Cròniques. IIIª part. Abre los ojos

Obres els ulls i no reconeixes el sostre. Gires els ulls, esperes k les pupil·les s'adaptin, no mous el cap. Les parets tampoc són familiars. Pots girar el cap lentament i intentar esbrinar si saps on ets, però el cos es mou sol, i t'incorpores ràpid. Et gires. Estas de vacances, això és l'habitació, has dormit 5 hores i t'ho pots prendre com un regal. Afanya't, pq l'esmorzar no t'estarà esperant tot el dia. Treus el cap per allà on ahir et van dir k hi havia la piscina. L'aigua fosca s'ha transformat en una piscina d'aigua tèbia i cristal·lina. Puges corrents a l'habitació, 3 kilos de crema protectora solar, vestit playero i tornes a baixar amb l'equipatge de mà: tovallola, pinta, més crema, càmera de fotos i algun €. Ja ets guiri, però encara falta alguna cosa. A la piscina hi ha algú més, però tots s'estan torrant al sol (pell clara exposada el sol sense protecció, carn de canyó per un bon càncer); hi ha dos nens a la piscina k juguen a pilota, salten i riuen. Però no duren gaire temps. Aleshores és la teva, saltes a la piscina, agafes la pilota i fas el mateix k ells, però en tamany gran. I disfrutant el doble, pq ets una nena somrient, i a efectes pràctics i a la llum del dia és un bonic avantatge: pots permetre't de tirar la pilota al cap de qui vulguis, amb tota la intenció del món, i et retornaràn la pilota amablement mentre tu no deixis de somriure i portis bikini. Dedueixes k el món és masclista per protegir-se de la pròpia indefensió que raja de la ignorància primària.
Quan tens la pell arrugada com una nou surts. Fa estona k ha passat del migdia, i ja ets completament guiri: la teva pell és del bonic color gamba cuita. 3 kilos d'aftersun, una trucada i un lloc on anar. Una platja bonica de sorra fina i blanca, aigua encara més transparent i un fons k no és fons. El paradís. Consultes i et diuen llocs bonics i coses a fer. Sí, ara és l'hora d'avergonyir-te del color de la teva pell, pq tu vas poder triar entre ser normal multicolor o un estúpid cremat. Sorra, arrebossament i somriures. 3 kilos d'aftersun i a l'hotel. Més dutxes (i van 3), més crema i baixes a la sala de festes, on et trobes k l'Elvis no és mort. Saps perfectament k pots posar-te al mig de la sala, tapar l'espectacle a tothom i fer una foto, mentre no deixis de somriure. I dues, si cal. L'Elvis marxa al seu planeta.
És de nit, el dia ha estat sumament tranquil i intens, has fet moltes coses, però quan ho recordes, sembla k no hagi estat res. Però tot és perfecte, i estàs en calma, i la piscina il·luminada t'espera per acollir-te en el seu líquid tebi i agradable, entranyable, d'entranya, de dins, intern, teu.
Tot desapareix al teu voltant. No ha estat un somni. Però dorms.