntar la meva pròpia teoria sobre la peli, el món i l'orígen de la vida, però k m'agradaria saber què en pensava en kubrik de tot plegat mentre estava rodant la peli. Pq si no és com deixar un llibre a 20 pag del final i muntar-te la història tu sol. Ei, clar, tot és possible, però a veure, k si jo miro una peli o llegeixo tal és per ficar-me al punt de vista d'un altre, saber, conèixer, sentir des d'una altra pell. En fi, k jo ja he actualitzat el blog i finiquito el post, però k tota interpretació de 2001 serà benvinguda. Si és k no m'estranya k els jipis anéssin al cine fins les celles d'àcid...

varis

Em sento com si estigués flotant a l'espai. De fet, només em falta un tripi i veure multicolors, pq tot sigui com a 2001 odissea a l'espai.

Tinc les orelles tapades, el sentit de l'equilibri una miqueeeeeta desviat i el cervell se m'ha encongit i flota lleuger dins el crani.

Faig un zapping mentre acabo de dinar i flipo. Estan fent grease per tv1, típical spanish això de fer reposicions de l'any de la punyeta. De fet però, mai he vist la peli, ni poc ni gens, o sigui k li dóno 1 oportunitat. Estàn parlant uns suposats xavals d'institut k deuen tenir 30 anys i apareix en travolta, xavalín, jovenet, i amb un tupé fantàstic (lo del tupé ho dic de debò. Pq no es torna a posar de moda?). Total, k es posen a cantar nois i noies i és la típica canço de la peli. Acaba la cançó i canvio el canal, refugiant-me en futurama, pq una cosa és mirar grease als 70-80 i flipar, cosa lògica, i l'altre és fer-ho al 2008 i k no sigui una classe d'història.

Mentre, em pregunto si mai tornaré a recuperar el sentit de l'olfacte (i per tant, el gust), k he perdut completament. De normal ja sé k es perd amb menor o major quantia el sentit de l'olfacte quan s'està refredat, però... del tot? jamás! habráse visto! és k és indignant! Et pots estar menjant una delicatessen, k no notes res. Però res dels res, eh?! És tremendo. Suposo k gràcies als medicaments, ja no tinc el coll completament inflat, dolors, congestió brutal, etc, però això de no poder menjar a gust... Pq cuinar? Suposo k seria ideal per als anorèxics. Comer, pá qué? Però k a mi m'agrada menjar! Help! Com k tinc la nàpia aprox ok, em temo k és una espècie de col·lapse neuronal. De fet, noto k tinc els mocs al cervell, no al pit com de costum, o sigui k potser el cervell està nedant en mocs. També he pensat k tot això no és un refredat, sinó k un bitxo tropical m'ha entrat per la orella (l'esquerra concretament) i se m'està menjant el cervell, provocant-me tot de reaccions secundàries. House, on ets?

M'encurioseix bastant també un dels medicaments k em prenc. És un sobre amb un contingut de 600mg. Se suposa k el contingut del sobre s'ha de dissoldre en mig got d'aigua i remenar 2 minuts. Ho he remenat més, menys i de canto, però no hi ha forma k es dissolgui, sempre t'has d'acabar bevent la polseta.
Però vaja, no és això el k m'encurioseix. És la forma d'ús. El prospecte diu k t'ho prenguis tal com t'indica el metge i els dies k ell et diu, pq si no, no tindrà efecte. Val. Segueix dient k una forma indicada d'ús són 3-4 tomas al día, espaciadas 6-8h. Bé. I segueix. Dosis máxima, 1200mg. Però tioooo, k això són 2 sobres!!! I me'n recomanes 4? I si la dosis màxima és 1200mg, pq no fas els sobres de 300?? Si és k no ho entenc. Total, k a mi el metge m'ha dit k me'n prengui 3 al dia, i com k ni cristo es posa d'acord, pos buenu, vale, em limito a tenir el mòbil a prop per si haig d'avisar l'ambulància.
L'altre cosa graciosa del medicament simpàtic aquest (k la veritat, tinc curiosotat per saber si és amarg o fa mala olor) és k la part dels davant del prospecte indica composició, posologia i bla bla, mentre k TOTA la part del darrere és per a les contraindicacions. I no és un prospecte petit, no.

K m'ho estic passant pipa, vamos. I si algú nota algun comportament anòmal darrerament... aaaahhh, cosa dels medicaments!!! XD

i si...?

Tots hem tingut alguna vegada el pensament de i si tot això fos un somni??? Matrix va triomfar pq, a part de tenir una estètica molona, uns protas dinàmics, efectes especials realment especials i moltes ulleres de sol per totes bandes, tenia una part de l'argument k tots haviem fet nostre en un moment o altre.
Escriuria més, però no puc, o sigui k tiro el post a la merda i sense més retòrica recomano altres pelis no necessàriament bones o imprescindibles, sinó interessants en algun nivell: eXistenZ, nivel 13, dark city, i ara no puc recordar més, bàsicament, móns de somnis i realitats paral·leles o circumscrites.

___________________________________________________________

Sabies k dins les orelles hi ha com a les vores dels rius? Hi ha com una espècie d nivells, on el metge pot veure el nivell de mocs intracraneal o així k t'està matant. La gràcia és k el metge va buscant per trobar aquests nivells.

Total, k estàs fatal, i si et supura l'orella, millor k tornis.

Creu-me, em veuràs.

ai lof cgaisis

M'he comprat un esclau al zara k escriu per mi, mentre jo li fuetejo l'esquena (va inclòs al preu, no passa res), pq sense ulls els meus escrits serien similars al 4rt comment de l'anterior post.

La gent adooooora la vaga camionera.

Vaig a comprar i la carnisseria està mancada. Amb la porta del magatzem oberta, treuen el k poden de dins. 2 senyores comenten, somriure en boca, ai no pensava pas k això anés així, ui, tan de bo hagués vingut a comprar abans, no sé pas què soparem avui.

