Si lo se, no vengo

Ara no recordo com es diu aquell presentador de TV k encara ara deu fer "saber y ganar" (TV2), i k anys enrere feia el famos "si lo se no vengo". Algu ho recorda?

En fi, k despres d-estar una temporadeta per aqui, la situacio es estranya. Hi ha un conunt de persones (immigrants a mig-llarg termini, tots, cap guiri quinquenal) que es pregunta, intensament: "on redimonis es la magia de Lndn?" . Pq se suposa k la te, no? No ho se... hi ha comportaments estranys, es tan caotic, tan dificil de definir... pq es un sentiment d'indiferencia total. No, no s'hi esta malament, pero... pensant-ho be, tampoc s'hi esta gens be. I el sentiment general es @quan balbucegi l'angles, desapareixo".
Potser es a partir del 7 juliol, on , a mes de treure les papereres, l'ambient va resultar mes hostil i complex. Tothom trepitjant... mmmm... no es bonic...

Pero en fi, k aqui estem, i k el Mac (nom coloquial del l-Apple centre) estava a petar aquesta tarda, amb tot de buitres esperant per cacar algun ordinador lliure. Des d-aqui, al badulake de Totenham (+-), sento les pandaretes dels krishnas k deuen passar per fora (estic d-esquena, i ja no val la pensa ni girar-se). Oxford Street esta a rebentar (literal, qual manifestacio anti-guerra fa 2 anyets, al bell mig de pssg de gracia), no pots caminar, no hi ha mes sortida k intentar avancar per carrers laterals. Els llums de nadal estan oberts des del mati a la nit, tot i k clar, tampoc es k al mati hi hagi un sol espeterrant, ja no... Fa un fred molt digne de la plana de Vic, i tota la gent k conec d'Europa del sud (calid, tot...) pensa en tornar. Som uns pamplines, segurament.
Comparteixo habitacio amb una noia italiana (que quan parla rapid [italia, angles potser no aprenc, pero al menys, un xic d'italia tindre] no entenc absolutament gens). Comentava k ahir va caure per unes escales. Mesuravem reaccions. Jo he caigut i fins i tot m'he desmaiat pel metro (lipotimies, aixo k te una) de Bcn. Resultat: tot de iaies al voltant, gent aixecante els peus, personal del metro organitzant i distribuint... La bambina explicava que passa a Italia quan una ragazza s'estimba: tot de cavallieri (o buitres, k en dic jo) ajudant a la bambina, ragazza, cosa bella, blablabla.
Deia k havia caigut, de morros a terra, colzes pelats, i la gent passava brunzint al seu costat. La gota k vessa: el k, literalment, li va passar d'una gambada per sobre.

Serem uns pamplines, pero crec k preferim ser pamplines felicos. Felicos i amb c trencada, seria la bomba.

Tambe esta absent la gran festa i moguda de Lndn. Sortim d'angles a les 18h, i hi ha cua en un munt de locals per entrar-hi ja. Entrar de festa a les 18h??? Potser no seria terrible si no miressis els preus de les entrades de locals cutres...

Buf, en fi, k una experiencia es, pero es k sembla k ni aixo, pq com k tot esta esterilitzat de sentiments, de passio, de ritme... no sents res, no fas res, nomes et mous i pulules... es tan absurdament avorrit, k ja no esperes k et diverteixi i puguis riure a cor k vols, pero per favor, aquesta intangibilitat es tan aguda que tampoc hi ha manera de deprimir-se!!!

[La nausea, de Sartre, potser un sentiment similar a tanta absurditat i buit, pero es k es tot tan llunya... potser, la insoportable levedad del ser... oh, el cervell se'm torna sec i ranci, de no utilitzar-lo, ara si, necessito alguna ajuda k me'l faci grassonet i rodonet, oh, pofavo, caridad, vitaminas!]