:-)

tropicalitats

Atenció benvolguts compatriotes!!

Reserveu-vos el diumenge i estigueu preparats, pq aquest diumenge, arriba...

la mega-festa-tropical!!!

Així k ja ho sabeu!!

Estigueu preparats!!

Més info en pròxims butlletins!

Alegria

Avui estic especialment contenta. No és ben bé per cap motiu en concret, és només k les coses, així en general, avui k fa sol, són més boniques.
Al matí m'he adormit al tren, cosa k ha fet k arribés a Bcn amb certa tortículis, però una mica més descansada. M'he menjat uns donuts k generosament em va donar ma germaneta gran, i he enfilat camí del lloc on treballo.
Crec k tenia bastanta feina aquest matí, però tampoc l'he deixat del tot de banda, o sigui k n'he fet una mica, i de mentre, recuperava un amic k feia temps k no veia, via msn.
Maco.
I he anat a dinar tot xino-xano, m'he fet un bon tiberi mentre veia friends i he tornat cap al despatx, on, un cop avançada la feina, via msn he retrobat un altre company recent arribat de l'altra punta del mon, i tb m'ha fet molta il·lusió.
Maco, maco.

Semblarà un dia normal i estúpid, però no ho és.
Avui la gent somriu més i està amable. No del tot, bé, avui al matí hi havia uns nervis generalitzats, però fins i tot el jefe no m'ha cridat gaire. El mateix jefe k, ara, just abans de marxar, m'ha demanat el mail per enviar-me un correu molt graciós de l'Artur Mas dient mentides. És gent estranya, però m'agrada també.

I quan surti d'aquí anirem a veure un partidet k no estic segura k guanyi el barça, però més k res, avui estic contenta.

Ha fet sol i la gent somreia, i jo somreia i he fet contentes algunes persones, i altres persones m'han fet contenta a mi, i entre alegria i jipisme desbordant, hem treballat una mica i tot.

És perfecte, no??

:-)

Help! I need somebody! Help!!

Em falten els números 1, 2, 3 i 4 de Last Order, i no em sentiré completa fins k no els tingui!! No crec pas k després em senti realitzada per complet, però segurament em sentiré més satisfeta.
Necessito sentir com Gally torna a la vida, com el dibuix es fa cada cop més fluid fins a arribar gairebé a la liquidesa, et traspassa la pell i es fica dins teu, mentre una estranya història de ciborgs domina la teva ment.
Necessito aquests còmics.
Amics, familiars, companys, esteneu les ramificacions, volem junts i agermanats... (m'avorreixo cosa fina, es nota?). Vaja, k si algú veu algun dels números 1, 2, 3 i 4 de Gunnm Last Order (format comic-book), aviseu, siusplau!!

:-) la força estarà amb vosaltres!

fotos!!!!!!!!!!!!!

Coses vàries: gent amb granotes al cap...


I la megaboda: sobren comentaris. Fantàstic.

"LA" boda

Aquest passat diumenge vaig tenir el plaer d'assistir a la boda més dolça a la que he anat mai.
Tenia aquell sabor tan familiar, tant plaent, agradable, allò amb què has crescut.
Se'ns va casar la Laidatxu. La Laida i l'Albert, ara de Calldetenes.
Parelleta bonica i agradable on les hagi. Jo, és k realment són tan macos!!! I estaven molt i molt rebonics! Ja sé k no m'està quedant un comentari prou detallat ni emotiu, però és k em resulta difícil. Tot era tan al seu lloc en cada moment, tan ben disposat, tan adequat...
no comentaré més, pq no em surt el k encaixaria, però quan pugui, relataré i posaré les fotos!

misteris espelusnants

això és, esdeveniments sorprenents i poc habituals, k es surten dels paràmetres casolans de treballar-dormir-treballar-dormir-carrefour-treballar-dormir, k ocórren en moments poc afalagadors i que tenen sequeles k toquen la moral.

