diumenge

Domingueos varis.

A Taradell, fira de Sta. Llúcia, la típica fira on hi ha una mica de tot (des dels k venen coca [de la k es menja!!], a llibres per aprendre a utilitzar la part de cervellet k no utilitzem [en alguns és més, en altres menys, ejem], a arbrets de nadal i acordeons...).



I un grupet amenitzant la jornada, clar.


I per dinar, dins el menú del dia, el plat estrella: Siervu.
Què és el siervu? és la versió de la plana de cérvol, diguem k justament ens hem zampat el cosinet d'aquest bonic animaló aquí retratat. K ens hem tragat en bambi!!! jujuju ;-)
pel pròxim dia, queda pendent aquest nou animal autòcton de la plana, el coll-llarg plumón aquest k mira amb cara de mala llet, possiblement coneixedor k acabarà a la cassola... fia-te'n, dels humans!!

foticos

Dinar nadalenc, tot de personajillos per casa... molta gent que parla en llengües estranyes i un petit suís k ni fa dos metres ni porta esquís al coll...



bonic arbre de nadal, no? (encara k només es vegi un trosset...)


En David, per variar envoltat de noietes, i en Cuesta, fent un recital de coneixements, siguin quins siguin



I Núria, sense un borrall de neu, però amb una rasca molt digna.

Perles

Amb considerable temps de demora, aquí van un parell de les frases pronunciades per la boqueta d'en David i creades en el cervell del mateix subjecte:

- Jo, quan curro, el que faig és anar a dormir vestit (convençut)

- Sil, avui et veig molt nítida... (amb els ulls mig tancats i assentint amb el cap)

Un altre dia k pugui em dedicaré a posar fotos vàries de temps ençà.
De mentre, això és el que hi ha.

Mira, la meva inspiració va i ve i no hi ha forma d'actualitzar de forma decent aquest blog... aighh...

paneroles!!!

Últimament pel carrer et pots arribar a trobar de tot. Gent estupideta, gent normaleta, gent k molesta, gent k passa per allà i no té res a veure amb res ni nigú, papers pel terra, algún k altre sonat k increpa a la gent normaleta i tb a l'estupideta, llaunes al terra, molts mendicaires k semblen tots de la mateixa família, més papers al terra, algun conegut, fums k fan pudor, pudor sense fums, gent k fa enquestes, objectes oblidats, cap cartera ni bitllet monetari, algun bitllet usat de metro, més papers i més gent de la versió k molesta, i una continuitat de cotxes, busos, taxis, bicis, i altres sers i objectes i ens i buf, coses voluminoses, així en general, k és el k ocupa més espai i per tant el k pot arribar a molestar més, físicament.
Però no, amics!!!
El món està ple de petits sers k són igual de molestos i asquerosets k, buenu, tampoc faré comparacions, encara no vull un linxament, ejem.
El cas és k cada dia, navegant a peu per aquest mar de ronya i desesperació i considerablement pudent (aaaiiii, k bé s'hi està al meu pobleeeet, net, polit, amb gent com el tio de ciudadanos per catalunya, però net i polit, i una església amb unes campanes k tenen com a única missió tocar la moral, però aaaiii, quin aire tan net i quina terrassa més maca k tinc!), deia, k per aquí a ciutat, cada dia (si mires al terra suficient com per esquivar les caques de gos no recollides), pots trobar esclafades a terra, com a mínim, un parell de paneroles gegants.
Marró clar o marró fosc, enoooormes, amb les potes espatxurrades contra la superfície terrestre, amb una taca sota el cos enorme i sucós k se suposen les seves entranyes... puaj. Ah, però aquestes no són les pitjors, no. Les pitjors són les paneroles vives!! Ràpides com un llamp, enormes, movent-se pel teu costat, temibles, fent una fosca i àgil sombra k espanta, tan ràpides, tan grans, amb aquell cos tan i tan puajjj... suposo k en aquesta ciutat tenen tot el k poden somiar.
L'altre dia, la lucia etxebarria (o com s'escrigui, amb tots els respectes), escrivia un article on deia k al seu àtic n'hi havia trobat una. Buenu, a mi se me'n refot k la sra. k abans era una revelació com escrivia i k ara sembla la pilar rahola en sentir-se el centre de l'univers (oigh! és k trobo k els seus articles han baixat tant, i els seus llibres tan plagiats... amb el k m'havia agradat, caram! la caiguda dels mites, el ocaso de los dioses...), deia, k si al centre de madrid, en un àtic k segur k val una pasta i és molt amunt, tb tenen invasió de paneroles, és k carai, o el món s'omple de merda o és ... nono, és k el món s'omple de merda!!! aiaiaiaiiiiiiiiiiiii!!!
(jarl, final precipitat k són les 7 i vull anar a casa, ho sentuuuuuuuuuuuuuu!!!)


