British people & spanish people

Ahir dic "va, anem a l-embaixada espanyola, a veure k em poden dir". Agafo el DLR, el tube, el bus i plam!, ja m-he perdut. Agafo un altre bus i per fi ho trobo. Pum! I em diuen k esta tancat, k es 12 d-octubre... catxis jo...
Avui dic "va, anem al consulat spanish, a veure ke em diuen". I pim pam, metro i ja hi soc (avui ho tenia apamat...) i em diuen k vagi cap a un altre lloc, on sigui, pero k alla no . I penso, k bordes aquests spanish... I vaig a la conselleria laboral. I em comencen a donar papers i papers, i en definitiva, k hi ha comunitats k estan molt millor organitzades k la spanish, pero k jo vaig acumulant papers. I plim! em trobo k estic omplint un paper per les oposicions a auxiliar administratiu. Pos vale. Pos venga, total, a mi tant me fa omplir aixo com treballar al Mc Donals (... si gent si, quan un es pobre perd els ideals... la questio es poder menjar... ah, k maco poder sentir-ho en propia carn!! [...] )
En fi, k despres vaig a entregar-ho a la conselleria d-educacio, on em diuen "ah, vale" i salut, pero jo insisteixo sobre si saben de classes d-angles i i i... i k vagi al meu petit ajuntament i pregunti alla.
Conclusio: britanics > raros, pero a vegades eficients
spanish > marca de la casa, poques ganes de fer, pero si caus be a algu, t-ajudara en tot el possible.
K macooooooooooooooooo i entrenyable!!
esta plovent i gaudeixo del meu equip Quechua. No m-enduc comissio.
Tot be per aqui, total, estressada no estic...
salut!! ;-)