La verduleria està pitjor, i pago per un enciam iceberg petit (del tamany d'una taronja gran) 1.69€, quan de normal val 99cent. Agafo 2 cebes enormes (del mateix tamany de l'enciam, no sé si hi ha una nova normativa k regularitzi el tamany de tots els productes a la venda), k són les úniques k queden k no estàn mig podrides. Els mateixos comentaris k abans.

Tornant cap a casa passo pel super, a buscar aigua. Osti, no n'hi ha, i les estanteries estàn mig buides, en plan rússia comunista.

Hi ha cua a la gasolinera. Hi ha cua! Sempre havia estat un lloc desèrtic...

Vaaaa, no cal mentir. A la gent li encanta una situació d'emergència de mentirijilla. Sabem k en breu això haurà acabat. No cal omplir la casa de menjar. El de la city potser han de fer una compra setmanal, però, la resta del món... Què, el mercat setmanal està buit?

El k es veu és k el transport ferroviari i marítim és pràcticament inexistent, cert.

També es veuen altres coses.

K com a mínim, un parell de piqueters l'han palmat per posar-se davant de camions en marxa perquè paréssin (por mis huevos k no pasas! por mis huevos a k sí! -xof-).

Piqueters motivats destrossant mercaderies d'altres camions. (el dret a vaga... és una obligació?)

Vaja, k no m'acaba de convèncer. Quan al 2004 el sector immobiliari exigia al govern k no interferís al sector vivenda, i ara no paren de sol·licitar ajudes. S'ha de subvencionar el combustible? I si segueix pujant, els transportistes podràn circular i la resta de la gent posarà una vela al cotxe per anar tirant? Com va acabar la pujada de finals dels 70 inici 80? Tot xantatge és vàlid?

Era lògic hipotecar-se amb un sou de merda i queixar-se per la pujada de l'euribor? Sempre hem estat un país pobre,però aquesta il·lusió de riquesa mantenia el famós sistema capitalista de creixement il·limitat. Si aquesta il·lusió es trenca, la gent no comprarà més teles de plasma... o sí?

Avui en dia no hi ha cultura d'estalvi (més k res pq no és possible), el problema és k s'ha passat a la cultura del deute. Jo tinc la hipoteca, el crèdit del cotxe i el pagament a plaços de la tv. Vaja, què esperes de la vida?

Quan la gent es comenci a quedar sense feina, això ja serà serio.

Però de mentre, per favor, no cal dramatitzar. Cal aprofitar el moment i gaudir d'allò que hem tingut de mentre.

I vinga, k si no hi ha res al super, no t'escandalitzis. Ves a la sirena i omple el congelador, passa't a la farmàcia i compra't un pot de vitamines.

Tranquil, sobreviuràs.

l'argentí k anava per informàtic i la crisis global

M'assec al sofà i em preparo per deleitar-me amb un dels moments del dia, el meu tè calentó després d'una comilona.

Com k sóc gafe i murphy no descansa, piquen el timbre. Miro la pantalleta i veig un senyor k, amb poques ganes, diu algo de control de audiencia o similar.

Penso en el meu tè i penso en el senyor. L'obro.

Puja un senyor de mitjana edat, 50 llargs, suèter d'antanyo groc, portàtil tàctil penjat al coll, argentí.

No sé quant de temps fa que té aquesta feina, però se'l veu estressat.

Sé que és una feina de merda. K anar casa per casa, segons les k t'han tocat pel mostreig aleatori i aconseguir k t'obrin no és tan fàcil. K paguen potser 6 o 10€ per enquesta realitzada, i k duren una eternitat i és possible k l'enquestat t'encasti a tu a la paret mentre treballes.

O sigui k paciència, pq avui en dia tenir una feina decent és un privilegi, i crec k tots hauríem d'intentar no putejar el cambrer amargat, la caixera borde o el forner k es pensa k et fa un favor venen-te el pa. La meva teoria és comença amb un somriure, i si segueixen bordes, després sí, a cascar-los, com a la resta de la humanitat, però la immensa majoria de vegades, un somriure és millor k la vaselina.

Total, k amb el senyor a la porta i jo visualitzant la meva tassa de tè refredant-se, comença l'enquesta. Bla bla bla bla, i ell marcant les respostes a la pantalla tàctil. Pantalla k el senyor tocava com si fos de paper, amb una velocitat k el windows no pot assimilar, i clar, edavant, enrere, reiniciem l'enquesta, bla bla bla, enrere, enrere, pausa, bla bla bla, s'ha penjat, bla bla bla, perdona dijiste? bla bla...

El senyor em diu k mai havia vist ningú amb tanta paciència, cosa k demostra k la majoria de la gent és borde del cagar, pq jo em limitava a deixar k un senyor fes la seva feina. M'explica k ell, al 67, va fer enginyeria informàtica allà a argentina. K, al acabar, va aconseguir k l'enxuféssin a una feina, on hi havia un ordinador tan gran com la planta de baix del corte inglés de pl. cat (nota: el k jo estic explicant en unes línies, en argentí són més de 5-10 min de monòleg, això sí, mentre l'ordinador es penja, endavant-enrere). Deia k ell havia de picar codi (en normal: fer el programa d'inici) per tal k la bèstia funcionés. Total, k el dia k havia d'arrencar el tema, va fer un pufff! estrepitós. K s'havia oblidat unes cometes al codi. Igual sona com, ai quin despiste, però qualsevol persona k sàpigua un mínim d'informàtica sap k això és una burrada (i per thor, prova-ho abans de la inaguració!!!). Vaja, k a partir d'aquell dia va decidir k la informàtica no estava feta per a ell.

A la vida hi ha males decisions i decisions pèssimes. Ojito!

Evidentment, quan vaig poder recuperar la tassa, el tè estava petrificat.

___________________________________________________________

Corro per casa cridant, amb la boca ben oberta ensenyant les dents, aixecant els genolls mentre corro i amb els braços enlaire, agitant les mans, per fer-ho més dramàtic.

En realitat, no ho faig, però ningú sap k no ho faig, a l'estil Schrödinger, no et deixaré obrir pas la porta per comprovar-ho.