ah, per cert, tothom sap sobradament què són les paneroles, oi?

varietats

buenu, veig k mica en mica faig un constant camí per obtenir una bonica psicosis, cosa k tampoc em fascina, però k al cap i a la fi, sempre és maco de ser conscient de les coses, fins k arriba el dolor. De moment les meves fases són lleus i molt moderades, a l'igual k els símptomes, però en fi, com tota bona cosa i el bon vi, se suposa k millora amb el temps, a veure si arribo a peça de museu! (per més detalls, a sol·licitar en post posterior, k ara estic en fase alterada del k seria un indici de capítol maíaco-depressiu, fase maníaca evidentment).

O sigui k em toca escriure com si se'm mengéssin l'ànima.

Vaja vaja vaja...

curiós tot plegat, no?

mmmm...

Avui m'he llevat amb un dolor a la meva mà dreta. No sóc conscient d'haver dormit amb la mà aplastada per res ni ningú, ni tampoc em consta cap agarrotament manual, o sigui k no puc entendre de què ve, i per què em fa pupeta, i com k massa creient no sóc (no, no penso a anar a cap missa del gall, ja aviso ara, coi de tortura nadalenca, amb lo bé k s'està a casa, pq carai anar a passar fred i escoltar un sr. amb la son k m'agafa al costat del foc! no, digeu-li des de ja a la maribel k no, home!) el k deia, k com k creient no sóc, tampoc en donarem la culpa (i/o les gràcies per tenir encara mà) a déu.

Parlant de déu, curiós k molta gent en parli només quan passa algo xungo... ui ara em truquen i em tallen el rotllo de xerrera k portava... vaja...

a veure, estavem a k em fa pupa la mà i és una sensació muscular, com si hagués estat tota la nit fent força amb la mà tensa en posició estranya, com premsant una piloteta d'aquestes antiestrés, no sé, potser escanyant algun alien, veritat Mulder?

Em tornen a despistar i no sé on passo, curiosament aquest rampell energètic encara no ha desaparegut. Suposo k pot ser pq tinc un indici d'idea al cervellet, k és una osa k aviva les neurones en lloc de matar-les fent fotocòpies (uo! algú s'està escapant de fer fotocòpies??).

Buenu, a part d'això, novetats? Doncs mira, més aviat poques. Ja se sap, cada qual separa el món en dos grans blocs de la manera com li convenen (bona gent i mala gent, puretes o yonkis, creients o descreguts, els k els agrada la xocolata i els k no...). Avui els separo entre aquells k expliquen les coses quotidianes de manera fascinant i els k som més aviat sosos. Jo sóc soseta, o sigui k a no ser k em toqui la loto (ui, vaja, no jugo! o sigui k no em toca, i per tant no hi ha notícia), no fem escarafalls i diem k tot segueix com sempre. Hi ha els altres k expliquen k una llesca de pa amb nocilla els va atacar i va ser un autèntic malson sobreviure a la xocolata amb avellanes. Per tant, tenint en compte k sóc avorrideta, no, no hi ha novetats de moment.

Per tant, res més, seguiré amb la mà semi atontada (mmm... possibilitats k em dónin la baixa per això??), estudiant el meu cervellet amb un anàlisis postreconstructiu i pseudocientífic, de fet, podria cobrar-me sessions de teràpia a mi mateixa i fer la primera pela, clar k primer hauria de robar la cartera a algú pq això fos rendible, ejem, buenu, s'accepten voluntaris.

