Bec te mentre engoleixo turro de xocolata k em va portar la mama... mmmm... estic a casa... estic a casa? on estic? on es casa? (moment de panic al constatar les fets)
Estic a casa bebent te i menjant torro de xocolata... calma...
Pel mati em passo pel tesco i em compro una cameera d'usar i tirar (si, la meva esta a l'hospital greument ferida, per aixo fa temps k no hi ha fotos decents per aqui...). Em compro una k val menys de £3 i k diu k es especial per weddings, i jo crec k per weddings o no, es la k vull i m'anira millor. He dit.
Surto del tesco i enfilo cap al metro (avui m'ho permetre, no es d'hora i vull arribar aviat a la meva destinacio).
Vaig a temple, si, hi vaig. No se la seva significacio historica, nomes se el k vaig llegir al llibre de dan brown, i en fi, ja k estic per aqui, m'hi passo a fer un vistasso, no? Vaig per entrar i un senyor em diu k no, k estan fent missa. Ah, pos vale, espero. Dono una volta per les rodalies, i resulta ser una zona incxreiblement maca, bonica, avui hi ha una llum especial k fa ressaltar els colors. Hi ha placetes petitones amb algun brollador d'aigua, els arbres tenen fulles de tots els colors imaginables i hi ha roses florides. Els unics habitants de la zona, son, pero, tot d'alts executius k treballen per alla. La zona te connexions politiques, hi ha poca activitat passejant, nomes les persones k totes trajeades, van rapid d'un edific a un altre. La zona no deixa d e ser bonica. Finalment la missa acaba i puc entrar. Mes persones tb estaven esperant, i tots ens dirigim de cop a la part circular de l'esglesia, oblidant la resta. M'acosto i miro les tumbes (k no son tumbes), ah molt maco. Tots els guiris fem el mateix, crec k tots estem alla pel mateix motiu. Faig alguna foto de rigor.
Al bus per venir al centre, es continua veient lo bo i millor de lndn. Una sra gran portant un barret de papa noel amb trenetes k venen als xiringuitos turistics. Em pregunto si el porta pq te fred (aquests dies no en fa), o pq li han regalat o pq li fa ilusio, o...

la red es basta e infinita

(Mokoto Kusanagi dixit)