Resulta però k estic alarmada. No pas pq hagi tornat a tocar-me la moral el gat caganer de la veïna, no. Aquest té el 100% de possibilitats de tenir un accident si el torno a veure pel terrat.

La crisis global (k vol dir TOT, pst, oju k és serio) em té preocupada.

Ara ja puc començar a buidar les 100 garrafes d'aigua k tenia acumulades pel gran perill de sequera, però no estic segura si reomplir-les d'arròs, per allò de la crisis alimentària, o de gasolina, per l'augment del preu del barril i els temibles 136$.

Mentre cuatro emet un pseudo-doc dient k el món s'acaba si el brent arriba als 100$ i jo veig k estem per sobre, ja k estic cridant, aixecant els genolls, ensenyant les dents i amb el braços enlaire en senyal d'alarma, decideixo k també m'estiraré els cabells.

Vull començar a cavar un búnker, per allò dels zombies, però el veí de sota no hi està d'acord.

El món ja no s'espera a fer el gran canvi al 2012, sinó k els humans avancen la data i posaràn en marxa el LHC (diosssss, dime k sabes lo que es el gran colisionador de hadrones o no te junto), d'aquí a exactament 67 dies, 19 hores, 18 minuts i 37 segons en el moment en k escric això.

Mentre vaig fent saltets i cridant per casa, vaig a la cuina a buscar unes culleretes per treure'm els ulls.

Què fer en cas d'atac

En cas d'atac zombie, extraterrestre i/o vampiresc, clar. (claríssim)

Després de fer un megamàster en monstres i mutacions vàries, he arribat als següents punts.

Per començar, cal localitzar una armeria propera. Això no és necessari per residents als EUA, amb tenir la típica arma sota el coixí o anar al súper està arreglat.
Per a la resta d'europeus mitjans, ens cal localitzar aquesta armeria.
Jo em demano una ballesta automàtica estil van helsing, dos mega-ganivets estil resident evil 3 (canviables per la katana de takezo kensei) i una metralladora automàtica i ben repleta de bales buides k reventin dins el cos del zombie-mutant-cosa-rara, o en el seu defecte, un llança-flames. I a poder desitjar, un petit bazooka. Per demanar k no quedi, clar.Després es necessita l'uniforme de combat. No es necessita un estil futurista encara k ja estiguem al XXI, no cal anar recobert amb paper de plata. Per les noies l'uniforme acostuma a ser uns shorts i samarretes (es veu k totes les noies k sobreviuen són uns bombons, si no ho ets i no tens uns shorts... endevina el teu temps de supervivència!), i pels nois estil militar : pantalons negres, samarreta negre i abdominals de serie. Pel k es veu, en el cas dels nois pots canviar els abdominals per cervell, cosa k no pots fer en cas de noia, però oju! si ets noia i tens una bata blanca i et fas passar per doctora, les teves possibilitats de supervivència augmenten una burrada!Val a dir k minories ètniques i graciosos la palmen al 2on acte, coses del guionista.

Val, tenim les armes, k portem sobre l'uniforme, lligades amb múltiples corretges i k sembla k això no ens dificulta la nostra agilitat per saltar, colpejar i fer sprints. Ideal.

Ara necessitem la motxilla màgica, la bàsica per sortir de la ciutat. A dins cal k hi hagi aliments, foc, corda, llanternes potents, algun antibiòtic, sang de monstre per analitzar en qualsevol dels múltiples laboratoris k (segur) trobarem pel camí. I el k no surt a les pelis però tb necessitem: el fogonet, sac de dormir, un llibre per fer temps entre atac i atac, recambis per la ballesta (no necessari pels elfos, ja se sap), tres o quatre encenedors perquè segur k el gas s'acaba i les mongetes s'han de coure, el microscopi per analitzar la sang del monstre, recanvis de sabates i roba, brúixola, mapa, llapis i bolis i paper, walkitalkis, un llibre traductor del morse, un llibre de com fer la teva pròpia radio en 10 minuts, i una navalla suïssa ben gran.

Si no hem mort esclafats, podem seguir.

El primer k cal fer és analitzar què està passant. Per poder fer això, és bàsic sobreviure a la primera tanda de sinistres. Què significa això? Doncs k en tot holocauste/apocalipsis, es desencadena el fet i la palma moooooolta gent per danys col·laterals, tals com accidents de cotxe dels de tota la vida, incendis, saquejos estúpids i violència tribal entre supervivents. Jo, com k sóc gafe, segur k la palmaria aviat sense saber d'on venen les òsties. La idea però és sobreviure a això i començar des d'aquí, per tant, sempre és bo tenir un congelador tamany industrial a casa (fora de servei), per amagar-s'hi dins quan les coses vagin mal dades, i sortir ja en plan rambo quan l'apocalispi estigui servit. Tb serveixen búnkers soterranis i altres refugis, clar, no serem escrupolosos.

Aleshores, doncs, cal analitzar el perill. Són humans qui ataca? Humans mutats? S'han convertit en zombies devoradors de carn? O de sang? El contagi es transmet per sang? Contacte? Saliva? Mossegada? (si és per aire, finiquita el pla i seu al sofà tranquil·lament mentre esperes la mort). Són àliens? Trífids? Quins danys produieixen? La resta de la població està morta? Contaminada? Zombie? Hi ha reparació? Antídot? Vacuna? Quan tarda el contagi a ser efectiu? 30 seg? 4 hores? Hi ha zones no infectades? És local o mundial? Els àliens estan entre nosaltres o són distingibles?

Oju, és important.

Necessitaràs moltes bales.

Comencem per les coses fàcils.

Si són zombies clàssics, dels lentets i atontats, i és una plaga més o menys local, és a dir, hi ha algún país o alguna organització k pot proveïr ajuda, encara k sigui a llarg termini, després de moltes discussions, s'ha establert k la millor zona de seguretat, per una població d'aprox 20-100 pers supervivents sans, és una presó. De les clàssiques: grans murs externs, molta il·luminació enfocant els perímetres, habitacions segures amb reixes, pati intern pels cultius d'aliments, etc.
S'agraïrà rescat i k els zombies la palmin rapidet.