Vaja, ja m'imagino k quan em monti el xiringo els lectors del blog no els faig com a clients. Una llàstima, pq què hi ha més clar k un boig en un moment de lucidesa? (buenu buenu, és una pregunta retòrica, ejem...).

Apa, vaig a obrir sobres i fer veure k treballo, k tampoc em paguen suficient com per fer-ho de debò. Sóc l'efecte placebo, amics!!!

;-)

diumenge

Buenu, any nou, vida nova.

No, en realitat encara no és any nou. El k passa és k sempre k se m'acudeixen novetats per posar al blog, estic fent alguna altra cosa ben lluny d'un ordinador. I la memòria a vegades no és una opció.

O sigui k seguiré amb les absurditats habituals, no pq definitivament m'hagi tornat boja o tingui un buit vital, simplement per això, per escriure algo i donar senyals de vida, però tb per anar lleugerets i poder seguir llegint el llibre k tinc al costat.

Doncs resulta k avui he somiat en IKEA. Es veu k s'inagurava un megacentre comercial i hi anava una multitud, no sé ben bé el per què d'aquesta brutal massa concentrada, però així era. I jo tb hi estava. La meva finalitat, però, era lleugerament diferent.

El megacentre estava a les afores, com en un prat en un turó, crec k hi havia la meva facultat aprop, ja se sap en els somnis, igual però diferent. També es celebrava algun tipus de festivitat local a la ciutat propera (indefinida, però bonica: una mescla entre casc antic català i gàrgoles i arquitectura italiana medieval, i no, no sé pq era italiana, però ho era). La gent tirava confeti i serpentines enlaire.

És un relat entretallat, però tb ho és recordar un somni, sempre difícil fer k les imatges dissociades tinguin una coherència conjunta quan la busquem, si és k ho fem.

Bé, el cas és k anava a l'ikea. I el meu objectiu era robar. Robar el màxim possible d'objectes electrònics i bonics k hi hagués allà dins. Certament, a l'ikea real no hi ha electrodomèstics, però al meu món, sí. I jo hi anava i sortia amb un dvd novet i brillant sota el braç. Tal qual. Una gentada enorme a les cues, i jo sortia feliç i contenta amb el dvd sota el braç i saludant als segurates. Com sempre, en els gransmegacentres, molts dels objectes no porten alarmes, i si la gent no ho agafa i surt feliç com jo feia en el somni, és pel temor infós k això és dolent. Dolent dolentot... Però en fi, un somni és un somni, i en el cas del dvd, m'he limitat a treure una alarma enganxada a una caixa de cartró.

Segona ronda: crec k era un aparell de video, encara k estigui desfasat, ei, és un somni!

La tercera ronda era una pantalla plana de tv en tamany mini, clavadeta a la de ma germana (joooo! és k era tan planeta i bonica!!). I tot de trastos acumulats a casa: 3 dvd, 2 aparells de video, la pantalleta... l'avarícia no és tanta, de fet, quan he tingut la pantalleta (pq mira k és petitona!) ja m'he sentit realitzada.

I després he sentit unes veus de nens.

M'he despertat. Amb els ulls tancats, em centro.

On sóc?

Veus de nens.

Estic a torelló, és dissabte al matí, i les veus k sento són els nens k surten dels seus assajos de la coral k hi ha prop de casa.

Tinc els ulls tancats.

No, no pot ser k estigui a torelló.

Flash mental.

Obro els ulls.

Estic a la garriga, ara visc aquí, no estic ni a torelló ni a tona ni a bcn ni a mil lloc més, estic a la garriga i visc aquí.

Tinc els ulls oberts i m'adono k no tinc la pantalleta plana.

Merda.

:-)

És diumenge, i m'agrada la sensació.

ACTUALITZACIÓ!!!!!!!!!

El peluxín més maco del món, el tigretón i el cadallet. Tot meu! :-D

La castanyada, amb castanyes tradicionals i tota la parafernàlia corresponent, a part d'alguna bruixa escapada del mateix infern tenebrós.

Els panallets de la mama...


I una particular festa d'aniversari...

Freaks disfressats i de tot tipus al saló del manga.