Imagina't k vas a dormir. Estas a caseta, ambient càlid i familiar, agradable, soneta, bona nit i tanques el llum.
Però en aquesta casa no hi ha ningú més. Se suposa. I apagues tots els llums i vas a dormir en un llit graaaan, fred...
I de cop, sents k piquen a la porta. A la porta de la TEVA habitació. De dins la casa on se suposa k NO hi ha ningú. Ningú viu. Ni mort...
PÀNIC. Cal obrir els ulls, i els llums, no importa en quin ordre, cal asserenar-se, sang freda, però no vols sentir fred per res del món, pq ja has vist el sexto sentido y los otros i al final de la escalera, i l'últim k vols és tenir una lleugera sensació de fred, una esgarrifança o, oh pànic immortal, treure vapor d'aire per la boca...
però no hi ha ningú, i no saps si això és bo o dolent, perquè SAPS del cert que els cops han sonat, i k han estat DINS la casa...
però tens GRANS estudis com per assegurar-te a tu mateix k no, k no passa res, k t'estas emparanoiant, i finalment, tanques els ulls, k no els llums, i dorms, esgotada l'energia...

La ment humana és sàvia i oblida allò desagradable.

Però imagina k vas a dormir, k ja no estas sola, k estàs a caseta, la tevabonica i dolça caseta k ja té cortines a l'habitació i un bonic moble de l'IKEA al menjador, i de sopetón, llambregada mental: se senten uns cops a la porta. PÀNIC nuclear, abismal. Ha estat l'altre qui els ha sentit. No és la primera vegada. Algun ens pica la porta de casa, repetitivament, reiteradament, en diferents ocasions, sense semblar ser obsessiu. Només per mantenir el TERROR. AAAAAAAAAGGGGGGGGGHHHHH!!! misericòrdia, senyor!!!! NO; EL GANIVET NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! AUXXXXXXXXXXXXXXXXILIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!
(escena amb sang i ganivets)



O imagina k l'últim paràgraf és una anada de castanya, però que sí existeixen aquests cops a la porta (no cops casuals, sinó quan estàs picant amb els nusets de la mà a una porta de fusta: toc toc toc toc), k són a hores intempestives de la nit, k se senten clarament i no són casuals, i el k és més bonic, se senten DINS de casa.

Tu et quedaries a dormir allà?

Jo tampoc, aquesta setmana em trobareu a casa la Núria.


Salut i força, k mentre no vinguin els caçafantasmes, jo no torno!

uouooooooooo, estic descarregant les fotos, però no em dóna temps a posar-les al blog, ho faré al vespre!!!!!
de mentre, sobretot, no us perdeu la sèrie V, k ja han parit els mutantes aquests mescla d'humans i lagarto, cosa fina!!! i quina carona més cuca el cara-làtex-mini-lagarto!!!
fascinant...

no ho puc resistir

ahir vaig invaïr el blog de ma germana amb tot de frikades...
no vaig poder sortir a temps de l'oficina, ja que va venir l'informàtic a arreglar l'ordinador d'una paia, i vam sortir a les 20:30h, cosa k em va fastiguejar bastant (i a l'informàtic més, pq vam estar tot el dia donant-li la brasa...)
En fi, k el post d'ahir al nuriaka blog feia referència al millor àngel de combat de tots els temps haguts i per haver, a un ser gran, mitològic, i k consti k el món està ple de frikis com jo, o més.
Només volia posar aquí algunes imatgetes, pq el blog aquest està un xic mancat de fotos, i mentre no descarregui les de la despedida, aquí va això:

(per comentaris i històries, veure nuriaka.blogspot.com)


[no puc pujar les imatges de Gunnm, per la qual poso imatges vàries i indefinides, k així soles no tenen gràcia ni context, però pels freaks són trossets de cel. A quin públic pensaves k anava dirigit aquest blog??!]









volia posar més imatges i més variades, però resulta k al llarg dels anys, allò k eren pàgines molt concorregudes s'ha convertit en lloc web decrèpits, i el 70% no funciona ja. Mal assumpte, la gent s'ha transformat a un tema seriós? ningú té temps per actualitzar els seus temes? o ja no són els "seus" temes?
quants anys han passat?
quants més n'han de passar?
quina confusió...

tindré temps avui per anar a comprar els meus còmics???

retards...

en fi, més val algun dia k mai, ja se sap, si és algun dia significa k encara estàs viu, tot i k moltes vegades, realment, no saps què significa això ni cap on carai et porta...

el cap de setmana passat vam fer la super-despedida de soltera de la Laida. LA LAIDA ES CASAAAAAAAAAAA!!!!! pos sí, la nostra Laidatxu es casa, mira tu, senyal k ja ens comencem a fer vells, no? o potser només ens fem grans, però en qualsevol cas, en acaben fotent fora a coces de la dolça juventut. O sigui k ja en tenim una al bote, espero k algun dia em dóni temps per posar les fotos!! Entrenyable, bonic.