En cas de zombies de nova fornada, aquests k són àgils com una mala cosa i a sobre no són imbècils i a més tenen capacitat d'aprenentatge, de trífids i de vampirs, el millor és una illa de tamany petit-mitjà, o sigui k aneu comprant bonus cap a mallorca-menorca-eivïssa, segons quans sigueu els supervivents. La idea és una zona on no us puguin aïllar els monstruitos, i k tingueu espai suficient per treballar en els famosos laboratoris k hi ha per tot arreu amb la mostra de sang k porteu a la motxilla, i a més hi pugui haver un nucli de població i conreu suficientment ampli. És imprescindible tenir llançaflames fer acabar amb els trífids.
El fet d'estar en una illa implica k cada cert temps s'han de fer redades pq no creixin bitxitos nous, i en cas de zombies, estar aïllats de possibles mossegades.
Sobretot, en cas de fer experiments de vacunes, mai dels mais portar cap exemplar a la illa. Deixeu-los a formentera o por ahí i ja anireu a fer-hi els experiments.

Un altre aspecte important és ser bastant cabroncete. Això significa k, per més k apreciïs algú, en cas de possible contagi, fot-li un tret al cap. Sempre et quedarà després la opció de suicidar-te si et sap greu, però per favor, no extenguis el contagi als supervivents sans, cagumdena! Això és bàsic, ja k en infeccions on el contagi és visible en 30 seg, dispares i estàs tan a gust sabent k has fet el correcte. Més xungo és el tema quan el contagi és lent, i la persona et diu només és una esgarrapada... Maaaaaaal! Tots morts.

Si és k el món es posa realment difícil quan els mutants prenen els carrers.

Un altre tema és si l'atac ve d'àliens amb high tech. Puja a la terrassa i disfruta de l'espectacle. Independence day és una peli. Morirem tots, però al menys hauràs vist algo bonic i sorprenent.

I finalment, un consell pels k els agrada anar per feina i tenir-ho tot preparat per quan arribi el dia: prepara't la motxilla, prepara't el congelador-bunker, fes el curs de conducció d'helicòpter, però quan vagis a l'armeria, NO diguis k el k vols és per matar zombies. Em temo k no et deixaràn marxar de rositas.

________________________________________________________________

sigues feliç, avui encara no hi són:

http://www.lalalalalalalalalalalalalalalalalala.com/

Petit punt blau

4 camions, una novícia i la meva veïna

Avui, conduint, els grandullos es ficaven amb mi.
Buenu, no.
En realitat eren coses k afectaven a tot el trànsit rodat. Però és k en un trajecte de 10min m'han tallat 4 camions!!!
Un megaultratrailer,vehicle especial, amb el corresponent turisme acompanyant-lo amb llumetes, atravessat al mig de les franqueses. De fet, el conductor d'aquella bèstia té mèrit, per fer-lo girar pel lloc on l'ha portat!
Després un camió se m'ha atravessat, bastant breument, però clar, si jo fos un trailer no ho hagués fet, però com k el meu cotxe és un micromachine...
Un altre camió avançava pel carrer principal marxa enrere.
I finalment, un k estava al mig del meu carrer i no em deixava entrar, però jo he fet en plan rally, m'he posat sobre les meves rodes laterals i l'he passat de canto. Més o menys, ejem.

Després m'he trobat una novícia, local i relativament joveneta, tota vestida de blanc, cosa k no sé si és bona o dolenta. Fa gràcia, pq són una espècie en perill d'extinció, però tampoc m'entusiamsa tota aquesta secta estranya. Si veiéssim algun jipi amb túnica blanca predicant pel carrer li diriem sectari loco. No acabo de veure la diferència.

I el meu malson.

La veïna.

La senyora k ens ha amargat la plàcida existència a tots els habitants del bloc.

Una dona impresentable i maleducada, cosa k seria prescindible si no fos pq transmet aquesta realitat als seus tres retoños infernals.

Després d'haver refusat l'atac del gat cagón i soportar pacientment els reiterats i innecessàris crits dels seus descendents, aquests actuen de nou amb novedoses tècniques.

El cas és k acaba de pujar la iaia k viu sota la sra. monster. La iaia estava plorant. Resulta k l'altre dia els nens sortien al balcó i se li pixaven a sobre i ruixaven (amb aigua espero) alguns dels vianants.

Però ara li acabaven de tirar per sobre un parell de galledes d'aigua.

Em demana k vagi a dir-li algo a la veïna, i ella trucarà al propietari pq està farta de les múltiples desgràcies k passen des k la sra. monster viu aquí.

Pico al timbre i la sra. em diu k vale, k molt bé, mentre amb mira amb cara de passa de mi, i em diu k ja parlarà amb la veïna, k és a qui li afecta.

Voto perquè qui vulgui descendència s'hagi de treure el carnet de papa o mama.

Total, k m'abstinc de dir-li que és una impresentable, k els seus monstres se la menjaràn quan tinguin 10 anys, i espero k la iaia truqui al propietari i entre tots els veïns fem croquetes dels monster.

VIKUS'S power

Salutacions humanoides bípedes!

Els residents a Vic i rodalies, turistes i altres sers k es passin per vic, estàn d'enhorabona.

Avui s'ha inagurat el VIKUS'S, el nou local multiusos, entenent com a multiusos els k s'acostumen a donar a la restauració, des d'esmorzars a sopars, passant pels dinars de menú senzill i degustacions.

És un lloc de tamany considerable, i aspecte exterior imponent. Té uns rètols lluminosos i de tamany adequat per miops com jo, i per tan, de fàcil trobada.

L'entrada té una càlida recepció estil superstar, envoltada per les terrasses, k seràn de bon gaudir a l'estiu.

L'interior té un estil com de disseny colorista, però càlidament acollidor. Per més de disseny k sigui, el mobiliari és funcional i no et claves la columna al seure a la cadira, cosa sempre positiva.