Una bonica i impressionant cua k no vaig fer.


Més freaks, aquest cop els de la feina, en un sopar d'aquests k es fan no se sap ben bé per què, i dels quals cal fugir abans de mitjanit, pq després tots es transformen degut a substàncies espirituoses.



La Balbi, recuperada després d'un any, la ampostina (o com se diguin els d'amposta) amb qui vaig compartir misèries a Lndn.

estem a octubre, i em dóna una sensació oscil·lant, però oscil·lantment positiva, gairebé màgica, amb la ferma sensació (si és k una sensació pot ser ferma) que ha de passar alguna cosa positiva. I com k els humans som així, retroactius i recargolats, k segons les expectatives ens hi posem reaccionem de forma més aviat alegro o amargada, doncs bé, estic a l'espera d'un miracle caigut del cel. K podria pendre qualsevol forma, des d'un bitllet de loteria premiat (ejem...), fins a un bon plat de pasta amb una fantàstica salsa al punt, o trobar alguna cosa k fa temps es creia perduda.
A vegades la sort pren moltes formes, i simplement, no som capaços de reconèixer-la...

És algo així com qui dia passa, any empeny. Com matar el temps. Ve a ser, simplement, anar fent.

Hi ha coses k són pura rutina, poden ser avorrides o realment desagradables. També hi ha coses k són boniques, divertides i simpàtiques. La qüestió és estar viu i poder-les viure totes.

Avui tinc son, bastanta, i tot just entrar ja tinc ganes de sortir. Tinc ganes de seguir llegint el meu llibre i estar tranquila durant un parell d'hores.

Suposo k no és reconegut internacionalment i ni tan sols a nivell de barri, però a l'explorer fan unes grans hamburgueses k, menjades amb gana, són glorioses.

un altre dilluns...


:-)

el barco se hunde...

aquí estic, com cada dia, fent d'atontada davant de gent k se presuposa k és molt llesta i k actua com a tal.
La vida és estranya, i a vegades pots saber el futur sense conèixer el passat.
Per això no en tinc ni punyetera idea de si les factures de fa 2 anys estan o no pagades, pq simplement, a mi em van dir k seiés aquí.

El cas és k com k acostumo a tenir fred als peus, no tinc ganes de tenir-los submergits gaire estona...
porti a la illa k porti això...

avui no estic massa contenta. No estic trista ni enfadada, però estic apàtica, i m'agrada encara menys...

la veritat és k no hi ha res nou a comentar... les coses van fent, dia rere dia... cap novetat fascinant...
lluitant per mantenir el pis net, k sembla una competició contrarellotge, pq quan acabes de dalt has de tornar a començar per baix...
per mantenir aliments tant a l'estómac com a la nevera, pq si només estan a l'estómac, al dia següent tindràs gana, i si només està a la nevera, la gana ja la tens...
lluitar pq els cucs gegants camaleònics k d'estranquis es mengen les meves plantes, i amb els sers milimètrics que hi habiten...
lluitar pq les mosques es mantinguin fora de casa...
intentar ser més ràpida k jo mateixa planxant k posant rentadores...
córrer per poder tenir temps d'anar al súper a comprar quelcom per omplir recipients estomacals i neverils...
afanyar-se per tenir temps...



i finalment, poder arribar a casa... aaahhhh...

jaure al sofà i espatxurrar-se llegint un llibre mentre per la tv fan anuncis de la peli k estas veient, apurant tots els moments...

buenu... moltes fotos de gresca i xerinola no tinc en aquests moments... però la veritat, és k estic contenta...

foticos

Buenuuu, temes variopintos:

Des d'una fantàstica i deliciosa paellada (oh, quin antoju k teniaaa!!!), on es pot observar clarament els k treballen, els k observen, i les aficions generals... fer el vago.

A continuació tenim un grupet d'arraplegadets ben bufons, simpàtics i eixerits, exercint els fantàstics sopars de traje de luju, al mig de la platgeta, mentre uns tractors aixafa-sorra ens volien aplastar i desmuntar el xiringuito. S'observen sers estranys, ex-jipis reconvertits, gnoms errants i altres mutacions còsmiques.

