Cròniques. IIª part. Chévere

El senyor dels cotxes ens diu k hi ha dues sortides de l'aeroport, una k va cap a Palma, i una altre k no. K per anar a Manacor (Manacò en la seva pronuncia) hem d'agafar la k no va a Palma. Em poso al seient del conductor, després d'endosar-li a la Marta un mapa gegant de les carreteres de Mallorca. Engego, intento dominar l'embrague, em domina, el domino, i quedem en empat tècnic. Sortim del pàrquing i tirem carretera enllà. El primer que t'adones a Mallorca anant en cotxe és k allà les rotondes els surten a 2€ el kilo. Excepte les vies principals (un parell en tota l'illa), la resta de carreteres tenen aproximadament una rotonda cada 150-200metres. Sense exagerar. Ah, però abans d'arribar a la primera rotonda, i després d'haver-nos equivocat de sortida (tot i k després ens van dir k no, k ja ho haviem fet bé, si és k veus, no cal menysprear-se a un mateix constantment, home!) se'm va ocórrer una idea. Vaig engegar els llums! Clar k sí, carai! Això és decisió. I sàbia, pq a la 2ª rotonda (és a dir, a uns 500m de l'aeroport) vam trobar la primera partulla de la Guardia Civí. Després de fer les 2 voltes reglamentaries a la rotonda (per assegurar-nos on anem, faltaria més!), ens parem darrere el cotxe patrulla. El policia k vetlla per la seguretat nacional (juas juas juassssssssssssssssssssssss, ai k no puc parar de riure!!!) ens mira de reüll. Nota mental del policia: k coño hacen esos idiotas dando vueltas aquí?! Accions pràctiques: surt una joveneta del cotxe blau fosforito, rosseta, somrient, perduda, amb un mapa gegant a la mà. Hooooolaaa... El policia saluda, té sort, no son dos imbècils, sinó dues tontetes, però sempre és més maca la carn fresca k discutir (són notes mentals inscrites en els gens ploicials i no policials dels humans). La Marta saluda, el policia flipa. La Marta pregunta en català, ell li respon en castellà, repetint la resposta fins a 3 vegades. Sí, fem cara a tontetes.
L'estona passa més o menys ràpida entre rotondes i un trànsit considerablement intens a les 2 de la matinada, carreteres en obres i patrulles policials (el 2on encontre va ser la meva primera experiència amb un control d'alcoholèmia, jo intentant posar la boquilla al revés, la Marta cridant explicant-me com funciona el tema, i el policia al·lucinant k en realitat no estigués beguda per la tonteria k portavem a sobre).
Arribem a Cala Bona, zona est de l'illa. Direcció de l'hotel, passeig marítim. Donem un parell de voltes pel passeig marítim. Uo, no hi ha l'hotel, i si ens han timat? Més voltes. Preguntem a una parella k no fa massa cara a guiri. La superMarta salta i pregunta. Pel k es veu nosaltres sí fem cara a guiri. Tot i k la Marta ha parlat en català, l'home li respon amb l'internacional comunicació gestual, amb significat "seguiu-nos amb el cotxe", al mateix temps k respon "come, come". Ah, doncs gràcies. A Mallorca pots parlar l'idioma k vulguis, k t'entendràn, excepte si és català. Per norma general, no vull k ningú em mati.
L'hotel està a 4 passes. Trobem un fantàstic lloc on aparcar el cotxe just davant la porta de l'hotel. Si és k som l'star system. Entrem. Anem a recepció. Tenim reserva, blablabla, l'ambient fosc i tranquil, habitació al 4rt pis. Pujem. Marta, Marta. No em crec k aquest hotel tingui piscina. K sí, dona. No no, anem a investigar.
Tornem a baixar a recepció. Són les 3 de la nit i el recepcionista s'avorreix cosa fina. Sorpresa, dues nenes volen inspeccionar la zona. Chévere. Ens ensenya la piscina (mmmm... veig l'aigua molt fosca, i si no està neta, Marta? mmm... Podéis bañaros a cualquier hora, si quereis, no hay problema por parte del jefe ), tb ens porta al menjador, a la sala de relax i pimpom, al bareto-saladefestes-discoxunga, ens indica les platges més bones de la zona... Tot és molt chévere, incluso el propietario del hotel, k pel k es veu, és nou, i vol k tothom estigui molt a gust a l'hotel. Als pocs minuts entra un home d'edat indefinida i melenut. Hola, hola, Quereis bañaros a la piscina ahora, no hay problema! El propietari de l'hotel. Somriem molt, i anem a dormir. Això comença a agradar-me molt.