Té dos espais separats, fumadors i no fumadors. A l'espai no fumadors és on hi ha la barra, taules petitones amb tamborets i altres taules que no són tan petitones.

Darrere les mampares hi ha la zona de fumadors, decorat estil zen, amb joncs i pedretes separant les taules per donar més intimitat i caliu a la zona.

(aaaggghhhh!!!! ara se m'ha borrat la meitat del post, sort k blogger va fent guardats automàtics!!!)

Deia k els lavabos són la repera. Ultrafashion, admirats pel públic present (m'anava passejant amb les parabòliques obertes, sí, i què?!) vermell el de les noies i negre el dels nois, nets i brillants, el k més m'ha impressionat és la suavitat del paper per eixugar-se les mans. K suau!!! (serà k sóc de poble...)

La cuina, gran i brillant, té 3 espais separats: els fogons, grans i espaiosos, on es cou el tema (juju, com ho encaixo, eh?), la zona d'amanides (deu ser com una zona d'aliments freds), i separada, la zona de neteja, on hi ha un peaso rentaplats. És maca de veure, i m'en sé d'una a ki li encantaria.

Aparentment, sembla un lloc fantàstic per anar a prendre algo o fer un mos, sí, però... la butxaca no està per mobles de disseny! Amb les parabòliques a l'estil príncep Charles, sento comentaris de que deu costar una pasta. Ho sembla, ho sembla. Intercepto al Master, bona persona i atent, i l'interrogo al respecte. Un cafè 1.05€. Menú diari, 9€, menú degustació ja puja més. Uo, són preus normals! Sembla el lloc ideal per anar a fer aquell sopar que s'ha retrassat més del compte, i han tancat la cuina a tots els xiringuitos, per passar la tarda tranquil·lament a la terrasseta o per anar a dinar al sortir del lidl.

M'ha faltat preguntar si quan juga el barça retransmetran els partits. Pq si la resposta és sí, amb les numeroses pantalles k hi ha, el futur està assegurat! ... sempre k el barça deixi de fer pena, clar...

NOTA: NO, ningú m'ha sobornat, senzillament em feia gràcia compartir aquest lloc.

P.D. la qualitat de les fotos deixa una mica k desitjar, ja k no em quedava bateria i les he hagut de fer a lo xapussa.

Peste, tularèmia i altres delicies

Passejant pel carrer major, en un dia d'aquests gris i plujívol, veig una figura que s'aproxima. És un ser petit, no humà ni bípede, del tamany d'un gat petit. Però per ser un gat, té la gràcia al cul.

Es mou ràpidament, es comença a distingir el seu color marronós-brut. Té els pels espellifats i una llarga cua. El seu morro és punxegut i poc agradable. Les seves potes són curtes i el seu cos és allargat i refet, però no rodanxó.

És una rata grossota, passejant pel carrer com si anés a comprar pa.

Jo flip, pq és d'un tamany tan considerable k em sembla increïble k ningú l'empaiti al darrere. Si no fos per aquesta manca d'estilisme, creuria k ha de ser la mascota d'algú, de tan fortota k està.

És bastant més gran k les rates de metro k hi ha per bcn, més gran k els ratolins k et trobes per gràcia qualsevol dia al vespre.

És del mateix tamany k les rates k hi ha a la nit per plaça catalunya, però bastant menys obesa que aquelles bèsties sobrenaturals.

Ens trobem cara a cara, i sense pensar-s'ho gaire, la rata k no escombrava cap escaleta emigra cap al jardí d'una casa propera.

Uix, k me quiten lo bailao!!!

K bonic no viure a peu de carrer!!!






______________________________________________________________

Cercaviles.

A LGCity tenen una visió fluida de les coses.

És un lloc tranquil, i si les coses es fan, es fan pas a pas; k no vol dir lentament i sense mai acabar, vol dir primer un i després l'altre, sense fer escarafalls.

Anar teixint.

Es celebra el corpus, festa de la qual molts habitants estàn orgullosos.

Apareix una cercavila, així, de sopetón. Sense avís previ, ni més ni menys, ara hi són.

Grups de grallers i timbalers s'escolten pels carrers, tocant amb més ganes k gràcia. Tots van a deshora i els vents desafinen, però la gent disfruta de l'espectacle, que és del k es tracta.

Desfilen gegants de diferents tamanys, entre els k destaca, al mig de tant gegant clàssic i soldats mediavals, en Bacus, feliç i rodanxó, amb el tors a l'aire, túnica a la part baixa, corona de llorer al cap, i raïm i copeta a les mans.

M'agrada aquest poble.

Entre els capgrossos, em fascina un espàrrec (¿?). Un cap verd en punta, amb les punxetes característiques de l'espàrrec i túnica verda. Fantàstic.

Un frare, amb galleda d'aigua i escombreta de vàter en mà, beneint els presents.

En Wally, amb l'inconfundible jersei a ratlles blanques i vermelles. Havia d'estar a LGCity, claríssim.

Mentre, com k la cercavila ha aparegut de no se sap on i sense saber cap a on, els carrers colindants s'han saturat de cotxes k s'han vist atrapats al mig dels gegants sense previ avís.

Però això és LGCity, i en lloc d'emprenyar-se, la gent baixa del cotxe i va a comprar el pollastre a l'ast.

M'agrada.

Aliens

Avui he somiat k ens venien a visitar els extraterrestres.

Com k era un somni de baix pressupost, era un efecte implícit; no es veien en cap moment, no hi havia nau estelar i no hi havia ni un míser efecte especial.

El context era k estava jo amb la meva família en una gran ciutat, a l'estil bcn, però un xic medieval (suposo k pel llibre k estava llegint), on el comerç es feia a partir d'intercanvis. El cas és k, a partir d'un dia determinat, el comportament de la immensa majoria de la població cambiava.

La gent es tornava salvatge. Agresions a ple dia, robatoris, amenaces... El comerç es tornava impossible; la fogassa de pa k abans valia un litre d'oli (... el meu cap té aquestes coses... ) passava a k dues llesques grosses de pa valien 8 garrafes d'oli i 7 litres en ampolles petites.