Tenim davant una de les delicioses amanides de la Laida, i un grupet de personetes demostrant una gran activitat i diversió, la mostra representativa de l'oci de la joventut: apalancar-se al sofà. Dinamisme pur.

I per últim, allò k tota l'afició esperava: la representació gràfica de la nova làmpara d'Ikea k adorna el menjador, el qual ha calguit netejar i ordenar profundament només pq la llumeta dels nassos (k tant va costar de muntar [i per la qual cosa va caler ajuda ingenieril]) no desentonés en excés.

Admireu-la, companys:

(i si tinguéssim un endoll aprop i la poguéssim connectar, ja seria la bomba, ejem!!)

l'arquitecte

sent com som una colla d'arreplegats buscavides semi-frustrats però amb aspiració d'assolir la plenitud d'una felicitat resplendent, estàvem l'altre dia una colla d'aquests sers semi-místics (pq se'n parla més que no es veuen) d'ascendència gnomística, bé, en fi, k estàvem a la platgeta sobre un suau palau flotant i deliciosos plats cuinats per mans celestials, quan per desviacions mentals gens extrevagants tenint en compte el context, un dels sers va fer una definició de déu k em va semblar molt encertada.

Déu és res, el res, la nada, pq déu és universal, i l'únic universal k aconseguim tenir és no-res, la concentració màxima per arribar a la buidor, al res, k no és ni un espai buit ni negre ni blanc, simplement és el no-ser i la no-existència. La nada.

I potser ja ho deia Sarte en "el ser y la nada" k no vaig arribar-me a llegir pq, ups, vaig extraviar, i tanta d'altra gent k no he consultat ni conegut ni llegit, però són coses k surten dels sers k formem aquest estrany i ambigu conjunt, i m'alegro d'això i del fet k el coneixement experimentat en 1ª persona és molt més grandiós i enriquidor k cap altre.

I m'agrada veure i saber que aquests duendecillos ens anem escampant i de tan en tant retrobant, cada qual més perdut, més boig, però cada dia més lúcids.


El k qüestiono, però, és una altra cosa. Diuen k déu és l'arquitecte del món. ("diuen, diuen"...). Què en pensen d'això els enginyers? ein???

(sí, aquesta era la pregunta)

el cas és k estaven despedint en David per milionèsima vegada pq el tio no para, però, oh! pànic i terror! en David no marxa. Vaja... mira k podriem dir-li k el trobarem a faltar i bla bla bla... però no hi ha manera de treure'ns-el de sobre, i es queda aquí, continuant fent de fraguel viatger, però aquí.
Les fotos les posaré quan hagi arreglat el k haig de fer, hagi planxat i netejat tot el pis i no vulgui dedicar els 5 minuts sobrants llegint un llibre. O sigui k potser d'aquí 2 o 3 setmanes estàn aquí. Que bé, oi? ;-)


Per cert, situo a la Laida com a cuinera estelar del moment, pq la seva lassanya de verdures està impressionant (per més k digui k se li desmunta, és increïble) i la salsa al pesto és increïble. L'Eli queda en 2on lloc per les empanadilles de carn estil argentí. I ma mare vol la recepta de totes les coses. Jo de mentre aniré menjant, k em diuen k haig de créixer. :-)

may the force be with you!!!

la saviesa interior

el cos és gran i savi. Al menys, el meu, el vostre no ho asseguro pas...
Si el cos et guia per un camí, el més natural és fer-li cas. Pots entrenar-te per arribar a tenir més potència o més agilitat o elasticitat. Però el cos sap els seus límits. El cos és poderós.
Aquell k va dir fa temps k "si tu cuerpo te jode, tu jódele más" va acabar prenent potents antidepressius i en un bonic centre d'internament (cas real...).
Aleshores, per més malament k em trobi, si el meu cos em diu k té gana, molta molta gana, i k vol unes hamburgueses ben sucoses, amb tot de greixos saturats, què li haig de dir jo??? K sí, és clar!!
En fi, k ja torno a estar a la feina i el meu estómac ja no em vacila, intento saciar la seva gana en la mesura k m'és possible i intento k el colesterol no em rebenti des de dins.