[entrenyable: d'entranyes, una cosa interna, k et pertany, i sense saber perquè, forma part de tu i com a tal l'estimes]


I el diumenge va tocar un asado argentí (aquest dia també, val més tard que mai... això d'arribar a les 15h és perfeccionable!), megabò, i les empanadilles de l'Eli, lo mejorcito!!! (tb tinc fotos, k tb van arribar tard, però algun dia, algun dia les posaré...). Agradable, molt dolç.

El calvari és de dilluns a divendres, quan veus k la realitat és una distorsió dels teus malsons i en formes part, i encara que corris, et segueix.
La glòria és quan arriba dissabte, els amics floreixen i pots, per fi, riure a cor k vols i tornar al teu món.

Gràcies.

hey girl, hey boy

pos res, aquí estic, treballant intensament... molt, molt, un no-parar.
I no tinc fotos, pq no faig res fascinant, però intentaré fer quelcom ultraguai aquest next weekwnd pq poguem tots gaudir amb oig i harmonia. (Tots? qui? pq si no em piro al quinto pino ningú llegeix el blog... snif... calen migracions per moure la vostra sensibilitat??? m'avorreixo... tinc gana... i encara em queda amanida d'arròs per dinar i sopar... és molt còmode, però porto 3 dies menjant el mateix. Al menys és sa, no? i demà cuinaré alguna altra cosa que em duri 3 dies més, i així ja haurem passat la setmana. És fascinant... arriba el dilluns i has de tornar a esperar al divendres per tornar a tenir vida pròpia. De dilluns a divendres. I després passen molt ràpid dos dies i a tornar a esperar. Quantes hores em passo a casa? quantes hores em passo sola a casa? aquest cap de setmana cal amortitzar-lo. ...
encara tinc gana...

...

porto un estres inspoorrrrrrrrrrrrrrrrrrrtable!!! (...)

En fi, gent de món, com k sempre s'acaba la bateria de la meva càmera, no hi ha fotos de la calçotada celebrada aquest last weekend, però en fi, feu-vos a la idea que va ser tan fantàstica com la paellada, amb l'alicient de veure com es cremava la mateixa barbacoa i sense que ningú, estranyament, avisés als bombers per l'intens fum que desprenia el tema.

Però res, k s'acosta setmana santa (o jo ho veig així, o ho vull veure així, o ho necessito veure així...), i tot és moooooolt car i no està el fron per brioixos.
O sigui, k necessito que totes aquestes personetes rodamons que correu per aquí, em doneu un cop de mà: idees d'on anar, o llocs barats i bonics on hagueu estat, cosetes k inspirin pau i amor i siguem tots jipis... o no. En fi, material, k segur k en teniu, pq últimament l'únic k es queda a casa sóc jo fent de maruja mentre tots esteu de camp i platja.
Balnearis, cases rurals, hotelets amb encant, poblets bonics... vaaaaaaaaaaa, porfaplisosea, cablejeu-me!

(boniques les expressions castellanes traduïdes. És com a la xarxa d'albergs, k són tan nostrats, en lloc de dir el cost de la nit, de l'estada, o dels dies, t'ho deixen ben clar amb una bonica i nostra expressió: pernoctació. Clar i català)

Salut! :-)

matant les hores...

és l'hora que és i jo estic al despatx, matant les hores, el temps, l'alegria i la il·lusió. Fa estona que no queda ningú, però jo haig de ser-hi.
Matant les hores mates els dies, i les setmanes, i si segueixes et menges els mesos i devores els anys, i abans que no te n'adones, ja ets massa gran. Massa gran per permetre't de fer allò que feies abans. Has de tornar a esperar, matar més hores i més anys per tal de fer-te més gran, aleshores podràs dir que ets gran, però tens un esperit jove. Si no és el cas, ets un criatura.

Quanta gent nova has conegut aquesta setmana? quants somriures sincers t'han dedicat? quin va ser l'últim llibre que et van regalar que et va fer posar la pell de gallina? quan va ser l'últim cinefòrum que et va fer vibrar?

quan?

quan jo n'era petitet...

Tinc plans per aquest cap de setmana. No m'espereu, no hi sóc.

carnaval, carnaval...!!!

Nens k van de nenes, nenes que van del mateix k sempre... el carnaval té algunes coses noves (?) i moltes de conegudes... m'agrada.