El cel era gris i es respirava certa atmòsfera post-apocalíptica, tot i k no sé si després de l'apocalipsis ha de quedar atmòsfera o no.

Decidiem amb la família tornar a la casa de camp, lloc k es preveia més tranquil pel k fa a les aglomeracions de gent i s'esperava k, per tant, a les possibles agressions. Les parets de pladur de la ciutat no eren prou segures.

Reflexionant, s'observava k la única possibilitat d'aquell estrany canvi conductual sols era possible degut a una intervenció externa. Ara hi caic, de fet, k si hagués estat un xic religiosa ho podia haver considerat un càstig diví, però com k no és el cas, i el meu cervell tira cap a una altra banda, la conclusió òbvia i evident era k altres habitants de la galàxia ens havien fet una visiteta.

Considerant els humans com una amenaça potencial i exponencial, tenint en compte el seu lent desenvolupament mental, la seva encara capacitat primitiva de reacció i la seva salvatge agressivitat intrínseca, i no obstant, el seu abast a altes tecnologies, havien decidit actuar.

Dotant als humans d'una sobredosis d'agressivitat i primitivisme o, senzillament, anul·lant les limitacions autoimposades per a la convivència humana habitual, els nostres visitants aconseguien k els bípedes sapiens sapiens lluitéssin entre si per cap motiu, aconseguint així l'autodestrucció d'aquests sers tan perillosos.

La idea, mal k em pesi, no és meva. Fa potser 10 anys vaig veure una peli anime, A wind named amnesia, k bàsicament té aquest argument. Clar k no esperava k el somni tingués tocs medievals, ni molt menys k esperés 10 anys per sortir. Però no deixa de ser molt interessant.

Com tot, quan menys saps, més penses k has creat alguna cosa nova, k tens més oportunitats per descobrir. Però al món som molts, i sempre hi haurà algú més llest, i la teva idea, la k tu creus nova, fantàstica i fabulosa; el teu sentiment, k estas convençut k és nou, intens, únic; la teva història, les teves rareses, les particularitats del teu pensament, les teves circumstàncies. Sàpigues k no és nou. K algú ja ho ha viscut. K no és impossible d'entendre, de comprendre, de sentir, de respirar.

El dia k creïs algo nou seràs un geni.

_______________________________________________________________

I per petició popular, i pq pel k sembla en aquest món encara no visitat sense conseqüències globals pels àliens, la gent no demana, sinó k exigeix, algunes fotos de k sí, k vaig estar allà dalt, encara k quan parli dic el nom d'alguna altra ciutat o país...

El típic restaurant indonesi...

Centres médics polivalents...

La supercatdedral ^_^'

Un bonic mercadillu.

I ja està, aquesta és la meva perspectiva del nord.

Telepatia orgànica

Retornada a aquest sobtadament humit país, em retrobo amb els meus quehaceres diaris.


Tinc algunes fotos, no les posaré, bàsicament pq em fa mandra pujar-les al blog. Qui les vulgui veure k em demani una audiència privada, no cal k la instància sigui per triplicat, amb un truc servirà.

Coses bàsiques per si vas allà dalt:

1) tots els semàfors tenen senyals auditius. Quan sentis corxeres, tira't a la calçada per travessar, el verd dels vianants es mantindrà només uns miserables segons i no tindràs temps. Don't worry, els cotxes estan acostumats al pèssim sistema de semàfors i no piten als peatons per més k passis en vermell.

2) si no estàs a -10º, pots anar amb samarreta màniga curta i sandàlies. És més, ves-hi o seràs un pringat.

3) a partir de les 18.00h, cal estar en un pub, o seràs encara més pringat. Pots anar-hi de traje al sortir del curro, o vestit de gala; en qualsevol cas, k es noti k t'integres en l'ambient. Alcoholitza't.

Aquestes són les idees bàsiques. Si m'he deixat algo, s'agraïria col·laboració.


Per altra banda, un parell de perles k no són meves però no puc evitar publicar, el món es mereix saber-ho.


Una, és el títol del post, telepatia orgànica, cosa k ara així suelta no acaba (ni comença) de ser coherent, però k al mig de determinades converses, dóna el punt de contundència adequat. Sublim.

L'altra, mereix ser contextualitzada. Bàsicament, la idea és quan algú, criatura o adult, i per les circumstàncies donades k siguin, comenta k pot volar, la millor, més perfecte, més pura, discreta i més senzilla i superba manera de dir a la persona k no pot volar i k està un xic p'allá, és senzillament respondre-li, com una tasca prèvia necessària k primer cal k aprenguis a volar per casa.

S'haguéssin estalviat moltes morts de nens defenestrats per tirar-se amb una capa vermella per la finestra si els pares haguéssin estat més aguts.

Doblant doblons a dublin

Per comencar, aviso k em menjo accents i ces trencades i altres, pq em fa mandra anar-ho buscant en aquest teclat.

El fet es k soc l'unica persona en tota la ciutat k porta una jaqueta sota el brac, i ni et dic k jo porto un peaso anorac d'esqui i m'estic sentint imbecil. Fa una calor i un solaco k no espanta, pero espatarra.

Avui al mati ha tocat una mica d'exploracio. Es una exploracio estranya, ja k, a cada lloc on anava, sentia k hi havia anat abans. Com un dejavu. Pero no un dejavu de vides passades, no. Es k certament hi havia estat abans. Es el k passa quan et deixes guiar, k t'empanes (m'empano) i no saps per on vas i que veus, simplement mires. I quan et toca anar sol, agafes mapa i som-hi! I clar... repe, repe, repe...

Total, k m'he empassat again el museu d'historia i histeria. Pos vale. Tenen alguns cadavers assecats en pell k crec k abans no tenien. Mira, es un detall.