Mens sana in corpore sano, era així, oi?

;-)

k viene el lobo!!!

pos resulta k avui m'he quedat a caseta per les meves somatitzacions, k ja no estan al nivell de somatitzacions enteses com a conseqüències de, sinó k passen al nivell de motiu de, i com a tal, es mereixen certa meditació i k em quedi a caseta arraulida pensant en quina gana k tinc i k per favor, estómac, reietó, deixa'm menjar...

somatitzacions

m'ha passat sempre, des k recordo, per exemple, quan hi havia classes a la facultat a les 8 del matí. Un intens dolor abdominal, acompanyat de nàusees, i encara k és el matí i l'estómac està buit...

Avui ja era ben fosc a quarts de 7 del matí. Mal de panxa, mareijos... no, no vull anar a treballar. És difícil. Saps k pots caure rendit al llit i per fi estaràs bé, no hi haurà ni més dolor, ni nàusees, ni mareijos. Si segueixes dormint, a les 9 estaràs curat, perfecte de salut i a punt per un nou dia. Però massa tard per ser un dia normal... Caldrà excuses i justificacions i un petit infern personal (oh, el superjo, gràcies progenitors per crear-nos-el tant i tant elevat... [és lleugerament sarcàsric, clar. En el fons crec k en certa forma admiro els k, dia sí dia no i dia tb troben una excusa o altra per no fer el k han de fer... tot i k no deixen de ser impresentables, clar]).
L'altra opció és aguantar-te i seguir el procés d'automatització i on aquest et porti.
En aquest últim cas, acabes podrit, amb unes ganes nules de res i de tot, amb nàusees encara a les 3 de la tarda sense gairebé haver menjat res, i amb atacs de singlot k es perllonguen durant tot el dia.
Ah, k maco és tot, com m'agrada la meva feina.

Quan arribi a casa encara serà clar i m'estiraré a l'hamaca a llegir un dels llibres k divendres em van regalar (de forma optativa-obligatòria, sí, però i què?!) i jauré al meu jardí aromàtic i més endavant, potser, cultivaré un hortet i serem jipis de nou.

Mama, què viu a l'hivern? (de vegetals, em refereixo...)

I avui m'he escapat i he anat a la facultat, i he retornat a l'associ. Algun psicòpata havia tret totes les nostres fotos. 5 anys penjant fotos pq algun dropo les tregui arrencant-les amb mala llet. Aiii, inconscients... el poder segueix sent...









un tio k no fot res en tot el dia i k ha entrat amb una camisa rosa i k resulta k serà la òstia pq és jefe (k no el meu)(i k igual serà per sa germana la sòcia, ves tu a saber...) , m'acaba de fotre un rotllo impressionant sobre les seves histèries habituals... chuky power! la sonrisa psicòpata està a la cantonada!!!!!

argggggggggghhh!!

treieu-me d'aquí...

Quan em desperto encara és fosc. Vull dir que, quan m'aixeco, encara és fosc, en el sentit de "ja es torna a fer fosc", cada dia més i més abans. K per tant, el sol surt més tard.
És una de les coses k m'angoixa de l'hivern. Pura foscor. I fred. Em llevo i és fosc i ja no puc anar amb màniga curta a l'estació a esperar el tren, haig d'agafar alguna samarreta per posar-me (i k em servirà per protegir-me, junt amb un gran mocador, de l'aire acondicionat de renfe).
Clareja quan espero el tren i fa fresca. Hi ha qui comença a dur jaquetetes. Al cel no hi ha orenetes, però alguns pardalets fan saltets pel terra, tot rodons.

Aviat tornarà a ser hivern. Tornarà a ser nadal i any nou i febrer i fred, i amb una mica de sort, una nova primavera. Quantes coses poden canviar en un any? Tota aquesta franja de perduts de la mateixa o similar quinta, on estarem? A vegades fa por...

I altre cop, una altre vegada, a seguir esperant el cap de setmana...


si tan sols fes solet, d'aquell de primavera, el justet per fer la fotosíntesi i reganerar-se, créixer, viure...


aaahhh...

:-)

NO PASSARÀN

miro els meus DVDs i amb horror veig k em falten com a mínim i k ara recordi, 2 dels meus DVDs preferits.

