primavera, estiu, tardor

Aquesta setmana sembla com si una capa gris de miseria hagues caigut per aqui. Potser nomes soc jo, o potser l'hivern accentua visiblement les diferencies existents. Potser son ambdues coses.
Tot i aixo, m'alegro k la pluja londinenca sigui tan abundant com la catalana, es a dir, practicament nul.la.
Suposo k molta gent tb se n'alegra.

I et trobes parlant amb un escombriaire procedent de Gahna, k resulta ser llicenciat en politiques. I el maxim confort i satisfaccio es poder fotre els anglesos quan aquests et tractin com una merda (pq ho faran, no en dubtis, si el teu nivell d'angles no es ideal. Comentava ahir un noi k parlant be l'angles, els de la ETT es van riure d'ell a la cara, i k no, k no tenien res per a ell, k tornes quan no tingues accent). Aleshores, quan et mirin malament, pel color de pell o accent k tinguis, el k has de fer es ser fort i dir, ei!, k tb parlo angles, fota't tu! A mi no em va acabar de convencer i penso k tornare cap a les vostres terres, pq per viure entre desgraciats no val la pena. Ja en tenim prou amb nosaltres mateixos.

Per altra banda, el meu cervellet sucos i tendre aguanta prou be. Algunes regressions k de moment no tenen consequencies i alguna breu desesperacio al veure el preu dels lloguers de pisos, pero crec k sobreviure. Sobretot ara, k estic contenta de veure com ja vaig sortint de l'adolescencia tardana i no he desenvolupat simptomes evidents d'esquizofrenia, i de debo, en cervellets com el meu, aixo es una sort.

Ultimament, pero, tinc estranyes percepcions desagradables. Vull dir, sento com si estiguessim cremant la nostra salut, el ble de la nostra espelma com es deia en les faules k llegia de petita. Com si s'escapes de les nostres mans. Per aixo, basicament per aixo, pq sense salut estarem tots ben fotuts, cal aprofitar el moment present i lluitar per aquest, i sobretot, cuidar-se molt i mirar al travessar. Potser acabo obsessiva amb aixo i m'agafa agorafobia, no se pas, suposo k seria tan surrealista com si a mi em vingues un atac d'anorexia (jarl, flipes tu k m'estaria jo mes de 12 hores sense menjar!), pero per si les mosques, cuideu-vos tots, ok?