Tb els parcs, tot i k encara no he vist les guineus k em comentava en david, i de fet, dubto mooooooolt k hi siguin. Mes k res, pq deuen estar acollonides, ja que a la 1h surt la ciutat en massa a apalancar-se a l'herbeta a dinar. La majoria de la gent es normal, diguem, de complexio. Mes grans k a bcn, pq a bcn amb el fum es queden raquitics (i mentals tb, juju, total, ningu em vindra a pegar aqui dalt!), po igual k la gent prepirinenca. El cas es k molt mengen sandvitxos famosos, algun friki he vist amb suishi i pals japos, pero el mes curios, be, no curios, es k hi ha algun k altre obes. El k passa es k es en exces evident k no es una obesitat hormonal o malaltissa. Tots els obesos k he vist al parc s'estaven jalant unes fiambreres de greixos saturats k espanta!! I a mes, menjant amb cullera, pq n'hi capiga mes i mes rapid. Ole! En fi, no dubto k als altres paisos passi el mateix, senzillament k fer-ho a lo grande al parc es mes evident.

Ok.

Tb he anat al portrait gallery. Tinc un esperit artistic minso, i la majoria de grans obres d'art em diuen mes aviat poc. N'he vist un parell d'interessants. Un retrat d'una sra. gran, molt ben fet, pero molt, les ombres perfectes, semblava talment real. Ja se k hi ha molts retrats i quadres i paisatges ben pintats, pero aquest era un especialment ben fet.
Un retrat estrany pseudoholografic d'en bono k m'ha fet gracia.
I m'he entretingut una estona a la planta de dios, on hi havia alguns quadres d'aquells classics. En un d'ells, hi havia jesus amb tot de pans, i tot de gent al seu voltant. La gent del voltant estava com crispada per aconseguir el pa k portava el paio de la tunica rosa i l'aureola, tot i k estaven mes aviat rollissos i no feien la mes minima pinta de passar gana, pero casi k hi anaven amb mala llet. De fons alguna escena de desesperacio i un pseudoapostol intentant convencer a un pastor k el tio de rosa mola. Pero de debo, k vull dir, k aquesta era la sensacio k transmetia la pintura, res d-adoracio i mistic. A mes, jesusito tenia cara de mal karma, com si fos un soldat de l'otan enviat a pristina a repartir ajuda humanitaria, pero volgues tornar a casa. Entre "va, teniu pa, pobre gent" i "pringaos, quitaos!"
Hi havia una altra pintura al costat k no recordo qu[e tenia, pero la sensacio k donava era exactament la de "the bigger lie never told". Ole!

M'he passat pel centre, rapidillo, hi haig de tornar.

He anat a la gran oficina de turisme on no hi tenen ni un misero mapa k no sigui de pago. Ens hem mirat malament amb la noia d'informacio (mentre les dues somreiem, aixo si), mentre ella em deia mentalment rancia, per no voler pagar 2.5€ per un mapa, i jo li deia mentalment tacanya, per no donar-me'n un. De fet, es una botiga de souvenirs, on en diuen informacio turistica.

Despres he anat al castell de dublin, i n'he sortit, total pa que, si ja el tinc fet. Hi he fet una foto testimonial, per comparar-la amb les k ja tinc d'anteriors.

Ara anva cap a la catedral, pero he vist aquest lloc tan fashionable i hi he entrat, i aqui estic. Seguire cap a st. patrick abans no es faci fosc, pq com k vaig de japi i vaig fent, tampoc em voldria perdre massa.

Les dues imatges k em van quedar de dublin quan vaig venir eren unes estatues al port, i el meu pare al cepo, pero en fi, veig k no estic amnesica perduda i vaig recordant mes coses.

Apa doncs, vaig per feina.

A tots els k sortiu dema volant, k la forca us acompanyi! Als k havieu de sortir i no sortiu, tambe. I a la resta dels mortals, apa , a pastar!

Jujuju!!

XD

Miro les noticies del cuatro, i veig k el món s'acaba.

En realitat, el k passen són notícies k fa dies corren pel món, versió difusió ràpida www.

El cas és k el món es mor de gana, més aviat, el menjar és massa car.

Els vigilants del metro, com els policies, no vigilen ni protegeixen, pategen al més dèbil.

La crisis immobiliària ens fotrà a tots de manera directa o indirecta, però pel k es veu, acabarà abans k la crisis de l'alimentació (2012 VS 2015).

___________________________________________________________________

Total, k ja fa molt k he començat a escriure el post i ara ja no segueixo per la mateixa línia.

L'únic k em queda per dir -en aquests moments, no eternament- és k si busques algú k fa temps k no veus, et passis just avui pel centre de Bcn, pq tothom està reunit allà, i sigui qui sigui, l'acabaràs trobant. Senzillament, buscar i remenar.

Ànim!!!

Interessant

sensacions

Com quan has estat una bona estona escrivint un mail amb coses k havien de ser explicades, i t'ho has currat, sembla que ha quedat tot detalladament explicat i clar, i clikes enviar i pum, tot desapareix.

Ràbia, desesperació furiosa, impotència violenta.


Com quan vas en autobús i vas tard, i baixes dues parades abans de la que et corresponia. I just posar el peu a terra, k la porta del bus es tanca darrere teu, t'adones k no estàs on hauries d'estar.

Frustració personal, ràbia autodirigida (com puc ser tan imbècil?).


Quan per fi aconsegueixes acabar un tràmit burocràtic, després de mil anars i venirs recollint infinitats de papers estúpids i despeses innecessàries, i et diuen k ara sí, aviat estarà aprovat, k ja no cal res més.

Una lleu sensació de calor, inici de la pau interior (model simple).


Quan aguantes la porta a qui ve al darrere, i aquest et mira amb cara de fàstic.

Inicis de sociopatia.


___________________________________________________________


El cas és k no entenc pq a la immensa majoria de humanitat privilegiada k viu en aquest 1er món li encanta fer-se la vida complicada i fotre (sutilment i alegant involuntarietat, això sí) als altres.

Voltes, ciclons, turbines

Tot volta, gira i canvia.

El k ahir era perfecte avui és una ombra.

Passejo per vic i veig el millor profe de mates k he tingut descarregant un camió d'un supermercat. L'havia vist fa uns 3 anys per gràcia en una paradeta d'objectes místics, però aquests canvis no deixen de sorpendre'm.