Això és una amenaça.

Cada vegada k entri a casa vostra la registraré i us miraré malament. No m'hi deixeu entrar si no voleu. M'és igual. Però vull k tornin les meves pel·lícules, de les quals una d'elles era un regal de ma germana i vaig haver d'insistir molt pq me la regalés, i l'altra està descatalogada.

Qui m'ha robat Pulp Fiction i Closer???

mort al traidor...

(estic realment enfadada i ofesa, això no es fa, carai)

avui, les primeres paraules k he dit, han estat "merda" i acte seguit, constatant k no era un malson, o un maldespertar, "merda merda merda".

Són gairebé les 10 del matí de dilluns ves-a-saber-quin-dia, el cas és k crec k era final de vacances i s'havia de tornar a treballar... dic "crec" pq a aquestes hores només hi ha una persona al despatx, i clar, si l'horari és de 8h-15h, potser és k ens hem despistat... no pot ser k la resta de gent vingui amb 2 hores de retard... nooo... sii???

nooo...

tinc l'ull dret vermell com un tomàquet degut a fenòmens paranormals, però potser és sufucient pq em donin la baixa per llarga enfermetat... nooo??

darrera el sofà hi ha una làmpara d'Ikea k sembla un ovni o un xaiet blanc, una cosa estranya k ocupa molt espai i és ben inútil, però k dóna un toque de "modernillos" al pis... o sigui, k no encaixa ni p'atrás, però clar, com k pagar-la tampoc la vam pagar, no ens queixarem ara... però potser ens podriem queixar del dissenyador, pq serà molt fashion, però vam haver d'anar a cercar a tot un sr. enginyer industrial pq muntés aquest garbell de peces inconnexes...

mira, just són les 10h i ja som 3 a l'oficina, vaja...

i tb tinc un bonic cranc taronja de peluix, molt, molt maco. Tb és de l'Ikea, i m'agraden els bitxos tous de l'ikea. M'agrada el meu cranc i la meva granota, i tb els coixins gegants.

Vaja... ara em toca obrir consulta mentre mss. Blondie fa el cafè... seré una pèssima secretària, però els surt a compte pagar-me com a tal i tenir tarifa plana de psicòleg... arggghhh...

buenuuu, k tingueu sort ...

mai, mai havia estat tant traumàtic això de tornar de les vacances...

els meus 15 dies d'agost s'acaben, i pràcticament no he pogut anar a la platja pq el temps està fent l'idiota i fastiguejant-nos els somnis a molts miserables mediocres.

El temps està tan atontat k m'ha fumut enlaire la pluja d'estels d'agost, les tardes a l'hamaca i les ganes de fer quelcom fascinant.

No tinc ganes k s'acabin aquests 15 dies. No vull tornar-me a aixecar quan encara és fosc per anar a un lloc k no vull estar. Passar mil hores fent res de bo.

Per què no tenim cap parent llunyà a les amèriques k estigui forrat i ens passi una sucosa subvenció vitalicia?

Estic tan lluny k ni tan sols penso a endur-me la càmera per fer alguna fotico per posar al blog...

em fa mal l'esquena, necessito un massatge hidratant relaxant i tonificant, però miro la tv i ja no sé si el k desitjo és k no em faci mal l'esquena o la hidratació, tonificació i relaxació.
Hi ha iogurts amb gust de galeta, amb vitamines, amb calci, amb fruita triturada, amb fruita polveritzada, amb suc de fruita...
La pasta de dents et pot enblanquir les dents, donar-te frescor, protecció 24 hores, resistència al fred i amb una mica de sort, serà la mateixa pasta de dents qui et farà el massatge.
Però em perdo en els dubtes de si vull el massatge hidratant, tonificant o relaxant, o potser energètic, o amb l-carnitina per re-formar-me, o simplement anar a la corporació dermoestètica i k em facin nova, se suposa k arreglarem l'esquena així...

