Cròniques mallorquines. Iª part. Aeroport

Vas a l'aeroport a esperar l'avió. Si vas tard no l'esperes i si tens sort t'espera a tu. Jo sempre espero l'avió. És tot un món, l'aeroport. L'aeroport, cada aeroport, i cada persona k passa per allà. Hi ha gent k hi treballa, d'altres hi passen per anar a treballar, i d'altres som turistes ocasionals k perdem els temps d'espera observant l'entorn i les circumstàncies. Arribem a l'aeroport al voltant de les 20:00h, en falten gairebé 4h perquè l'avió s'enlairi. No hi ha pressa, i el lloc de facturació de Vueling està obert, o sigui k podem accedir a la zona d'embarcar. Moltes botigues, tax free i guiris amb samarretes de futbol. La Marta fa un cop de vista ràpid i localitza cintes transportadores de carn humana. Pels ganduls o pels k van molt carregats, tot i k en aquesta zona se suposa que ja has facturat el gros de l'equipatge, o sigui k direm més aviat que és pels ganduls o persones amb dificultats motores. Deixem-ho així. La Marta no té cap d'aquestes dificultats, però com k tenim molt de temps i li fa gràcia, en dediquem a passar repetidament per les cintes en qüestió. Aconsegueixo que seiem en un bar, on prenem una colacola que dura més de 2hores. Sí, som ben catalanes, l'hem amortitzat. Això després d'haver provat comoditats de diferents bars, pq el bar Europa té moltes entrades i sortides i no ens convenç. Quan tenim el cul pla seguim jugant amb les cintes transportadores, fins que a les 22:15h ens apalanquem ja a la sala davant la nostra porta d'embarcament. Hi ha una parella de mitjana edat, d'aparença tota pija i peripuesta davant nosta. La senyora porta un bolso de no sé quina marca tota cara. Però viatgen amb Vueling alies "15€ el vol", o sigui k ens permetem de riure'ns una estoneta d'ells.
Embarquem, no permeto dubtes a la Marta, k treu el seu primer indici (quan l'empenyo dins l'avió) de voler-me pegar lleugerament. El vol és sumament tranquil i curt.
Arribem a Palma. Tenim el nostre escuet equipatge a bord, no hem de recollir res, i ens dirigim directament al xiringuito on hem de recollir el nostre cotxe de lloguer. Són més de les 00h del diumenge (el nostre vol ha sortit amb uns 10 min de retard de Bcn per uns camions d'Iberia mal aparcats, com clarament i amb cert retintín remarca l'hostesso a l'avió). L'home dels cotxes (vaja, on recollim el nostre cotxe de lloguer, això de Home dels cotxes no és com home del sac) és molt simpàtic, ens explica com funciona el tema i li dic que si hi ha una sola rallada més al cotxe k nosaltres no hem fet i k no està apuntada el contracte, aquí no paga ni crist.
O sigui k anem al pàrquing, i trobem el nostre flamant cotxe blau fosforito quillo (blau aquàrius en diuen...) aparcat a la plaça nº 10. Però en aquell moment crido, i la Marta no sap per què, i torno a cridar i hi torno i salto amb "serà malparit" (em va sortir de l'ànima!). Què passa, pregunta la Marta esverada. Sí, just arribar a Mallorca i l'únic mosquit k hi havia en tot l'aeroport em pica a mi. Espatlla dreta, zona superior, mosquit mort. Salut i força, comencen les vacances, i a piñon!