Una persona de lògica clara, d'ensenyament autèntic, processal, no acumulatiu.

Passo pel costat del camió i el veig; les meves cames segueixen caminant i per un instant els seus ulls troben els meus i la meva ment reprodueix les paraules k em va dir quan ens vam trobar per gràcia mentre jo flipava veient-lo de místic: "sí, sí, sóc jo".

Truco al cole on havia estudiat, preguntant per les jornades de portes obertes, dient k sóc antiga alumna i uns amics meus tenen un nen k volen apuntar al cole. Molt amablement m'expliquen k ja han passat aquestes jornades, però que poden concertar una cita pels pares. Li pregunto si els profes segueixen sent els mateixos. Em pregunta pel curs de la criatura i li salto amb 4rt d'EGB, tot i k no sé si això encara existeix. Em diu k no hi ha places. Segueixo preguntant pels professors, pq com k sóc antiga alumna, bla bla. Canvia el to de conversa, més escèptic i em pregunta el meu nom i me n'invento un. Segueixo preguntant pels profes i pregunto si tal i qual (k no m'interessen) segueixen allà, em diu k sí amb veu fosca, i li deixo anar el nom del profe de mates i em diu k els profes de primària no han canviat gaire, seca. I aquí em deixa i es talla la conversa.

Requiem for a dream.


__________________________________________________________



Oju al datu, nou link cap al blog de l'Eli, sempre des d'una persepctiva nova i no menys real.

Drogues

Llegeixo a uns diaris que han detingut uns jubilats k traficaven amb drogues.
Segeixo llegint i resulta que unes màfies els reclutaven, i els oferien el viatge a marroc, on els esperaven els compinxes mafiosos, els posaven un doble fons a la caravana amb la qual viatjaven, l'omplien de hachís i els enviaven cap a dalt altre cop.
Oh, quina sorpresa!

No dic que els altres països siguin millor, però en un lloc on gent de la 3ª edat pot arribar a cobrar sols 500€ de pensió, el mínim k pots esperar és k els avis es dediquin al contraband.

Delinqüents, són delinqüents! Fica't la delinqüència on et càpiga. Sincerament, no conec el cas particular dels avis que es dedicaven a això, tampoc entraré aquí.

Delinqüent és el desgraciat k ha dissenyat un sistema de comissions bancàries k et clava 8€ per treure els teus propis diners del banc/caixa. Delinqüent és el k actua amb mala llet amb premeditació i alevosia descarada, sabent k els avis no saben si tenen dret a queixar-se per aquests abusos.

Delinqüent és l'executiu mig k disfruta torturant al seu entorn i es fot unes ralles a mig matí per estar a to.

Delinqüents els nanos k apallissen els companys dèbils i ho pengen al youtube; els yonkis k atraquen la iaia per comprar donsimon; els polítics k ens prenen el pèl constantment per instaurar noves lleis k els compensin si no surten reelegits; el botiguer k intenta enganyar un nano de 5 anys en el canvi.

No és el fet el k fa el delinqüent.

Tothom té els seus propis problemes.

És la intenció.

La mala llet.

Naron, de la longeva raza rigeliana, era el cuarto de su estirpe que llevaba los anales galácticos.

Tenía en su poder el gran libro que contenía la lista de las numerosas razas de todas las galaxias que habían adquirido el don de la inteligencia, y el libro, mucho menor, en el que figuraban las que habían llegado a la madurez y poseían méritos para formar parte de la Federación Galáctica.

En el primer libro habían tachado algunos nombres anotados anteriormente: los de las razas que, por el motivo que fuere, habían fracasado. La mala fortuna, las deficiencias bioquímicas o biofísicas, la falta de adaptación social se cobraban su tributo. Sin embargo, en el libro pequeño no había habido que tachar jamás ninguno de los nombres anotados.

En aquel momento, Naron, enormemente corpulento e increíblemente anciano, levantaba la vista, notando que se acercaba un mensajero.

— Naron -saludó el mensajero-. ¡Gran Señor!

— Bueno, bueno, ¿qué hay? Menos ceremonias.

— Otro grupo de organismos ha llegado a la madurez.

— Estupendo. Estupendo. Actualmente ascienden muy aprisa. Apenas pasa año sin que llegue un grupo nuevo. ¿Quiénes son ésos?

El mensajero dio el número clave de la galaxia y las coordenadas del mundo en cuestión.

— Ah, sí -dijo Naron-. Lo conozco.

Y con buena letra cursiva anotó el dato en el primer libro, trasladando luego el nombre del planeta al segundo. Utilizaba, como de costumbre, el nombre bajo el cual era conocido el planeta por la fracción más numerosa de sus propios habitantes.Escribió, pues: La Tierra.

— Estas criaturas nuevas -dijo luego- han establecido un récord. Ningún otro grupo ha pasado de la inteligencia a la madurez tan rápidamente. No será una equivocación, espero.

— De ningún modo, señor -respondió el mensajero.

— Han llegado al conocimiento de la energía termonuclear, ¿no es cierto?

— Sí, señor.

— Bien, ése es el requisito -Naron soltaba una risita-. Sus naves sondearán pronto el espacio y se pondrán en contacto con la Federación.

— En realidad, señor -dijo el mensajero con renuencia-, los Observadores nos comunican que todavía no han penetrado en el espacio.

Naron se quedó atónito.

— ¿Ni poco ni mucho? ¿No tienen siquiera una estación espacial?

— Todavía no, señor.

— Pero si poseen la energía termonuclear, ¿dónde realizan las pruebas y las explosiones?

— En su propio planeta, señor.

Naron se irguió en sus seis metros de estatura y tronó:

— En su propio planeta?

— Si, señor.

Con gesto pausado, Naron sacó la pluma y tachó con una raya la última anotación en el libro pequeño. Era un hecho sin precedentes; pero es que Naron era muy sabio y capaz de ver lo inevitable como nadie en la galaxia.

— ¡Asnos estúpidos! -murmuró.



Isaac Asimov