Hi ha mil opcions i totes absurdes, i se me'n fum tot plegat, només k aquests 15 dies durin una miqueta més, siusplau...

the force

què fem a la vida?

tret del site de'n Dellwood, els 15 dies i la meva opinió en veu d'altra gent:

http://www.youtube.com/watch?v=bUu5z2KuDlo&search=d%C3%ADas

Vaja... avui faig 25 anyets... significa això k ja estic més aprop dels 30, crec... potser hauria de fer com si fos una persona gran... mmmm... nono, potser no... 25 anys... què cal fer quan tens aquesta edat? hi ha qui et diria k ja va sent hora d'encarrilar la vida, tenir una bona feina, estabilitzar-se, pensar de cara el futur, tenir una casa... pensar de cara el futur significa pensar que els pròxims 40anys has d'estar treballant per la simple subsistència? la subsistència és una hipoteca? o és poder menjar? les coses canvien molt segons ho miris... si has d'estar treballant com un esclau per posseir, les coses són lletges lletges... si treballes només per menjar, significa que les coses estan malament malament... i si treballes per poder menjar i tenir un xic de temps per viure? sí, viure, ja saps, allò k et permet fer quelcom entre la feina, les estones k planxes i altres deures múltiples. Mmmmm...
hi ha universos paral·lels? en quin estàs millor/pitjor? fins a quin punt estas satisfet?

van fer un castell de focs molt bonic per la festa major de la garriga...

es pot viatjar pel temps? quines repercussions té? més universos paral·lels??

i els meus pastissos de xocolata eren realment bons, sobretot el bombó de xocolata, pq no en va quedar gens ni mica...

és millor prendre's la vida a nivell molar o mol·lecular? som un tot global del qual formo part i sento com a tal o sóc un ens individual i com a tal puc experimentar el lliure albir?

quants cops t'has sentit sobrepassat pels estímuls exteriors k es magnificaven al teu interior? però a escala 5, ja saps...

...

beautiful day

Em desperto després que el despertador hagi sonat 3 o 4 vegades. M'aixeco com puc, maleïnt el dia, el món, la gana k tinc i la calor que fa.
Intento arribar a la dutxa, però xoco contra les parets i m'hi aproximo rebotant aturdida. L'aigua surt eternament calenta i amb una desmesurada pressió, per la qual cosa costa encara més k se'm desinflin els ulls de sapo k encara no he pogut obrir.
Funciono per mecanisme automàtic, el k significa k puc fer gairebé de tot menys mantenir una conversa. No obstant, agraeixo al meu cos el suport tècnic k em presta degut a la baixa cerebral en múltiples ocasions, i k resulta gratificant saber que hi ha algú k t'acompanya (el meu cos, clar).
En fi, que en un periode de temps relativament curt em transformo en una persona espitosa i accelerada i és més, amb els ulls oberts, tot i k segueixo funcionant mode automàtic.
Sóc capaç de posar rentadores, fregar plats, plegar roba i sortir corrents de casa d'una forma més o menys presentable, esperar i agafar el tren i apalancar-me en algun raconet on perdre la consciència en un breu termini temporal.

Si Renfe totpoderos et deixa, clar. Pq ara k estem a juliol i mig món fa vacances, l'altre mig es congela dins els vagons de tan nostrada i estimada companyia ferroviària.
Oh, trenets de seients rígids i icòmodes, k fantàstic k és acompanyar-vos en la vostra glaçada travessia!!


En fi, que avui no hi ha qui hagi pogut dormitar i aprofitar la tediosa hora de transport errant matinal, tinc el refredat considerablement reforçat i continuo tenint gana.

Però quan arribi el vespre i jo posi els peus dins de casa, el món exterior desapareixerà, i jo treuré la secadora i escamparé tot de roba neta sobre el sofà, esperant k algun dia algú la planxi, em posaré uns pantalons curts i samarreta de dominguera per estar per casa i caminaré descalça, agafaré alguna cosa freda per beure de la nevera i pujaré a la terrasseta, on m'enfonsaré en una hamaca al mig de plantes tropicals i miraré els estels sobre el meu cap i tota la resta es fondrà i començaré a somriure.

FOTOS VARIES

Des del xamuscament de la casa de'n Noel per sant joan i saxofonistes de mentirijilla, passant a sopars de psicomonstres i freaks en general...